Obre el menú principal

La Vall de Boí

municipi de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Vall de Boí)

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dóna nom al municipi.[1] És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n'és el municipi més extens, entre la Vall de Barravés i la Vall Fosca.

Infotaula de geografia políticaLa Vall de Boí
Barruera, Vall de Boí-PM 24082.jpg

Localització
Localització de la Vall de Boí respecte de l'Alta Ribagorça.svg
 42° 30′ 26″ N, 0° 48′ 06″ E / 42.507222222222°N,0.80166666666667°E / 42.507222222222; 0.80166666666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Població
Total 1.022 (2018)
• Densitat 4,66 hab/km²
Geografia
Superfície 219,5 km²
Altitud 1.111 m
Limita amb
Partit judicial Tremp
Identificador descriptiu
Codi postal 25526–25528
Fus horari
Codi de municipi INE 25043
Codi territorial IDESCAT 250432
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins al 1996. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís, procedent de l'antic municipi, ara integrat en el de la Vall de Boí, de Durro.

L'actual terme de la Vall de Boí era, fins al 1965, dos municipis diferenciats: el de Barruera i el de Durro. Ara bé, anteriorment, sobretot en l'etapa 1812 - 1847, pràcticament tots els pobles de la vall tenien el seu ajuntament propi, al qual hagueren de renunciar i ajuntar-se formant unitats municipals superiors en no arribar cap d'ells al mínim de 30 veïns (caps de casa) necessaris segons la Llei municipal del 1845.

Termes municipals limítrofs:

Naut Aran
(Vall d'Aran)
Espot (Pallars Sobirà)
Vilaller Brosen windrose-fr.svg La Torre de Cabdella
(Pallars Jussà)
Sarroca de Bellera
(Pallars Jussà)
El Pont de Suert

EtimologiaModifica

És un topònim ja plenament romànic, i de caràcter descriptiu. Es tracta de la vall dominada, o controlada, des del castell de Boí. Està documentat al segle xi com vall de buin i valle bovino. Podria provenir del llatí fovins, «clot»; del cèltic butina, «fita»; o directament de bovinum, «vall dels bous».[2] Josep Pla en dóna una altra etimologia: «El nom de la vall no ve pas, segons sembla, de boví, com s'arribà a creure, sinó de bullir, i així les aigües bullents foren les qui hi posaren el nom.»[3]

GeografiaModifica

Format pels dos antics municipis de Barruera i Durro, la descripció geogràfica, del terme actual es troba repartit en els articles dedicats a aquests dos antics termes.

Malgrat que procedeixi de dos municipis antigament administrativament separats, el terme de la Vall de Boí és molt homogeni, ja que acull la Vall de Boí, que li dóna nom, a l'entorn de la vall mitjana i alta de la Noguera de Tor, i de totes les seves valls subsidiàries.

De la vall de la Noguera de Tor, només en queda exclosa la vall baixa, que pertanyia a l'antic terme de Llesp, actualment integrat en el del Pont de Suert.

Entitats de poblacióModifica

Entitat de població Habitants
Barruera 231
Boí 225
Caldes de Boí 6
Cardet 9
Cóll 32
Durro 97
Erill la Vall 95
Pla de l'Ermita 100
Saraís 9
Taüll 272
Pobles del terme de la Vall de Boí
     
El poble de Barruera El poble de Boí La masia de les Cabanasses
     
La caseria i santuari de Caldes de Boí El poble de Cardet El poble de Cóll
      (Falta una imatge)  
El poble de Durro El poble d'Erill la Vall La urbanització del Pla de l'Ermita El poble de Saraís El poble de Taüll

HistòriaModifica

L'alcaldessa és Sònia Bruguera Diego (ERC-AM) des del 2019.

L'any 2000, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt d'esglésies romàniques de la vall.

Composició de l'AjuntamentModifica

AlcaldesModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antoni Palacín Farrero Unió Democràtica Progressista
de la Vall de Boí
29/04/1979 --
1983 - 1987 Francesc Jordana Farrero Agrupació d'Electors
Demòcrates Progressistes de la Vall de Boí
24/05/1983 --
1987 - 1991 Carles Muñoz Noray Grup Independents de la Vall de Boí 21/07/1987 --
1991 - 1995 Andreu Fantova Farré Convergència i Unió 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joan Perelada Ramon Agrupació d'Independents Vall de Boí 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Perelada Ramon Convergència i Unió 03/07/1999 --
2003 - 2007 Joan Perelada Ramon Convergència i Unió 14/06/2003 --
2007 - 2011 Joan Perelada Ramon Independents per la Vall de Boí-Progrés Municipal 19/06/2007 --
2011 - 2015 Joan Perelada Ramon Independents per la Vall de Boí-Progrés Municipal 11/06/2011 --
2015 - 2019 Joan Perelada Ramon Independents per la Vall de Boí 13/06/2015 --
Des de 2019 Sònia Bruguera Diego Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal 15/06/2019 --

RegidorsModifica

Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 1979, l'Ajuntament del Pont de Suert ha tingut els regidors següents: Ramon Aixelà Vila, Josep Maria Badia Duat, Daniel Badia Lloan, Rubèn Bardají Cazorla, José Bardají Guillén, Francisco Javier Bisén Noray, Josep Bringué Riba, Gerard Castellarnau Plaza, Josep Espot Durano, Andreu Fantova i Farré, Carlos Fantova Palacín, Maria Carme Farré Jordana, Laura Farrero Garcia, Josep Lluís Farrero Moyes, Ramon Feixa Aguilar, Sergio Fondevila Delgado, Juan Fondevila Rucheral, Sebastià Gallart Solà, Esther Isús i Font, Francesc Jordana Farrero, Enric Llovet Borrell, Manel Marsol Fierro, Josep Antoni Mentuy Freixa, Carles Muñoz Noray, Josep Orteu Riba, Antonio Palacín Farrero, Josep Maria Peguera Guardeño, Rosa Peguera Guardeño, Josep Peguera Joaniquet, Joan Perelada i Ramon, Josep Tomàs Peremartí Borrell, Lluís Pifarré Vidal, Teresa Pujol Batlles, Meritxell Ramon Bisèn, Juan Ramón Bohil, Román Señís García, José Señís Sonali, Aurora Subirà Torrelles, Juan Turmo Badia, José Turmo Pifarré i Manel Visén Joaniquet.

Legislatura 2019 - 2023Modifica

Resultats electorals - La Vall de Boí, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Sònia Bruguera Diego 318 5 52,30
Junts per la Vall de Boí Josep Lluís Farrero Moyes 276 4 45,39
Vot en blanc 14 - 2,30
Vot nul 13 - 2,09
Total 621 9

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
130 135 162 635 739 1.587 1.592 1.497 1.202 1.305

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.318 1.074 960 1.059 963 716 526 566 647 749

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
757 793 870 910 1.007 1.079 1.080 - 1.052 992

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.022 1.022 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Erill la Vall; el 1857, Boí, Cardet, Cóll, Saraís i Taüll; i el 1965, Durro. Les dades estan homogeneïtzades amb la suma dels antics municipis.

Municipis agermanatsModifica

Llocs d'interèsModifica

 
Maqueta a Catalunya en Miniatura de les esglésies de la Vall de Boí

Tot el romànic del municipi ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per tant, cada poble i cada església té els seus llocs específics. Podeu veure'n el llistat a l'article de cadascun dels dos antics municipis.

HistòricModifica

PaisatgísticModifica

Activitat econòmicaModifica

L'activitat econòmica tradicional estava basada en la ramaderia i la silvicultura, però en els darrers vint-i-cinc anys és el turisme el que ha esdevingut no tan sols la principal activitat econòmica de la vall, sinó fins i tot el seu principal agent transformador.

El 38% del terme municipal són boscos, explotats per l'estat la major part (unes 6.000 hectàrees), i per particulars la resta. S'hi produeixen en total uns 960 m³ l'any, de tota manera encara insuficients per al consum local. En la resta d'activitats agrícoles, hi ha poc regadiu, per a ús local i prou, i unes extensions petites, però significatives en altres productes: 50 ha. de farratge, 10 de patates, 10 més de llegums, tot al secà. La majoria es conrea en règim de propietat, però un 10% ho és per lloguer.

La ramaderia era un altre sector important, però també en franc descens. Als anys vuitanta, del segle XX, hi havia uns 14.300 caps d'ovins i uns 1.500 de boví, però actualment estan en plena recessió. També hi havia presència de cavalls i eugues, que també ha disminuït molt darrerament.

Una mica d'indústria és present al terme: una planta embotelladora, algunes empreses dedicades a la construcció, serradora, fusteries i pastisseries; però l'activitat industrial més rellevant és la hidroelèctrica, amb presència de diverses centrals: la de Boí, acabada el 1956, que produeix 16.000 kW, la de Caldes de Boí i Pantà de Cavallers, del 1958 (central subterrània situada a la Farga), que en produeix 32.640. Encara n'hi havia una altra de projectada, la de Travessani, que ara per ara encara no s'ha construït. El projecte preveia que produís 88.000 kW.

Ara bé, actualment l'activitat que passa per damunt de les altres és la derivada del turisme, amplament desenvolupada com es pot veure a l'apartat de Serveis turístics.

Serveis turísticsModifica

 
Durant la tardor de 2011 es va celebrar una exposició sobre la Vall de Boí al Palau Robert de Barcelona.

En primer lloc, cal esmentar els serveis de cara al turisme derivats de la declaració de les esglésies romàniques de la Vall de Boí per la UNESCO. Arran d'aquesta declaració, s'ha construït un Centre d'interpretació del romànic a Erill la Vall, que ofereix una visita amb modalitat de lliure i guiada a la totalitat de les esglésies incloses en el catàleg. És una de les visites més recomanables del municipi i de la comarca.[6] Destaca la certificació del Segell de Destinació de Turisme Familiar atorgada per l'Agència Catalana de Turisme.[1]

L'oferta turística en el municipi de la Vall de Boí és ampla i variada. A més, es desdobla en campanya d'hivern, enfocada de cara a l'esquí, i d'estiu, enfocada de cara a la muntanya i al turisme familiar de vacances.

Hi ha el Centre del Romànic, l'estació d'esquí de Boí Taüll Resort i el Balneari de Caldes de Boí.[1]

La llista d'establiments d'allotjament és ampla:[7]

Hotels i pensions:

  • Barruera: Hotel Farré d'Avall, Pensió Noray
  • Boí: Hotel Pey, Pensió Fondevila, Pensió Pascual
  • Caldes de Boí: Hotel Caldes, Hotel Manantial
  • Cóll: Casa Peiró
  • Erill la Vall: Hostal la Plaça, Pensió l'Aüt, Pensió Pernalle
  • Pla de l'Ermita: Hotel Boí Taüll Resort, Hotel Petit Muntanyó, Hotel Romànic, Hotel Taüll, Pensió el Bouquet, Residencial la Solana
  • Taüll: Hostal rural Santa Maria, Hotel rural el Xalet de Taüll, Hotel el Rantiner, La Bordeta, Pensió la Coma, Pensió Montiberri, Pensió Sant Climent.

Pel que fa a residències de turisme rural, es poden trobar:

  • Barruera: Casa Carlà, Casa Casanova, Casa Coll, Casa Comella, Casa Joan, Casa l'Hortal, Casa Milagros, Casa Pubill
  • Boí: Casa Escuder, Casa Marco, Casa Martí, Casa Tenda
  • Les Cabanasses: Casa Cabanasses
  • Cardet: Casa Ferrer, Casa Torallola I, Casa Torallola II
  • Durro: Casa Garbot, Casa Siscarri, Casa Ponç, Casa Xanet, Casa Xoquín I, Casa Xoquín II
  • Erill la Vall: Casa Antonieta, Casa Ferro, Casa l'Era de Ferro, Casa Pernalle
  • Saraís: Casa Arnalló
  • Taüll: Casa Baró, Casa Casolà, Casa Corral, Casa Moliner, Casa Moneny, Casa Plano Minguero, Casa Valentí, Casa Xep.

Pel que fa a apartaments turístics i aparthotels:

  • Barruera: Alta Muntanya, Apartaments l'Era de Baix
  • Boí: Apartaments la Peguera, Els Arenys,
  • Pla de l'Ermita: Apartaments la Solana, Apartaments Pleta Bona, Aparthotel Augusta, Residencial la Solana
  • Taüll: Apartaments Petic Saüc.

D'albergs i cases de colònies, a Erill la Vall hi ha la Borda Vidal. Pel que fa a campaments juvenils, hi ha el del Parc d'interpretació ambiental de Toirigo, a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i de càmpings oberts, un a Barruera (Boneta) i un a Taüll (Taüll).

Cenyint-se a la restauració, a part dels establiments anteriors que també tenen servei de restaurant obert al públic en general, podem trobar:

  • Barruera: Bar cafeteria tapas i Bar musical Espai l'Era, Ferrer d'Avall, La Llebreta,
  • Boí: La Cabana, Ca la Pepa, Pizzeria Casós, La Taverneta
  • Durro: Xoquín
  • Erill la Vall: La Granja
  • Pla de l'Ermita: Asador Sidreria Karpanta, El Residencial, L'Ermitatge, Sant Quirze, Self-service Aramís
  • Taüll: El Caliu, El Fai, Llesqueria l'Empriu, Mallador, Sant Climent, Sedona

A més, cal comptar amb establiments semblants a diversos pobles del voltant, dins del terme del Pont de Suert, sobretot.

Finalment, caldria destacar tot d'establiments dedicats a l'explotació turística de l'esquí i de la muntanya, des de botigues d'esports, a empreses dedicades a l'ensenyament de l'esquí o a la promoció dels esports d'aventura.

ComunicacionsModifica

Dues són, oficialment, les carreteres que discorren per l'antic terme de Barruera: la L-500 (N-230/N-260, al Pont de Suert - Caldes de Boí), i la L-501 (L-500, a la Vall de Boí - Taüll). Aquesta darrera surt de la primera a un quilòmetre al nord del trencall d'Erill la Vall i ha estat modernament allargada fins al Pla de l'Ermita.

A través d'aquestes carreteres, Barruera, el cap de municipi, dista 13,7 quilòmetres del Pont de Suert, cap de la comarca, 49,5 de Vielha, 52,5 de la Pobla de Segur, 64,5 de Tremp, cap del partit judicial, 70,8 de Benavarri, 74,7 de Sort i 127 de la Seu d'Urgell, cap del bisbat al qual pertany.

Les distàncies del cap de municipi als pobles que el formaven eren les següents: 5,4 a Boí, 7,5 a Caldes de Boí, 3 a Cardet, 7 a Cóll, 3,5 a Durro, 4 a Erill la Vall, 9,5 al Pla de l'Ermita, 5,2 a Saraís i 8,2 a Taüll.

Pel que fa a transport públic, dues línies relliguen la Vall de Boí amb la resta de Catalunya. Una d'elles és la línia que s'inicia a Taüll i per Barruera i el Pont de Suert, puja cap a Vilaller i Vielha. Un servei al dia en cada direcció, però amb la característica que el de tornada es queda a Barruera, no arriba a Taüll, que és on s'inicia el primer servei.

L'altra és una línia que relliga Caldes de Boí amb el Pont de Suert, recorrent tota la vall de Boí. L'agost del 2009 no estaven disponibles els seus horaris.

Festes i tradicionsModifica

Una de les tradicions de més arrel a tota la vall són les falles. Procedent d'una antiga tradició precristiana, de culte al sol, al foc i a les forces de la natura, la forma actual (documentada des de fa més de cent anys) és la baixada de les falles de la muntanya: els joves del poble, però també de no tan joves, baixen corrent des de la muntanya, on han encès la falla: un feix de llenya lligat de tal manera que es pugui portar encès sobre l'espatlla, amb el foc darrere. Antigament se celebrava per sant Joan, però actualment cada poble ha anat adaptant el calendari de les falles als seus interessos festius particulars. De tota manera, es fan totes entre sant Joan (24 de juny) i sant Jaume (25 de juliol).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pirinews - La Vall de Boí, segell de Destinació de Turisme Familiar». Pànxing Pirineus, 25, 2015, pàg. 50.
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.49. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. PLA, Josep. Catalunya. Barcelona: Edicions Destino, 1976. (Obra Completa, núm. 30).
  4. Institut Cartogràfic de Catalunya
  5. 42° 30′ 47.44″ N, 0° 52′ 15.47″ E / 42.5131778°N,0.8709639°E / 42.5131778; 0.8709639
    NE (Tuc de la Comamarja): 42° 31′ 35.12″ N, 0° 52′ 41.95″ E / 42.5264222°N,0.8783194°E / 42.5264222; 0.8783194
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 127. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. [enllaç sense format] http://valldeboi.semicinternet.com/ca/index.aspx

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica