Ferreres d'Olvan

masia d'Olvan (Berguedà)

Ferreres d'Olvan és una masia del municipi d'Olvan (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ferreres d'Olvan
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XVII
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOlvan (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConfluència del Llobregat amb la riera de la Portella. Olvan (Berguedà)
Map
 42° 03′ 26″ N, 1° 52′ 52″ E / 42.057098°N,1.881074°E / 42.057098; 1.881074
IPA
IdentificadorIPAC: 3472

Descripció modifica

És una masia d'estructura clàssica (planta rectangular) amb el carener paral·lel a la façana, orientada o ponent, i coberta a quatre vessants, és un exemple de masia precursora de la casa senyorial. El segle xviii, la seva planta fou ampliada considerablement amb l'afegiment d'una àmplia galeria de porxos i l'eixida que repeteix, tant al primers pis com a la planta baixa, el mateix mòdul d'arcs de mig punt.[1]

Història modifica

La Masia de Ferreres estava originàriament unida a la masia de les Eres de Gardilans (Vilada), i ambdues estaven sota el domini jurisdiccional de la baronia de la Portella. En el capbreu del 7-2-1610, el monestir de la Portella cobrava, entre altres termes, les dècimes i els drets dominicals sobre la casa de Ferreres d'Olvan.[1]

La masia de Ferreres té un important arxiu familiar, ben catalogat i arxivat per l'Àmbit de Recerques de Berguedà; la biblioteca també es poden trobar documentació important, tot i que aquests són preferentment religiosos.[1]

L'any 1938 va néixer a aquesta masia Mn. Ramon Anglerill, qui acabaria sent conegut com el personatge que va inspirar el "mossèn Tronxo", que mossèn Ballarín descriu en la seva gran obra.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ferreres d'Olvan». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
  2. Màrquez Ambròs, Pilar «Mor el rector que va inspirar el «Mossèn Tronxo» de Ballarín». Nació Digital, 28-09-2019 [Consulta: 28 setembre 2019].