Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona
La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona[3] és una institució d'educació superior i recerca biomèdica amb seu al carrer de Casanova, dintre del complex docent i assistencial anomenat Campus Clínic - August Pi Sunyer (vegeu edifici de la Facultat de Medicina).
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | institució d'educació superior especialitzada | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | ||||
Creació | 1843 | ||||
Activitat | |||||
Alumnat | 1298 | ||||
PDI | 658 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Deganat | Antoni Trilla | ||||
Entitat matriu | Universitat de Barcelona | ||||
Campus | Campus de Medicina-Clínic Campus de Bellvitge | ||||
Indicador econòmic | |||||
Finançament | Públic | ||||
Finançador | Generalitat de Catalunya | ||||
Lloc web | https://www.ub.edu/portal/web/medicina-ciencies-salut | ||||
Actualment, s'hi imparteixen quatre graus universitaris, així com diversos programes de doctorat i màsters oficials. Està reconeguda com la millor facultat de medicina de l'Estat Espanyol segons els rànquings internacionals, que també la situen entre les cent millors del món.[4][5]
Història
modificaLa Facultat de Medicina de Barcelona data de l'any 1843, com a successora del Col·legi de Cirurgia fundat per Pere Virgili l'any 1760, amb seu al carrer del Carme (vegeu edifici del Col·legi de Cirurgia).[6]
A l'últim terç del segle xix, va arribar a llocs clau de la Facultat un conjunt de professors joves anomenat «generació mèdica catalana del 88»,[7] que va millorar el nivell de l'ensenyament. Hi destacava en Jaume Pi i Sunyer com a introductor del pensament positivista i experimental.[8]
Una de les conseqüències d'aquest moviment renovador va ser el projecte d'una nova seu a l'Eixample de Barcelona, que va incloure un hospital que hauria de servir per formar els nous metges i millorar l'assistència mèdica a la ciutat, l'actual Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. La lluita per una facultat i un hospital nous va durar gairebé trenta anys, fins a la inauguració de la facultat de Medicina el 1906.[9] Els professors més importants d'aquell període van ser en Joan Giné i Partagàs, en Bartomeu Robert i Yarzábal i en Santiago Ramón y Cajal, qui va estar-hi els cinc anys (18871892) més productius de la seva vida científica.[10]
L'any 1980, la facultat es va ampliar amb la seu de l'Hospitalet de Llobregat, al costat de l'Hospital de Bellvitge, on es va constituir poc després l'actual campus de Ciències de la Salut de Bellvitge. Finalment, l'any 1993, amb la inauguració de la unitat docent de l'Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, es va crear el Campus Sant Joan de Déu, completant l'organització actual.
Referències
modifica- ↑ «Portal de transparència. Estudiants». Universitat de Barcelona. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ Universitat de Barcelona. Memòria 2013-2014. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015.
- ↑ «La Facultat - Facultat de Medicina i Ciències de la Salut - Universitat de Barcelona». [Consulta: 4 febrer 2020].
- ↑ «http://www.shanghairanking.com/FieldMED2015.html» (en anglès). University of Shangai, 2015. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «QS World University Rankings by Subject 2015 – Medicine» (en anglès). QS Quacquarelli Symonds Limited, 2015. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «Fitxa de la Reial Acadèmia de Medicina». Patrimoni .GENCAT, 2015. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ Corbella, Jaume. Història de la Facultat de Medicina de Barcelona. 1843-1985. Barcelona: Fundació Uriach 1838, 1996. ISBN 978-84-943400-3-1.
- ↑ «Consultat novembre 2015 Jaume Pi i Sunyer a la Galeria de Metges Catalans». COMB, 2015. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «Història de la Facultat de Medicina». J. Corbella, Universitat de Barcelona, 2015. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ Ramón y Cajal, Santiago. Recuerdos de mi vida (en castellà). Barcelona: Crítica, 2006. ISBN 978-84-843269-4-6.