Esglésies romàniques de la Vall de Boí

El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000 i inscrit en anglès com a Catalan Romanesque Churches of the Vall de Boí en la World Heritage List, comprèn un total de vuit esglésies i una ermita del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Infotaula de geografia físicaEsglésies romàniques de la Vall de Boí
Taull001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusGrup d'estructures o edificis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativala Vall de Boí (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
 42° 30′ 17″ N, 0° 48′ 13″ E / 42.5047°N,0.8036°E / 42.5047; 0.8036
Format per
Dades i xifres
Superfície7,98 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data2000 (24a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador988
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sant Feliu de Barruera
Data2000
Bé d'Interès Cultural
Sant Feliu de Barruera
Data13 octubre 1992
IdentificadorRI-51-0007080
Bé Cultural d'Interès Nacional
Sant Feliu de Barruera
Identificador1887-MH-EN
IPAC3799

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sant Joan de Boí
Data2000
Bé Cultural d'Interès Nacional
Sant Joan de Boí
Data8 febrer 1962
Identificador63-MH-EN
IPAC67
Bé d'Interès Cultural
Sant Joan de Boí
Data8 febrer 1962
IdentificadorRI-51-0001298

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Data2000
Bé d'Interès Cultural
Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Data8 febrer 1962
IdentificadorRI-51-0001299
Bé Cultural d'Interès Nacional
Santa Eulàlia d'Erill la Vall
Data3 juny 1931
Identificador64-MH-EN
IPAC68

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Santa Maria de Cóll
Data2000
Bé d'Interès Cultural
Santa Maria de Cóll
Data13 octubre 1992
IdentificadorRI-51-0007082
Bé Cultural d'Interès Nacional
Santa Maria de Cóll
Identificador1889-MH-EN
IPAC3801

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Santa Maria de Cardet
Data2000
Bé d'Interès Cultural
Santa Maria de Cardet
Data13 octubre 1992
IdentificadorRI-51-0007079
Bé Cultural d'Interès Nacional
Santa Maria de Cardet
Identificador1888-MH-EN
IPAC3800

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
La Nativitat de Durro
Data2000
Bé Cultural d'Interès Nacional
La Nativitat de Durro
Data13 octubre 1992
Identificador300-MH-EN
IPAC334
Bé d'Interès Cultural
La Nativitat de Durro
Data13 octubre 1992
IdentificadorRI-51-0007216

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sant Quirc de Durro
Data2000
Bé d'Interès Cultural
Sant Quirc de Durro
Data13 octubre 1992
IdentificadorRI-51-0007081
Bé Cultural d'Interès Nacional
Sant Quirc de Durro
Identificador1890-MH-EN
IPAC3802

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Santa Maria de Taüll
Data2000
Bé Cultural d'Interès Nacional
Santa Maria de Taüll
Data3 juny 1931
Identificador77-MH-EN
IPAC81
Bé d'Interès Cultural
Santa Maria de Taüll
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000693

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Sant Climent de Taüll
Data2000
Bé Cultural d'Interès Nacional
Sant Climent de Taüll
Data3 juny 1931
Identificador76-MH-EN
IPAC80
Bé d'Interès Cultural
Sant Climent de Taüll
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000692
Modifica el valor a Wikidata
Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

HistòriaModifica

Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals (els barons d'Erill) reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre el segle xi i el segle xii, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l'elaboració en el treball de la pedra i per l'elegància dels campanars.

Entre el 30 d'agost i el 14 de setembre de 1907 es va realitzar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Van investigar i catalogar la majoria d'esglésies de la zona.[1] Actualment, les pintures murals de les esglésies es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

La majoria de les esglésies han mantingut els usos religiosos des que van ser construïdes i consagrades als segles XI i XII.

EsglésiesModifica

En el conjunt d'esglésies Patrimoni de la Humanitat se n'han inclòs nou: Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll, totes dues al poble de Taüll, Sant Feliu de Barruera, al cap del municipi, Barruera, Sant Joan de Boí, al poble de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall a Erill la Vall, Santa Maria de l'Assumpció de Cóll, en el poble de Cóll, Santa Maria de Cardet, en el de Cardet, La Nativitat de Durro, i l'ermita de Sant Quirc de Durro, totes dues al poble de Durro.

N'han quedat fora, tot i ser també originalment romàniques, les de Sant Quirc de Taüll, a la moderna urbanització del Pla de l'Ermita; Sant Martí de Taüll, de la qual només queda un absis, dins del nucli de Taüll; Sant Salvador de Barruera, damunt del poble de Barruera; Sant Llorenç de Saraís, al poble vell de Saraís; Sant Pere de Boí, de la qual hi ha restes a Boí; i la de Sant Cristòfol d'Erill la Vall, a les bordes del poble del mateix nom. També pertany a l'època romànica l'hàbitat pastoral de les Costes, així com un conjunt de peces pictòriques i escultòriques que s'han conservat en museus: el fragment de taula pintada de Boí, la Mare de Déu de Caldes de Boí, la Mare de Déu d'un davallament de Taüll, la Mare de Déu de Taüll, la Mare de Déu desapareguda de Taüll i uns plafons de fusta de Taüll.

ConsorciModifica

El Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí és l'entitat encarregada de la gestió del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí. Formen part d'aquest Consorci:

El Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí gestiona les esglésies següents: Sant Climent, Nativitat, Sant Joan Cardet, Santa Eulàlia, Sant Quirc, Sant Feliu, l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Taüll.[2]

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • PUIG i CADAFALCH, Les iglesies romàniques ab cobertes de fusta de les vall de Boí i Aran, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1907

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esglésies romàniques de la Vall de Boí