Obre el menú principal

Felícia de Roucy

reina d'Aragó per matrimoni amb Sancho Ramírez
(S'ha redirigit des de: Felicia de Roucy)

Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Infotaula de personaFelícia de Roucy
Felícia de Roucy, Rainha de Aragão -The Portuguese Genealogy (Genealogia dos Reis de Portugal).png
Biografia
Naixement (es) Felicia de Roucy
c. 1060
Barbastre
Mort 3 maig 1123 (62/63 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Panteó de reis de Sant Joan de la Penya
Activitat
Ocupació Política
Altres
Títol Reina consort d'Aragó i reina consort de Navarra
Família Comtat de Montdidier
Cònjuge Sanç I d'Aragó i Pamplona
Fills Ramir II d'Aragó
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Fernando Sanoitz
Pedro I, Rey de Aragón y Navarre Tradueix
Alfonso I, Rey de Aragón y Navarre Tradueix
Alfonso I, Rey de Aragón y Navarre Tradueix
Pedro I, Rey de Aragón y Navarre Tradueix
Pares Hilduin IV de MontdidierQ18606694 Tradueix
Germans Ebles II de Roucy, Q18606609 Tradueix, Marguerite of Roucy Tradueix, André of Ramerupt Tradueix, Q58672942 Tradueix, Ada of Roucy Tradueix, Adela of Roucy Tradueix i Aelis of Roucy Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085)

Filla d'Hilduí IV de Ramerupt i d'Adelaida de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei d'Aragó, amb qui va col·laborar en les tasques de govern.[1][2] Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb qui va tenir als infants Ferran (1071-1086), Alfons I i a Ramir II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pere I, fill del primer matrimoni de Sanç amb Isabel d'Urgell, que va morir sense descendència.

El germà de Felícia, Ebles II —mort cap a 1103—, un noble del nord de França ben relacionat amb el Papat, va impulsar la reforma gregoriana a la regió de Xampanya. En 1073 havia planejat una campanya contra Al-Àndalus i estava relacionat familiarment amb Bohemond de Tàrent, un dels promotors de la Primera Croada. Sanç Ramires va haver de conèixer en el seu viatge a Roma, amb motiu de la infeudació del regne d'Aragó a la Santa Seu, en 1068, al magnat xampanyès i arran d'aquest coneixement va poder acordar-se el matrimoni de la seva germana Felícia amb el monarca aragonès.[3]

ReferènciesModifica

  1. Martín Romano García, Archivo antroponímico de Romano García, Asunción (Paraguay), 2008.
  2. Lema Pueyo (2008), pág. 37.
  3. Ubieto Arteta (1981), pág. 81 [ Historia de Aragón.

BibliografiaModifica