Fabian Franklin

Matemàtic estatunidenc d'origen hongarès

Fabian Franklin (Eger, 18 de gener de 1853 Nova York, 9 de gener de 1939) va ser un matemàtic, enginyer i periodista estatunidenc d'origen hongarès que va ser el marit de Christine Ladd-Franklin.

Infotaula de personaFabian Franklin
Fabian Franklin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1853 Modifica el valor a Wikidata
Eger (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Ferncliff 41° 01′ 39″ N, 73° 49′ 57″ O / 41.0275°N,73.8325°O / 41.0275; -73.8325 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColumbian College of Arts and Sciences (en) Tradueix
Universitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaBipunctual Coordinates  (1878 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJames Joseph Sylvester Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, enginyer, periodista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNew York Post (1909–1919)
Baltimore News (1895–1908)
Universitat Johns Hopkins (1879–1901)
Ajuntament de Baltimore (1873–1879) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChristine Ladd-Franklin
ParesMorris Joshua Franklin i Sarah Heilprin

Vida i ObraModifica

La família Franklin (els seus pares havien nascut a Polònia) va emigrar des d'Hongria a Filadèlfia (Estats Units) quan Fabian Franklin només tenia quatre anys i després, el 1861, es van traslladar a Washington, D.C.. Franklin va estudiar al Columbian College (actual Universitat George Washington) en la qual es va graduar bachelor el 1869. Franklin va treballar els següents set anys com topògraf i enginyer de l'ajuntament de Baltimore.[1]

Quan es va fundar al Universitat Johns Hopkins el 1876, va tenir l'oportunitat d'estudiar matemàtiques, que era la seva verdadera passió. Va obtenir el doctorat el 1878 i va ser professor assistent de James Joseph Sylvester fins que aquest va retornar a Anglaterra el 1883, aplicant les noves tècniques de càlcul per computar les formes binàries.[2] El 1882 es va casar amb Christine Ladd-Franklin; el matrimoni va ser un matrimoni entre iguals, basat en les seves aspiracions compartides, tant socials com intel·lectuals.[3] Durant el seu curt període a la universitat, uns quinze anys, va publicar una trentena d'articles, la majoria al American Journal of Mathematics, fundat per Sylvester.[4]

El 1895 va deixar la universitat per iniciar una nova carrera com periodista i escriptor.[1] Primer com a editor del Baltimore News (de 1895 a 1908) i després com a editor associat del New York Evening Post (de 1909 a 1919). També va escriure uns quants llibres remarcables sobre temes socials, econòmics i polítics des d'una perspectiva lliberal, per exemple: Cost of living (1915),[5] What Prohibition Has Done to America (1922) i Plain Talks on Economics: Leading Principles and Their Application to the Issues of Today (1924) entre d'altres. També va col·laborar en el llançament de la The Weekly Review (1919-1922), una revista dedicada a la consideració de la política, de les tendències socials i econòmiques i de la història, la literatura i l'art.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  2. Parshall i Rowe, 1994, p. 107.
  3. Walton, 2014, p. 163.
  4. Murnaghan, 1939, p. 283.
  5. Rauchway, 2001, p. 899-902.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Fabian Franklin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)