Fèlix Domènech i Roura

Fèlix Domènech i Roura (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, 1977) fou un heraldista català, fill de Lluís Domènech i Montaner i germà de Pere Domènech i Roura.[1][2]

Infotaula de personaFèlix Domènech i Roura
Biografia
Naixement1888 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1977 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióheraldista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Domènech i Montaner Modifica el valor a Wikidata
GermansPere Domènech i Roura Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, entre 1922 i 1931, va treballar com a director del Balneari Roqueta de Tona.[3]Especialitzat en heràldica, publicà diverses obres de referència en la matèria, com el Nobiliari general català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929), entre d'altres. També va publicar obres com Orígenes de la imprenta en España y su desarrollo en America española (1940), Blasones de los virreyes del Río de la Plata (1945) i Fausto (1963).[4] Es va casar amb Augusta Roig.

Amb motiu de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 1936 emigrà a Buenos Aires, ciutat on residí fins a la seva mort. Allà va treballar a la CHADE, va treballar en la restauració de la Biblioteca Nacional Argentina.[5]

Va morir a Buenos Aires el 1977.[6]

Fou soci dels Amics de l’Art Vell.[7]

Referències modifica

  1. «Fèlix Domènech i Roura | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2023].
  2. «Biografia». [Consulta: 27 desembre 2023].
  3. «Lliurat el projecte executiu de restauració de la capella de la Salut de Tona». [Consulta: 27 desembre 2023].
  4. DadesCat. «Domènech i Roura, Fèlix», 03-11-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  5. «Les 791 reproduccions de segells documentals col·leccionats per Fèlix Domènech i Roura, a consulta». [Consulta: 27 desembre 2023].
  6. «Documentació relativa a Félix Domènech i Roura». [Consulta: 27 desembre 2023].
  7. «lluís domènech i montaner i el romànic andorrà». [Consulta: desembre 2023].

Bibliografia modifica