Obre el menú principal

Falles del Pirineu

tradició festiva catalana, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Les falles del Pirineu és una tradició festiva que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.[1] Se celebren al voltant del solstici d'estiu[2] amb l'excepció de la Fia-Faia que se celebra al Solstici d'hivern.[3] Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015.[1][4]

Infotaula d'esdevenimentFalles del Pirineu
Les Falles d'Isil - Sant Joan 2008.JPG
Falles a Isil, Alt Àneu
Tipus festival
Dia 16 de juny, 24 de juny, juliol i Nit de Nadal
Patrimoni cultural
Patrimoni cultural immaterial UNESCO-ICH-blue.svg 
Tipus Patrimoni cultural immaterial
Point in time Tradueix 2015 (10è Comitè)
Identificador patrimoni cultural immaterial
Modifica les dades a Wikidata
Troncs, falles preparades per a ser cremades per a la festa de les falles del Pirineu

A Andorra l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella és una de les organitzacions que ha permès que la festa rebera el reconeixement de la UNESCO.[2]

La fallaModifica

Falla és un tronc o teia encesa, un sinònim de torxa. Es tracta d'una baixada en fila que els fallaires, originalment joves solters,[5] des de llocs alts del territori, fan amb grans troncs encesos o torxes. En el cas de La Pobla de Segur, la baixada es fa en parelles i existeixen dos rols: fallaire i pubilla.

És anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus. Les falles acaben en una foguera al mig del poble després d'haver-ne recorregut els carrers per espantar els mals esperits. Hi ha una gran varietat de tipologies de falles segons la seva aparença, els materials i el procés de construcció. Hi ha moltes varietats de falles; de fet, pràcticament n'existeix una per a cada població on es baixen falles.[6]

Estan documentades des del segle XI.[5]

El punt d'encendre la falla es diu faro, foro, haro o noms derivats que han quedat en la toponímia.[6]

La celebracióModifica

 
Desfilada de fallaires i pubilles de La Pobla de Segur l'any 2014 a l'altura de la corba del mirall.

El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Quan cau la nit, els fallaires encenen les seves falles i comencen descendir (corrent un cop s'acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble,[7] guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.

Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se'n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A Isil, al Pallars Sobirà, després de l'arribada del foc a la plaça del poble i d'obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementiri per retre homenatge als antics fallaires i conjurar els esperits, a continuació del ball de danses tradicionals al voltant de la foguera. A La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, els fallaires pugen a la muntanya de santa Magdalena al capvespre i allí fan germanor mentre esperen que caigui el sol. Un cop s'ha fet de nit, encenen les falles i baixen fins al poble on les Pubilles els esperen per a desfilar per tot el poble. Un cop cremada la falla, la parella va a fer-li una ofrena a la verge de Ribera a l'església local i acaben la festa ballant la Sardana de La Pobla de Segur amb totes les parelles.

 
Nens preparant la crema deth Haro en una plaça de Les (any 1907)

A la Val d'Aran i el Cominges, les variacions són més notables. A Les se celebra la Crema deth Haro, que consisteix a cremar un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçada que està plantat la plaça de la vila des de l'any anterior i ballar danses araneses al seu voltant, i a Arties es beneeix el tronc i s'arrossega per tot el poble fins a la casa de l’alcalde, mentre els joves salten per sobre del Taro durant el recorregut.[8] A la veïna comarca del Cominges es mantenen tradicions similars a les araneses: allà encenen per Sant Joan el brandon a Bagnères-de-Luchon, Frontignan de Comminges, Juzet d'Izaut, Juzet-de-Luchon, Montauban-de-Luchon, Saint-Mamet, Moustajon, Mayrègne, Marignac, Saint-Aventin, Saint-Béat, Salies et Praviel, Oô, Saint-Béat, Saint-Pè d'Ardet, i Sauveterre de Comminges. El costum de cremar brandons el primer diumenge de quaresma s'estén per diversos pobles francesos i suïssos (als Alps s'anomena aquesta tradició les failles).

Les falles se celebren pels volts del solstici d'estiu, que coincideix més o menys amb la festa de Sant Joan (24 de juny), tot i que es poden fer, en certs llocs, fins finals de juliol o més enllà, per associació amb les festes majors d'estiu. Una excepció n'és la Fia-Faia de Bagà i la de Sant Julià de Cerdanyola, que se celebren durant la nit de Nadal, el 24 de desembre.[9]

Llocs dels Pirineus on se celebren les festes de les fallesModifica

Aquestes són algunes zones on se celebren les festes de les falles:[10]

El total són unes 63 localitats.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Les falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat». Vilaweb. [Consulta: 1r desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Andorra celebra el reconeixement de les falles per la UNESCO i destaca la col·laboració entre els tres estats». Andorra Directe, 02-12-2015 [Consulta: 19 juliol 2017].
  3. D.C. «La Fia-faia, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco». Regió 7, 03-12-2015.
  4. «Les fêtes du feu du solstice d'été dans les Pyrénées» (en fr), 02/12/2'15.
  5. 5,0 5,1 Roger Costa «D’on ve el costum de baixar les falles al Pirineu?». Sapiens, 130, juny 2013.
  6. 6,0 6,1 Oriol Riart Arnalot (text), Sebastià Jordà Ruiz (il·lustracions) «Catalogació de les falles al Pirineu». Revista d’Etnologia de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 38, juliol 2012, pàg. 162-173. ISSN: 2014-6310.
  7. CCMA. «Cultura del foc». Cosins germans. CCMA, 2017. [Consulta: 20 març 2018]. Minut 27:39-28:15
  8. «Festes de foc al Pirineu». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
  9. «La Fia-Faia, tradició nadalenca». femTurisme.cat. [Consulta: 2 desembre 2015].
  10. «Baixada de falles al Pirineu». festes.org.
  11. Fallaires d'Andorra la Vella «La cremada de falles de Sant Joan d’Andorra la Vella». Ex-libris, Casa Bauró. Biblioteca Nacional d'Andorra, 17, 2017, pàg. 37-47.
  12. Roig, Albert. Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella. Andorra ; Lleida: Anm ; Pagès, 2017.