Ferrocarril del Norte de Mallorca

La companyia Ferrocarril del Norte de Mallorca fou una empresa ferroviària constituïda amb la voluntat de construir una línia fèrria circular entre Inca i sa Pobla, que sortint de la primera localitat, passàs per Selva, Caimari (substituïda més tard per Moscari), Campanet, Pollença, (d'on sortiria un ramal al Port de Pollença), Alcúdia i Port d'Alcúdia, per finalitzar a sa Pobla. La línia també havia de comptar amb abaixadors a can Sion i l'Albufereta, a la Badia de Pollença. El recorregut total previst era de 57 km.

Infotaula d'organitzacióFerrocarril del Norte de Mallorca
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Mapa del Ferrocarril del Nord de Mallorca
Línia Palma-Inca
Fi línia d'IncaInca
Selva
Enllaç
Moscari
ramal de Manacor
Campanet
Llubí
Pollença
Muro
Port de Pollença
Fi línia sa PoblaSa Pobla
Alcúdia
Port d'Alcúdia

L'objectiu fonamental del projecte era connectar a la xarxa ferroviària mallorquina amb els ports d'Alcúdia i de Pollença posant en valor les seves possibilitats com a ports de cabotatge i el Raiguer oriental ric en productes agraris i miners. La línia finalment no es va construir i entre les causes hi podria estar els interessos econòmics de l'oligarquia palmesana que veien perillar el monopoli del port de la capital.

La companyia es va constituir el 1911 i a concessió es va atorgar a Joan March Ordinas el 1912, any en què es va posar la primera pedra de l'estació de Pollença. Però el projecte va restar paralitzat fins que l'any 1921 els diaris informaren que se suprimiria la connexió Inca-Pollença, restant únicament el tram Pollença-sa Pobla, cosa que provocà el rebuig dels municipis perjudicats. Tanmateix no s'efectuaren les obres.

Altres iniciatives derivades modifica

L'any 1937, en el marc de la Guerra Civil, els militars iniciaren la construcció de la línia sa Pobla-Port d'Alcúdia, de 14 quilòmetres, amb finalitats exclusivament militars, que foren abandonades amb la conclusió del conflicte. Tanmateix als anys 50 es va reprendre el projecte que ja comptava amb bona part de l'obra de fàbrica construïda i es projectà la seva prolongació fins al Port de Pollença. Tanmateix la línia no es finalitzà a causa del fet que quan s'obrí una trinxera en les proximitats d'Alcúdia aparegueren importants restes arqueològiques de la ciutat romana de Pol·lèntia que dificultaven la connexió amb el port.

Als anys 80, el projecte va reviscolar per tal de servir de lignits a la Central Tèrmica d'es Murterar, sense que la iniciativa es concretàs.

Amb el primer Pacte de Progrés, transferides les competències ferroviàries a les Illes Balears, es tornà a llançar la idea de connectar sa Pobla amb Alcúdia per línia fèrria. El trajecte anterior es trobava dificultat per la urbanització del Port d'Alcúdia, per la qual cosa es preveia finalitzar la línia devora el polígon industrial d'Alcúdia, a tocar s'Albufera, lloc on intercanviaria amb una futura línia tramviària que hauria d'unir el port de Pollença amb Can Picafort.

Aquest projecte s'integrà al Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears,[1] que quan passà per la Comissió Balear de Medi Ambient, atès que una part havia quedat inclòs en Xarxa Natura 2000, va ser condicionat a la realització d'un estudi d'alternatives que descartàs l'existència de recorreguts alternatius, i si n'hi havia optar pel de menor impacte ambiental, d'acord amb la Llei per a la conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO).

L'any 2007, quan s'iniciaren els estudis d'implantació de la línia es va identificar un altre potencial corredor ferroviari paral·lel a la carretera Palma-Alcudia amb menors afeccions ambientals, que va comptar amb la ferma oposició de l'Ajuntament d'Alcúdia. Davant la impossibilitat de consensuar una solució, el Govern de les Illes Balears va acordar destinar els recursos prevists per aquesta obra a l'electrificació de tota la xarxa ferroviària mallorquina, quedant novament paralitzada la seva execució.[2]

Referències modifica

Bibliografia modifica