Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves

Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (vers 1745 - Viena, 1805) fou vescomte de Rocabertí, comte de Peralada i de Savallà, marquès d'Anglesola, senyor de la baronia de Vallmoll, etc., amb grandesa d'Espanya, des de 1755 fins a la seva mort.

Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves

Biografia
Mort	1805 Viena (Àustria)

Els documents de l'època recullen tots els seus noms i títols per extens: Excmo. Sr. Don Fernando Felipe Basilio de Rocavertí Boxadors Chaves Messía Aragón Anglesola Pax y de Orcau, por la gracia de Dios, vizconde de Rocavertí, conde de Perelada y de Zabellá, varón y marqués de Anglesola, y señor de Requesens, y de las varonías de Valmoll, de Navata, de Villademuls, de San Lorenzo de la Muga, de Llers, de Terrades, de Darnius, de Santa Leocadia de Esterri, y de las villas del Madexal y Castroverde, juez conservador perpetuo de la Universidad de Salamanca, grande de España y gentilhombre de Cámara con exercicio de S. M. (1770).

Aristòcrata, aventurer, llibertí i escriptor català en llengua castellana.

Biografia

Fill i hereu de Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí i de Cecilia Faustina de Chaves.

En la seva joventut, sobretot, Ferran Basili fou un típic noble llibertí setcentista. Fou actiu membre de "La Bella Unión", una societat de nobles ociosos, llibertins i amics de la gresca que protagonitzà un sorollós escàndol a l'època.

Encara que tenia la residència familiar a Barcelona (vegeu Palau del Comte de Peralada), sempre trobà provincià l'ambient aristocràtic de la ciutat i desitjà conèixer i establir-se prop dels cercles cortesans. Molt jove encara, fugí a París, però seguint ordres del marquès de Grimaldi, ministre de Carles III, l'ambaixador espanyol l'obligà a tornar. Més tard, feu freqüents viatges a Madrid, d'on solia acabar expulsat pel monarca.

Es relacionà amb personatges dels seus mateixos gustos i costums, entre els quals destaquen el cèlebre Cagliostro (Giuseppe Balsamo) i la seva muller Lorenza Feliciani, i l'encara més cèlebre aventurer venecià Giacomo Casanova.

El comte de Peralada va conèixer Casanova durant l'estada d'aquest a Barcelona (1769), on acabà tancat a la ciutadella per haver gosat compartir amant amb el no menys llibertí comte de Ricla, capità general de Catalunya i oncle de Ferran Basili. Casanova deixà escrit, a les seves Memòries, un breu però precís retrat de Ferran Basili: "El comte de Peralada era un jove senyor, summament ric, de rostre agradable, amant de les pitjors companyies, enemic de la religió, dels bons costums i de la policia, també violent i enormement orgullós de la seva estirp". Igualment, es mostrà admirat pels seus magnífics cavalls.

Amb Cagliostro i la seva dona Lorenza, en canvi, sembla que va coincidir poc més tard a Madrid, i aquesta relació amb el noble llibertí (que anomenen comte de Prelata) fou utilitzada pels defenestradors del primer, que més tard seria tancat a la Bastilla arran del famós afer del collar de la reina Maria Antonieta. No hi ha proves, però, de relacions íntimes entre el comte català i Lorenza, que el marit prostituïa amb tota mena de grans personatges a canvi de favors.

El 5 de juliol de 1769, a Madrid, Ferran Basili, que llavors tenia entre 22 i 25 anys, contragué matrimoni amb la rica vídua del marquès de Mondéjar, la malaguenya María Teresa de Palafox y Castellet, i finalment s'instal·là a la capital del regne, en un palau a la Corredera de San Pablo.

Cap a 1780 s'imprimí a Barcelona una obra de teatre (tragi-comedia nueva) en espanyol escrita per ell, que tingué una certa difusió (dotze anys més tard es representava a la Ciutat de Mèxic).

El 1790 viatjà a París i a Itàlia. Morí a Viena el 1805.

No tingué descendència legítima ni altra de coneguda. A la seva mort, el patrimoni familiar passà a la neta del seu germà Josep (mort el 1782), Joana (I) de Rocabertí-Boixadors i Cotoner, que la transmeté, per matrimoni, als Dameto.

Obres

• Los vandos de París, y guerra entre amor y honor... Su autor el... Conde de Perelada, Barcelona, Carles Gibert i Tutó, [1780].

Bibliografia

• Alessandro Cagliostro i altres, Mémoire pour le comte de Cagliostro, accusé, contre M. le procureur général, accusateur, en présence de M. le cardinal de Rohan, de la comtesse de La Motte et autres co-accusés, París, Impr. Lottin, 1786.
• Giacomo Casanova de Seingalt, Mémoires de J. Casanova de Seingalt, écrits par lui-même, suivis de fragments des Mémoires du prince de Ligne: nouvelle édition collationnée sur l'édition originale de Leipsick, 8 vols., París, Garnier frères, 1880. (en francès)
• Palmiro Herrero Rodríguez, Cagliostro en España: un aventurero italiano en el reino de Carlos III, Madrid, Imagine, 2005.
• Irving A. Leonard, "The Theater Season of 1791-1792 in Mexico City", The Hispanic American Historical Review, 31 (1951), 349-364.
• Carles Pi i Sunyer, Tres aventurers italians a Barcelona: Casanova, Cagliostro, Lechi, Barcelona, Edicions de la Rosa dels Vents, 1936 [reimpr.: Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1992].

Enllaços externs

• Cagliostro en España (Palmiro Herrero Rodríguez) Arxivat 2010-03-19 a Wayback Machine. (castellà)