Falcònia Proba, en llatí Falconia Proba, fou una poeta romana admirada a l'edat mitjana, el lloc i l'època de naixement de la qual no és segur. Se l'anomena també Flatonia Veccia, Faltonia Anicia, Valeria Faltonia Proba, i Proba Valeria. Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement. Podria ser la noble Anicia Faltonia Proba, esposa d'Olibri Probe (o Hermogenianus Olybrius), que apareix esmentat en els Fasti com a col·lega d'Ausoni en el consolat del 379; la mare dels consols Olibri i Probí (Olybrius i Probinus), o segons Procopi la dama que va obrir la porta de Roma als gots d'Alaric I. Isidor de Sevilla l'anomena Proba uxor Adelfii Proconsulis, i en un altre escrit com a Proba uxor Adolphi mater Olibrii et Aliepii cum Constantii bellum adversus Magnentium conscripsisset, conscripsit et hunc librum.

Infotaula de personaFalcònia Proba

Faltonia Proba ensenyant la història del món des de la creació mitjançant el seu Cento Vergilianus de Laudibus Christi. Miniatura d'un manuscrit del segle XV del De mulieribus claris de Giovanni Boccaccio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(la) Faltonia Betitia Proba Modifica el valor a Wikidata
c. 322 Modifica el valor a Wikidata
Orte (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 370 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV Modifica el valor a Wikidata)
GènereCentó Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClodius Celsinus Adelphius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFaltonius Probus Alypius (en) Tradueix, Quintus Clodius Hermogenianus Olybrius (en) Tradueix, Adelphia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePetronius Probianus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPetronius Probinus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'única obra que se li coneix es el Cento Vergilianus de laudibus Christi, dirigida a l'emperador Honori suposadament el 393, un centó en versos hexàmetres que explica la creació del món a partir de la Bíblia i la vida de Crist, fent servir únicament versos de Virgili no gaire retocats.

Se sap que va escriure altres obres, una concretament sobre les guerres civils, però no en queda rastre. Alguns autors li van atribuir l'obra Homerocentones, un poema de temàtica religiosa formada per versos d'Homer, però en realitat correspon a Eudòxia Augusta.[1]

Referències modifica

  1. Falconia Proba a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 134