Planta farratgera

Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres)

La trepadella conreada Onobrychis viciifolia és una planta farratgera típica

Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'. Al País Valencià també són normatives les formes ferratja (en femení: la ferratja) i ferratge. Malgrat aquesta etimologia actualment no es considera que les llavors formin part del farratge sinó que, junt amb altres materials secs, ho són del pinso.

Composició

Secadora de farratge utilitzada a Eslovènia cap al 1680

Generalment el farratge el constitueixen plantes herbàcies, essencialment gramínies i secundàriament lleguminoses. El valor energètic dels farratges s'acostuma a donar en unitats farratgeres (UF) en comparació amb el valor energètic d'un kg d'ordi.

A Europa i als Estats Units d'Amèrica, els farratges que es donen als animals remugants són més sovint conreats en forma de prats, permanents o temporals. El consum de farratge es fa aleshores directament per pasturatge (a dent) durant l'estació de creixement de l'herba. També pot distribuir-se als animals estabulats.

Mètodes de conservació del farratge

Bales de farratge de fenc seques

Per a fer front a les necessitats dels animals en tot temps, cal conservar el farratge per diversos sistemes, tres mètodes són utilitzats principalment:

• Assecament natural per a fer el fenc;
• Deshidratació farratge deshidratat, en bales o granulat ;
• l'ensitjat, sistema de conservació per la via humida, basat en una fermentació àcida més o menys controlada, emmagatzemant la matèria humida densament tancada en una sitja o en rotlles en el cas de la palla i el fenc. Pot haver-hi un risc de produir toxines fúnguiques o bacterianes, fins i tot de botulisme si queden atrapats en els vegetals per ensitjar animals tals com petits mamífers o ocells.

La FAO comptabilitza també com a farratge alguns productes forestals.

Llista de plantes farratgeres

Plantes d'escarda

• Bleda-rave farratgera, Beta vulgaris L. subsp. vulgaris, Quenopodiàcia
• Colinap, Brassica napus L. var napobrassica (L) Rchb., Brassicàcia
• Col farratgera, Brassica oleracea L. convar, acephala (DC) Alef., Brassicàcia
• Rave farratger, Raphanus sativus L. var. oleiformis Pers., Brassicàcia
• Pèsol farratger, Pisum sativum L., Fabàcia
• Dacsa farratgera, Zea Mays L., Poàcia
• Sorgo farratger, Sorghum sudanense Stapf, Sorghum bicolor (L.) Moench., Poàcia

Plantes de prat

Gramínies

• Agrostis L. (gènere)
• Escaiola de Canàries (Phalaris canariensis)
• Avena (gènere),
• Bromus (gènere)
• Cynodon dactylon (L.) Pers.
• Dactylis glomerata L.
• Festuca (gènere)
• Phleum (gènere)
• Phalaris aquatica L.
• Poa L. (gènere)
• Lolium (gènere)
• Alopecurus pratensis L.

Fabàcies

• Fenigrec, Trigonella foenum-graecum L.
• Favó Vicia faba L.
• lotus (gènere)
• Alfals
• Melilot blanc
• Trepadella cultivada, Onobrychis viciifolia Scop.
• Hedysarum coronarium L.
• Trèvol (gènere)
• Vicia pannonica Crantz
• Vicia sativa L.
• Vicia villosa Roth.

Altres famílies

• Facèlia, Phacelia tonacetifolia Benth, Hidrofil·làcia

Vegeu també

• Ensitjar
• Pastura

Enllaços externs

• Les plantes fourragères pour les prairies — Web d'informació sobre plantes farratgeres.
• Associació francesa per la producció de farratge