Felipe Lino Urquieta (Moquegua,[1] Perú, setembre de 1898[1] - [...?]) fou un compositor i químic peruà.

Infotaula de personaFelipe L. Urquieta
Biografia
Naixementsetembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1950 Modifica el valor a Wikidata (52/62 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Nascut a la ciutat de Moquegua, no se sap quan anà a viure a Arequipa, ciutat on feu els estudis secundaris en el Colegio de la Independencia.[1] Dotat de gran precocitat, als divuit anys ja era director d'orquestra[2] i abans dels vint aconseguí el primer premi i medalla d'or en el concurs celebrat el 1916 per musicar l'Himno Federal Peruano (imprès per Musical Emporium, de Barcelona),[1] i per la qual el felicitaren els reis d'Espanya i Bèlgica.[2] El 1917, l'Orquestra Víctor de Nova York estrenà la seva obra Caprice Pierrot, de la qual es feu un enregistrament en disc.[1]

El 1919 el Govern peruà l'envià a Europa com a ambaixador musical i en viatge d'estudis, i residí un temps a Barcelona,[1] on inicià la fundació de centres folkloristes americans, idea que va merèixer el suport i la col·laboració del mestres Bretón, Pedrell i Turina.[2] També foren iniciativa seva el primer Congrés Musical del Nou Continent i els treballs per a la representació musical americana en el Congrés hispanoamericà de Sevilla del 1920.[2] Aquest mateix any, juntament amb altres compositors americans establerts a Barcelona fundaren el Centre Musical Americà de Barcelona.[1] Se sap que el 1920 estava component una òpera, amb libretto d'Abelardo Gamarra, per a commemorar el centenari de la independència del Perú i que es titulava Melgar, però mai no es va estrenar i no se sap si la va acabar.[1] També va ser col·laborador de l'Enciclopèdia Espasa.[1]

Era també químic i el 1922, ja de retorn a Perú va ser nomenat químic municipal d'Arequipa.[1] Però no va abandonar la seva activitat musical i va ser professor d'harmonia i contrapunt.[1] El 1924 fou un dels fundadors de la Sociedad Orquestal Arequipa, de la qual fou president.

Les seves composicions i obres teòriques són conegudes en quasi tota l'Amèrica espanyola i també als Estats Units, on es va executar amb molt d'èxit algunes de les primeres.[2] És autor d'un llibre sobre teoria i història musical (La música en América, 1924) i d'un Tratado de transcripción.[1] Urquieta feu un recull de terminologia de música popular d'Arequipa que és una contribució destacada a l'estudi del folklore musical d'aquella regió peruana.[1] De les seves obres per a piano destaquen:

  • Serenata (Casa Parés, Barcelona);[1]
  • Cuento macabro (Casa Parés, Barcelona);[1]
  • Pastoral;
  • Humoreske;
  • Caprice;
  • Idilio.

Com a crític musical col·laborà en les revistes espanyoles Cosmopolis i Cervantes, de Madrid, Estudio, de Barcelona, i Mundial Música de València.[2]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Vega, Zoila. Vida musical cotidiana en Arequipa durante el Oncenio de Leguía (1919-1930) (pdf) (tesi) (en castellà). Arequipa (Perú): Universidad Nacional San Agustín de Arequipa, p. 258 [Consulta: 20 agost 2021]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65. pàg. 1488 (ISBN 84-239-4565-0)