Felícia de Roucy

reina d'Aragó per matrimoni amb Sancho Ramírez
(S'ha redirigit des de: Felicia de Roucy)

Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Infotaula de personaFelícia de Roucy
Felícia de Roucy, Rainha de Aragão -The Portuguese Genealogy (Genealogia dos Reis de Portugal).png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Felicia de Roucy Modifica el valor a Wikidata
c. 1060 Modifica el valor a Wikidata
Barbastre (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1123 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentPanteó de reis de Sant Joan de la Penya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1076–1094)
Reina consort de Navarra (1076–1094) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComtat de Montdidier Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSanç I d'Aragó i Pamplona (1063 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRamir II d'Aragó
Pedro I, Rey de Aragón y Navarre (en) Tradueix
Fernando Sanoitz
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Alfonso I, Rey de Aragón y Navarre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHilduin IV de Montdidier Modifica el valor a WikidataAlix de Roucy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEbles II de Roucy, Béatrice de Roucy (fr) Tradueix, Marguerite of Roucy (en) Tradueix, André of Ramerupt (en) Tradueix, Ermentrude de Roucy (fr) Tradueix, Ada of Roucy (en) Tradueix, Adela of Roucy (en) Tradueix i Aelis of Roucy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085)

Filla d'Hilduí IV de Ramerupt i d'Adelaida de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei d'Aragó, amb qui va col·laborar en les tasques de govern.[1][2] Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb qui va tenir als infants Ferran (1071-1086), Alfons I i a Ramir II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pere I, fill del primer matrimoni de Sanç amb Isabel d'Urgell, que va morir sense descendència.

El germà de Felícia, Ebles II —mort cap a 1103—, un noble del nord de França ben relacionat amb el Papat, va impulsar la reforma gregoriana a la regió de Xampanya. En 1073 havia planejat una campanya contra Al-Àndalus i estava relacionat familiarment amb Bohemond de Tàrent, un dels promotors de la Primera Croada. Sanç Ramires, en el seu viatge a Roma amb motiu de la infeudació del regne d'Aragó a la Santa Seu, en 1068, va haver de conèixer al magnat xampanyès i arran d'aquest coneixement va poder acordar-se el matrimoni de la seva germana Felícia amb el monarca aragonès.[3]

ReferènciesModifica

  1. Martín Romano García, Archivo antroponímico de Romano García, Asunción (Paraguay), 2008.
  2. Lema Pueyo (2008), pág. 37.
  3. Ubieto Arteta (1981), pág. 81 [ Historia de Aragón.

BibliografiaModifica