Planta farratgera
Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres)
Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'. Al País Valencià també són normatives les formes ferratja[1] (en femení: la ferratja) i ferratge.[2] Malgrat aquesta etimologia actualment no es considera que les llavors formin part del farratge sinó que, junt amb altres materials secs, ho són del pinso.
Composició
modificaGeneralment el farratge el constitueixen plantes herbàcies, essencialment gramínies i secundàriament lleguminoses. El valor energètic dels farratges s'acostuma a donar en unitats farratgeres (UF) en comparació amb el valor energètic d'un kg d'ordi.
A Europa i als Estats Units d'Amèrica, els farratges que es donen als animals remugants són més sovint conreats en forma de prats, permanents o temporals. El consum de farratge es fa aleshores directament per pasturatge (a dent) durant l'estació de creixement de l'herba. També pot distribuir-se als animals estabulats.
Mètodes de conservació del farratge
modificaPer a fer front a les necessitats dels animals en tot temps, cal conservar el farratge per diversos sistemes, tres mètodes són utilitzats principalment:
- Assecament natural per a fer el fenc;
- Deshidratació farratge deshidratat, en bales o granulat ;
- l'ensitjat, sistema de conservació per la via humida, basat en una fermentació àcida més o menys controlada, emmagatzemant la matèria humida densament tancada en una sitja o en rotlles en el cas de la palla i el fenc. Pot haver-hi un risc de produir toxines fúnguiques o bacterianes, fins i tot de botulisme si queden atrapats en els vegetals per ensitjar animals tals com petits mamífers o ocells.
La FAO comptabilitza també com a farratge alguns productes forestals.
Llista de plantes farratgeres
modificaPlantes d'escarda
modifica- Bleda-rave farratgera, Beta vulgaris L. subsp. vulgaris, Quenopodiàcia
- Colinap, Brassica napus L. var napobrassica (L) Rchb., Brassicàcia
- Col farratgera, Brassica oleracea L. convar, acephala (DC) Alef., Brassicàcia
- Rave farratger, Raphanus sativus L. var. oleiformis Pers., Brassicàcia
- Pèsol farratger, Pisum sativum L., Fabàcia
- Dacsa farratgera, Zea Mays L., Poàcia
- Sorgo farratger, Sorghum sudanense Stapf, Sorghum bicolor (L.) Moench., Poàcia
Plantes de prat
modificaGramínies
modifica- Agrostis L. (gènere)
- Escaiola de Canàries (Phalaris canariensis)
- Avena (gènere),
- Bromus (gènere)
- Cynodon dactylon (L.) Pers.
- Dactylis glomerata L.
- Festuca (gènere)
- Phleum (gènere)
- Phalaris aquatica L.
- Poa L. (gènere)
- Lolium (gènere)
- Alopecurus pratensis L.
Fabàcies
modifica- Fenigrec, Trigonella foenum-graecum L.
- Favó Vicia faba L.
- lotus (gènere)
- Alfals
- Melilot blanc
- Trepadella cultivada, Onobrychis viciifolia Scop.
- Hedysarum coronarium L.
- Trèvol (gènere)
- Vicia pannonica Crantz
- Vicia sativa L.
- Vicia villosa Roth.
Altres famílies
modifica- Facèlia, Phacelia tonacetifolia Benth, Hidrofil·làcia
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Les plantes fourragères pour les prairies — Web d'informació sobre plantes farratgeres.
- Associació francesa per la producció de farratge