Falles del Pirineu
Les falles del Pirineu és una tradició festiva que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.[1] Se celebren al voltant del solstici d'estiu[2] amb l'excepció de la Fia-Faia que se celebra al Solstici d'hivern.[3] Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015.[1][4]
 Falles a Isil, Alt Àneu | |
| Tipus | festival  |
|---|---|
| Dia | 16 de juny, 24 de juny, juliol i Nit de Nadal |
| Patrimoni cultural | |
Patrimoni cultural immaterial  | |
| Tipus | Patrimoni cultural immaterial |
| Data | 2015 (10è Comitè) |
| Identificador | patrimoni cultural immaterial |
A Andorra l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella és una de les organitzacions que ha permès que la festa rebera el reconeixement de la UNESCO.[2]
La fallaEdit
Falla és un tronc o teia encesa, un sinònim de torxa. Es tracta d'una baixada en fila que els fallaires, originalment joves solters,[5] des de llocs alts del territori, fan amb grans troncs encesos o torxes. En el cas de La Pobla de Segur, la baixada es fa en parelles i existeixen dos rols: fallaire i pubilla.
És anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus. Les falles acaben en una foguera al mig del poble després d'haver-ne recorregut els carrers per espantar els mals esperits. Hi ha una gran varietat de tipologies de falles segons la seva aparença, els materials i el procés de construcció. Hi ha moltes varietats de falles; de fet, pràcticament n'existeix una per a cada població on es baixen falles.[6]
Estan documentades des del segle XI.[5]
El punt d'encendre la falla es diu faro, foro, haro o noms derivats que han quedat en la toponímia.[6]
La celebracióEdit
El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Quan cau la nit, els fallaires encenen les seves falles i comencen descendir (corrent un cop s'acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble,[7] guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.
Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se'n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A Isil, al Pallars Sobirà, després de l'arribada del foc a la plaça del poble i d'obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementiri per retre homenatge als antics fallaires i conjurar els esperits, a continuació del ball de danses tradicionals al voltant de la foguera. A La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, els fallaires pugen a la muntanya de santa Magdalena al capvespre i allí fan germanor mentre esperen que caigui el sol. Un cop s'ha fet de nit, encenen les falles i baixen fins al poble on les Pubilles els esperen per a desfilar per tot el poble. Un cop cremada la falla, la parella va a fer-li una ofrena a la verge de Ribera a l'església local i acaben la festa ballant la Sardana de La Pobla de Segur amb totes les parelles.
.jpeg)
A la Val d'Aran i el Cominges, les variacions són més notables. A Les se celebra la Crema deth Haro, que consisteix a cremar un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçada que està plantat la plaça de la vila des de l'any anterior i ballar danses araneses al seu voltant, i a Arties es beneeix el tronc i s'arrossega per tot el poble fins a la casa de l’alcalde, mentre els joves salten per sobre del Taro durant el recorregut.[8] A la veïna comarca del Cominges es mantenen tradicions similars a les araneses: allà encenen per Sant Joan el brandon a Bagnères-de-Luchon, Frontignan de Comminges, Juzet d'Izaut, Juzet-de-Luchon, Montauban-de-Luchon, Saint-Mamet, Moustajon, Mayrègne, Marignac, Saint-Aventin, Saint-Béat, Salies et Praviel, Oô, Saint-Béat, Saint-Pè d'Ardet, i Sauveterre de Comminges. El costum de cremar brandons el primer diumenge de quaresma s'estén per diversos pobles francesos i suïssos (als Alps s'anomena aquesta tradició les failles).
Les falles se celebren pels volts del solstici d'estiu, que coincideix més o menys amb la festa de Sant Joan (24 de juny), tot i que es poden fer, en certs llocs, fins finals de juliol o més enllà, per associació amb les festes majors d'estiu. Una excepció n'és la Fia-Faia de Bagà i la de Sant Julià de Cerdanyola, que se celebren durant la nit de Nadal, el 24 de desembre.[9]
Llocs dels Pirineus on se celebren les festes de les fallesEdit
Aquestes són algunes zones on se celebren les festes de les falles:[10]
- Festa de les falles de La Pobla de Segur. Cada 17 de juny, vigília de la festa major antiga en honor a la verge de Ribera.
- Córrer falles a la Vall de Boí. La primera baixada és a la localitat de Durro, amb la festa de Sant Quirc. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Boí. El següent cap de setmana es baixen a Barruera. Al principi del mes de juliol es corren falles a Erill la Vall i s'acaba amb la baixada de falles de Taüll, a mitjan juliol.
- Baixada de falles a altres indrets de l'Alta Ribagorça. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Senet, Vilaller, i el Pont de Suert.
- Alta Ribagorça aragonesa: Montanuy (Montanui), Aneto, Castanesa, Bonansa, Laspaúles (Les Paüls), i Villarrué (Vilarrué); també en la població benasquesa de Sahún (Saünc).
- Falles d'Isil a la localitat d'Isil, a la Vall d'Àneu, a Alós, també a la Vall d'Àneu i a Alins (Vall Ferrera), al Pallars Sobirà.
- Al Berguedà es celebra la Fia-Faia a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola la nit de nadal, durant el Solstici d'hivern.
- El Principat d'Andorra, on les falles es fan amb l'escorça del bedoll, també ha recuperat la festa i les baixades de falles, rodes de foc i fallaires per les muntanyes.[11][12]
El total són unes 63 localitats.[2]
Vegeu tambéEdit
ReferènciesEdit
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falles del Pirineu |
- ↑ 1,0 1,1 «Les falles del Pirineu, declarades Patrimoni de la Humanitat». Vilaweb. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Andorra celebra el reconeixement de les falles per la UNESCO i destaca la col·laboració entre els tres estats». Andorra Directe, 02-12-2015 [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ D.C. «La Fia-faia, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco». Regió 7, 03-12-2015.
- ↑ «Les fêtes du feu du solstice d'été dans les Pyrénées» (en fr), 02/12/2'15.
- ↑ 5,0 5,1 Roger Costa «D’on ve el costum de baixar les falles al Pirineu?». Sapiens, 130, juny 2013.
- ↑ 6,0 6,1 Oriol Riart Arnalot (text), Sebastià Jordà Ruiz (il·lustracions) «Catalogació de les falles al Pirineu». Revista d’Etnologia de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 38, juliol 2012, pàg. 162-173. ISSN: 2014-6310.
- ↑ CCMA. «Cultura del foc». Cosins germans. CCMA, 2017. [Consulta: 20 març 2018]. Minut 27:39-28:15
- ↑ «Festes de foc al Pirineu». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
- ↑ «La Fia-Faia, tradició nadalenca». femTurisme.cat. [Consulta: 2 desembre 2015].
- ↑ «Baixada de falles al Pirineu». festes.org.
- ↑ Fallaires d'Andorra la Vella «La cremada de falles de Sant Joan d’Andorra la Vella». Ex-libris, Casa Bauró. Biblioteca Nacional d'Andorra, 17, 2017, pàg. 37-47.
- ↑ Roig, Albert. Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella. Andorra ; Lleida: Anm ; Pagès, 2017.