Brassicàcies

(S'ha redirigit des de: Brassicàcia)

Les brassicàcies (Brassicaceae) són una família de plantes de l'ordre brassicals. Es tracta d'una família cosmopolita, amb 390 gèneres i 3.000 espècies. A Europa hi ha 108 gèneres amb espècies silvestres.[1] Les brassicàcies tenen la màxima diversitat a la regió mediterrània i es distribueixen per les regions de clima temperat.

Infotaula d'ésser viuBrassicàcies
Brassicaceae Modifica el valor a Wikidata

(Barbarea vulgaris)
Planta
Tipus de fruitsilícula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae Modifica el valor a Wikidata
Burnett, 1835
Tipus taxonòmicBrassica Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Abans, la família s'anomenava Crucíferes o Cruciferae, nom encara admès en la nomenclatura. La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.). Totes són plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes. Normalment tenen les fulles en disposició alterna. Molts membres tenen components glucosinolats que emeten una olor característica.

A part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.

Morfologia

modifica

Són plantes herbàcies de fulles alternes, simples, senceres o dividides, de vegades en roseta basal. Les inflorescències tenen forma de raïm. Les flors són hermafrodites, actinomorfes. El calze té quatre sèpals lliures, i la corol·la quatre pètals més, també lliures, i sis estams lliures, quatre de llargs i dos de més menuts. El gineceu té ovari súper, amb dos carpels i un estil. Fruit en síliqua o en silícula.[1]

Ecologia

modifica

Gairebé totes les espècies viuen en camps i hortes, i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres. Algunes són clarament costaneres, com el rave de mar, els caps blancs, Diplotaxis ibicensis, Malcolmia maritima, Maresia nana i algunes Matthiola.[1]

Succowia balearica i Clypeola jonthlaspi es troben en llocs rocosos i garrigues; la primera, sovint en indrets nitrificats. Són rupícoles la col borda i les Arabis. Els créixens viuen en indrets amb aigua dolça, embassada o no.[1]

Endemismes als Països Catalans

modifica

En aquesta família de plantes destaquen les espècies d'interès agrícola destinades a l'alimentació, com les cols, el nap o el rave. Les llavors d'algunes espècies dels gèneres Brassica i Sinapis es fan servir en la confecció de la mostassa. Altres espècies, com el creixen, l'herba de sang, Cardaria draba i la colrave es mengen en amanida.[1] Algunes, com la colza, tenen àcid erúcic a les llavors, que les fa incomestibles, encara que amb modificació genètica es pot eliminar. La majoria, però, són comestibles.

Algunes espècies es poden usar com a ornamentació en jardins, com els carraspics i senyorets (espècies d'Iberis), el violer blanc i el violer groc o els setins.[1]

D'altres tenen propietats medicinals conegudes, com els caps blancs, el pa i formatge, la ruca, la ravenissa groga, la mostassa blanca, Sisymbrium irio i Sisymbrium officinale.[1]

Taxonomia

modifica

Gèneres

modifica

Dins d'aquesta família es reconeixen els 346 gèneres següents:[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «CRUCIFERAE (BRASSICACEAE) Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental». Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 10 setembre 2010].
  2. «Brassicaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 gener 2024].

Bibliografia

modifica
  • Carlquist, S. 1971. Wood anatomy of Macaronesian and other Brassicaceae. Aliso, 7/3: 365-384
  • Hall, J. C., K. J. Sytsma and H. H. Iltis. 2002. Phylogeny of Capparaceae and Brassicaceae based on chloroplast sequence data. American Journal of Botany 89: 1826-1842 (abstract here Arxivat 2011-02-18 a Wayback Machine.).
  • Walter S. Judd, Christopher S. Campbell, Elizabeth A. Kellogg, Peter F. Stevens, Michael J. Donoghue: Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Sinauer Associates Inc. 2007
  • Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 [and more or less continuously updated since]. «Enllaç».
  • Strasburger, Noll, Schenck, Schimper: Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 4. Auflage, Gustav Fischer, Jena 1900, p. 459

Enllaços externs

modifica