Falciot coll-roig
El falciot coll-roig [1] (Streptoprocne rutila) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita boscos i zones obertes, criant a penya-segats des de l'oest de Mèxic a través d'Amèrica Central fins a Panamà, i a Colòmbia, Veneçuela, Trinitat, nord-oest i est del Perú, est de l'Equador i nord de Bolívia.
Streptoprocne rutila  | |
|---|---|
_on_the_nest.jpg)
♂ | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 25 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22686424 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae |
| Gènere | Streptoprocne |
| Espècie | Streptoprocne rutila Vieillot, 1817 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Cypseloides rutilus
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Descripció
modifica- Falciot de mida mitjana, amb 12,7-13.5 cm de llarg, cua llarga i un pes d'uns 20 g.
- Mascle negrós amb collar rogenc.
- Femella amb el collar rogenc incomplet o absent
- Jove semblant a la femella amb les vores de les plomes del capell vermelloses.
Reproducció
modificaConstrueixen el niu amb fang i matèria vegetal sobre una parets verticals, en llocs ombrívols prop de l'aigua, coma ara coves o sota un pont. Ponen dos ous blancs que coven durant 23 dies. Després de l'eclosió ambdós pares curen les cries uns quaranta dies.
Alimentació
modificaCom altres falciots s'alimenten en vol amb insectes, especialment formigues voladores, que obtenen sovint a una major alçada que altres falciots.
Taxonomia
modificaTradicionalment inclòs en el gènere Cypseloides, és inclòs a Streptoprocne arran els treballs de Marín i Stiles 1992[2]
S'han descrit tres subespècies:[3]
- S. r. brunnitorques (Lafresnaye, 1844). Des del sud-est de Mèxic fins a Bolívia.
- S. r. griseifrons (Nelson, 1900). Oest de Mèxic.
- S. r. rutila (Vieillot, 1817). Veneçuela, Guyana i Trinitat
Referències
modifica
- ↑ «Falciot coll-roig». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 16 juliol 2024(català)
- ↑ Manuel Marín-Aspillaga i F. Gary Stiles (1992). On the biology of five species of swifts (Apodidae, Cypseloidinae) in Costa Rica. Proceedings of the Western Foundation of Vertebrate Zoology 4 (286-357).
- ↑ Integrated Taxonomic Information System Rev. 29/12/2013 (anglès)
- Chantler, Phil & Driessens, Gerald (2000): Swifts : a guide to the swifts and treeswifts of the world. Pica Press, Mountfield, East Sussex. ISBN 1-873403-83-6
- french, Richard; O'Neill, John Patton & Eckelberry, Don R. (1991): A guide to the birds of Trinidad and Tobago (2nd edition). Comstock Publishing, Ithaca, N.Y.. ISBN 0-8014-9792-2
- Hilty, Steven L. (2003): Birds of Venezuela. Christopher Helm, London. ISBN 0-7136-6418-5