Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León
Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León (Madrid, 27 de febrer de 1635 - ibídem, 9 de juny de 1705), II marquès de Villanueva de Valdueza, VII marquès de Villafranca del Bierzo, IV duc de Fernandina, IV príncep de Montalbán, III comte de Peña Ramiro i Gran d'Espanya, va ser un militar i polític castellà.[1][1][1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León  27 febrer 1635 Madrid | ||
| Mort | 9 juny 1705 (70 anys) Madrid | ||
| Virrei de Nàpols | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Casa de Toledo | ||
| Fills | Antonio Álvarez de Toledo y Fernández de Córdoba, José Fadrique de Toledo Osorio | ||
| Pares | Fadrique Álvarez de Tolède y Mendoza i Elvira Ponce de León | ||
Biografia
modificaVa néixer a Madrid el 27 de febrer de 1635. Va ser fill pòstum de Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, I marquès de Villanueva de Valdueza, i d'Elvira Ponce de León.[1]
Després de la mort del seu oncle García Álvarez de Toledo Osorio, va heretar els seus títols i va esdevenir VII marquès de Villafranca del Bierzo, VI comte de Peña-Ramiro, IV duc de Fernandina i IV príncep de Montalbán.
Es va dedicar des de jove a la carrera militar i va aconseguir el seu primer càrrec important el 1663, com a capità general de les galeres de Sicília.[1] Va socórrer Candía de l'atac dels turcs el 1667 i va ser nomenat Capità General de les Galeres de Nàpols el 1670.
Va ser un hàbil virrei de Nàpols interí, durant l'absència de Pere Antoni d'Aragó el 1671.[1] Al seu retorn a Espanya va ser proposat per ocupar el virregnat de Nova Espanya, càrrec que va rebutjar.[2] Dos anys després va ser nomenat virrei de Sicília (1673-1676).[1] El 1676 fou nomenat Tinent General del Mar i poc després va aconseguir l'anhelat lloc de Capità General del Mar Oceà.[1]
Sempre va estar molt prop de la família reial, acompanyant la infanta Margarita a les seves noces amb Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic. Durant la Guerra de Successió Espanyola va ser un acèrrim partidari de Felip d'Anjou, i quan aquest va accedir al tron d'Espanya com a rei Felipe V el va fer majordom major (1701), ministre de la Junta de Govern (1702), cavaller de l'orde francesa de Sancti Spiritus (1702) i cavaller de l'Orde de Santiago.[1]
Família
modificaEl marquès es va casar a Cabra (Còrdova), el 7 de juny de 1654 amb Manuela de Córdoba y Cardona, filla dels VII ducs de Sessa, Antonio Fernández de Córdoba i de Teresa Pimentel.[1] Els seus fills van ser:
- José Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, VIII marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya
- Antonio Álvarez de Toledo Osorio, casat amb la seva cosina Ana María Pimentel i Fernández de Córdoba, IX marquesa de Távara.
- Elvira Álvarez de Toledo Osorio, esposa de Gaspar de Silva, VIII comte de Galve.
- Luis Álvarez de Toledo Osorio, primer cavallerís del rei Carles II d'Espanya.
- Francisco Álvarez de Toledo Osorio, marit de María Teresa Sarmiento de Eraso Vargas y Carbajal, IV comtessa de Humanes.
- Teresa Álvarez de Toledo Osorio, casada amb Manuel José de Silva Mendoza i Álvarez de Toledo, IX Comte de Galve.
Ancestres
modificaReferències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Ribot García, Luis. «Fadrique Álvarez de Toledo Osorio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ José Raneo: Virreyes de Nápoles, págs. 533-536, incluido en la "Colección de documentos inéditos para la historia de España", vol. XXIII, con notas de Eustaquio Fernández Navarrete.