Fabrice Hadjadj (Nanterre, 15 de setembre de 1971), és un escriptor i filòsof francès, director de l'Institut Philanthropos. Els seus principals llibres estan dedicats a la crítica de la tecnologia i la corporeïtat de l'ésser humà.

Infotaula de personaFabrice Hadjadj

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Nanterre (França) Modifica el valor a Wikidata
2n Director Institut Philanthropos (en) Tradueix
setembre 2012 –
← Yves Semen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París
agregació de filosofia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSiffreine Michel Modifica el valor a Wikidata
PareBernard Hadjadj Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Hadjadj va néixer en Nanterre. Els seus pares eren jueus d'origen tunisià i eren d'ideologia maoista.[1] En la seva adolescència, era ateu i anarquista, mantenint una actitud nihilista fins que, el 1998, es va convertir al catolicisme. El seu llibre Réussir sa mort: Anti-méthode pour vivre va guanyar el «gran premi catòlic de literatura» en 2006. Actualment Hadjadj ensenya filosofia i literatura a Toulon. Està casat amb l'actriu Siffreine Michel. Tenen quatre filles i dos fills.[2] En 2014, Hadjadj va ser nomenat com a membre del Consell Pontifici per als Laics.

Publicacions modifica

tions[modifica] modifica

  • Traité de Bouddhisme zen à l'usage du bourgeois d'Occident (amb el pseudònim Tetsuo-Marcel Kato), Éditions du PARC, 1998
  • Et les violents s'en emparent, Éditions Les Provinciales, 1999
  • A quoi sert de gagner le monde: Une vie de saint François Xavier, Éditions Les Provinciales, 2002; edició revisada 2004 (Play)
  • La terre chemin du ciel, Éditions du Cerf, 2002
  • La salle capitulaire (amb Gérard Breuil), Éditions Les Provinciales, 2003 (monòlegs per acompanyar un exposició de Breuil)
  • Arcabas: Passion Résurrection, Éditions du Cerf, 2004 (obra de teatre per acompanyar un políptic d'Arcabas)
  • Réussir sa mort: Anti-méthode pour vivre, Presses de la Renaissance, 2005 (Grand Prix catholique de littérature)
  • Massacre des Innocents: Scènes de ménage et de tragédie, Éditions Les Provinciales, 2006 (Play)
  • La profondeur des sexes: Pour une mystique de la chair, Éditions du Seuil, 2008
  • L'agneu mystique: Le retable des frères Van Eyck, Éditions de l'Oeuvre, 2008
  • Pasiphaé: ou comment l'on devient la mère du Minotaure, Éditions Desclée de Brouer, 2009 (Play)
  • La foi des dėmons: ou l'athéisme dépassé, Éditions Salvator, 2009
  • Le jugement dernier: Le retable de Beaune, Éditions de l'Oeuvre, 2010
  • Le Paradis à la porte: Essai sur une joie qui dérange, Éditions du Seuil, 2011
  • Job: ou la torture des amis, Éditions Salvator, 2011
  • Comment parler de Dieu aujourd'hui: Anti-manuel d'évangélisation, Éditions Salvator, 2012
  • Résurrection, Mode d'emploi, Magnificat, 2015 (edició francesa)
  • The Resurrection: Experience Life in the Risen Christ, Magnificat, 2015 (edició anglesa)
  • Dernières nouvelles de l'homme (et de la femme aussi), Éditions Tallandier, 2017, ISBN 9791021029835

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabrice Hadjadj