Festival Internacional de Cinema de Morelia

El Festival Internacional de Cinema de Morelia (FICM) és un festival cinematogràfic mexicà considerat com un dels més importants a Llatinoamèrica. És apreciat per la crítica cinematogràfica i pel públic en general per la seva acurada selecció de pel·lícules i per ser un punt de trobada sense igual entre els cineastes mexicans, el públic i la comunitat fílmica internacional.

Infotaula d'esdevenimentFestival Internacional de Cinema de Morelia
Ganadores.jpg
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència2003 Modifica el valor a Wikidata –
Data28 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata
Durada1 setmana Modifica el valor a Wikidata
Freqüència1 any Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMorelia Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmoreliafilmfest.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0001063 Facebook: moreliafilmfest Twitter: ficm Instagram: ficm Youtube: UC5E25zhDQsK2-golcUmDBMQ Modifica el valor a Wikidata

Creat en 2003 a la ciutat de Morelia, capital de l'estat de Michoacán, per Daniela Michel, Alejandro Ramírez i Cuauhtémoc Cárdenas Batel, la seva missió és impulsar als nous talents del cinema nacional, incrementar l'oferta cinematogràfica a Mèxic i promoure en el món el cinema mexicà.[1] És l'únic festival de cinema a Mèxic la Selecció Oficial del qual en competència és exclusivament nacional. La seva programació es complementa amb una selecció d'estrenes mexicanes i internacionals, retrospectives, conferències, tallers i esdeveniments especials del més alt nivell.[2]

Daniela Michel

El festival és organitzat per una Associació Civil sense fins de lucre i rep finançament tant d'institucions públiques com de la iniciativa privada. Els seus principals auspiciantes són Cinépolis, el govern de l'Estat de Michoacán i la Secretaría de Cultura del govern de Mèxic.[3]

Com a part de les moltes activitats de promoció en el món del cinema nacional, el FICM ha presentat en el Museu d'Art Modern (MoMa) de Nova York tres cicles de pel·lícules curats amb l'inavaluable suport de la Cineteca Nacional, la Filmoteca de la UNAM i Fundació Televisa: Mexico at Midnight: Film Noir from Mexican Cinema’s Golden Age, el 2015; Julio Bracho and the Golden Age of Mexican Cinema, el 2017; i El Indio: The Films of Emilio Fernández, el 2018.

Així mateix, en 2017 l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigida per Gustavo Dudamel va interpretar un programa de música de cinema mexicà, creada en conjunt pel cineasta mexicà Alejandro González Iñárritu i per Daniela Michel, fundadora i directora general del FICM.

Al final de les activitats a Morelia inicia El Millor del FICM a la Ciutat de Mèxic, un cicle on s'exhibeixen les pel·lícules guanyadores del festival, així com una acurada selecció de la seva programació. Les activitats del FICM continuen durant tot l'any amb funcions i cicles de cinema en diferents llocs de la República i el món.

La 16a edició del FICM es va dur a terme del 20 al 28 d'octubre de 2018. En 2019, la 17a edició es realitzarà del 18 al 27 d'octubre.[4]

Alfonso Cuarón al Festival

HistòriaModifica

El Festival Internacional de Cinema de Morelia (FICM) té els seus orígens en les Jornades de Curtmetratge Mexicà en la Cineteca Nacional, un esdeveniment únic creat en 1994 per Daniela Michel i Enrique Ortiga, el qual buscava agrupar i difondre el treball de joves directors mexicans.

En 2001, Daniela Michel li va proposar a Alejandro Ramírez, en aquest llavors director general d'operacions de l'Organització Ramírez, portar a Morelia les Jornades de Curtmetratge Mexicà, amb la finalitat de descentralitzar l'exhibició de les obres de nous talents nacionals i continuar amb la promoció del treball d'una generació de realitzadors.

A principis de 2002, l'arquitecte i promotor cultural michoacano, Cuauhtémoc Cárdenas Batel, qui ja tenia la intenció de realitzar una trobada de cinema en l'estat, es va unir al projecte. Els tres van vincular les seves idees i li van donar forma al que es convertiria en el Festival Internacional del Cinema de Morelia.

El primer FICM es va realitzar del 3 al 10 d'octubre de 2003. En aquella primera edició, la competència va estar constituïda exclusivament per curtmetratges i documentals. En 2004 es va agregar a la competència la secció d'obres michoacanas i, en 2007, els llargmetratges mexicans —òperes primeres i segones pel·lícules—. En 2013, la competència de llargmetratge va ampliar la seva convocatòria per a tots els directors mexicans, tant novells com consagrats.[5]

El FICM ha estat part del creixement i desenvolupament de tota una generació de cineastes mexicans que van presentar els seus primers curtmetratges en el festival per a després tornar amb les seves òperes primeres; és el cas d'Elisa Miller, Matías Meyer, Jorge Michel Grau, Álvaro Curiel, Kyzza Terrazas, Nicolás Pereda, Rigoberto Perezcano, Alejandro Iglesias Mendizábal, Daniel Castro Zimbrón, Mariana Chenillo, Michel Lipkes, entre altres.

Seccions en competència i premisModifica

Les seccions en competència que conformen la Selecció Oficial són:

  • Llargmetratge Mexicà
  • Documental Mexicà
  • Curtmetratge Mexicà (animació, documental i ficció)
  • Secció Michoacana

Els premis oficials que el FICM atorga són:

  • Ojo al Primer o Segon Llargmetratge Mexicà
  • Ojo al Llargmetratge Mexicà
  • Ojo al Millor Director de Llargmetratge Mexicà
  • Ojo a la Millor Actriu de Llargmetratge Mexicà
  • Ojo al Millor Actor de Llargmetratge Mexicà
  • Ojo al Llargmetratge Documental Mexicà
  • Ojo al Curtmetratge d'Animació Mexicà
  • Ojo al Curtmetratge Documental Mexicà
  • Ojo al Curtmetratge de Ficció Mexicà
  • Ojo de la Secció Michoacana

L'Ojo és una escultura dissenyada especialment per al FICM per l'artista de michoacán Javier Marín.

A més, el festival organitza un Concurs Michoacanès de Guió de Curtmetratge, en el qual participen guions escrits per autors michoacanos de naixement o residents en Michoacán.

Des de 2014, el FICM també inclou una Selecció de Curtmetratge Mexicà en línia, composta per alguns curtmetratges de la Selecció Oficial. Aquests treballs estan disponibles en internet de manera gratuïta per a tothom durant la setmana del festival, i concursen pel Premi a Curtmetratge Mexicà en línia, atorgat pel públic.

GuanyadorsModifica

Secció de Llargmetratge Mexicà
Primer o Segon Llargmetratge Mexicà Llargmetratge Mexicà
2019 Ya no estoy aquí de Fernando Frías Mano de obra de David Zonana
2018 Museo, d'Alonso Ruizpalacios La camarista, de Lila Avilés
2017 Ayer maravilla fui, de Gabriel Mariño Garza Oso polar, de Marcelo Tobar
2016 El sueño del Mara’akame, de Federico Cecchetti El vigilante, de Diego Ros
2015 El placer es mío, de Elisa Miller Encinas Yo, de Matías Meyer
2014 Güeros, d'Alonso Ruizpalacios Carmín tropical, de Rigoberto Perezcano
2013 La jaula de oro, de Diego Quemada-Díez Workers, de José Luis Valle
2012 No quiero dormir sola, de Natalia Beristain Egurrola
2011 El premio, de Paula Markovitch
2010 Las marimbas del infierno, de Julio Hernández Cordón
2009 Alamar, de Pedro González-Rubio
2008 Los bastardos, d'Amat Escalante
2007 ¿Dónde están sus historias?, de Nicolás Pereda
Secció de Documental Mexicà
Documental Mexicà
2017 Rush Hour, de Luciana Kaplan
2016 Bellas de noche, de María José Cuevas
2015 Los reyes del pueblo que no existe, Betzabé García
2014
2013 El cuarto desnudo, de Nuria Ibáñez
2012 Inori, de Pedro González-Rubio
2011 Silvestre Pantaleón, de Jonathan Amith, Jonathan i Roberto Olivares Ruiz
2010 El Varal, de Marta Ferrer
2009 Presunto culpable, de Roberto Hernández, Roberto i Geoffrey Smith
2008 Trazando Aleida, de Christiane Burkhard
2007 Mi vida dentro, de Lucía Gajá
2006 La palomilla salvaje, de Gustavo Gamou
2005 Toro negro, de Carlos Armella, Carlos i Pedro González-Rubio
2004 Trópico de Cáncer, d'Eugenio Polgovsky
2003 Niños de la calle, d'Eva Aridjis
Secció de Curtmetratge Mexicà
Animació Ficció Documental
2017 Cerulia, de Sofía Carrillo Vuelve a mí, de Daniel Nájera Betancourt Relato Familiar, de Sumie García
2016 Taller de corazones, de León Fernández Verde, d'Alonso Ruizpalacios Juan Perros, de Rodrigo Imaz
2015 Rebote, de Nuria Menchaca El buzo, d'Esteban Arrangoiz Bosnian Dream, de Sergio Flores Thorija
2014 9:30 am, d'Alfonso de la Cruz Ramona, de Giovanna Zacarías El sudor de la agonía, de Mariano Rentería Garnica
2013 La casa triste, de Sofía Carrillo La banqueta, d'Anaïs Pareto Onghena Las montañas invisibles, de Ángel Linares
2012 Las tardes de Tintico, d'Alejandro García Caballero Para armar un helicóptero, de Izabel Acevedo Paradero Norte, de Daniel Ulacia
2011 Prita Noire, de Sofía Carrillo

Érase una vez, d'Alejandro Ríos

Mari Pepa, de Samuel Isamu Kishi Leopo Réquiem para la eternidad, d'Alberto Resendiz Gómez
2010 Ponkina, de Beatriz Herrera Carrillo La mina de oro, de Jacques Bonnavent Carne que recuerda, de Dalia Huerta Cano
2009 ¿Y el agua?, de Dominique Jonard Señora Pájaro, de Véronique Decroux El suicidio del tiempo: Pável González, de Daniel González Olvera
2008 Jacinta, de Karla Castañeda La canción de los niños muertos, de David Pablos Zoogocho, de Bernardo Arellano
2007 Fénix, de Fernanda Romandía

Peces plátano, de Natalia Beristáin

La caja de Yamasaki, de José Manuel Cravioto

2006 El doctor, de Suzan Pitt Ver llover, d'Elisa Miller Encinas
2005 Esfera, de Luis Felipe Hernández Alanís David, de Roberto Fiesco Teatro mágico, de Jaime Munguía Ortiz
2004 De raíz, de Carlos Carrera El pasajero, de Matías Meyer Bendita Muerte, d'Alejandro Jiménez Ramos, Érika Mercado y Mario Trueba
2003 La historia de todos, de Blanca Xóchitl Aguerre La luna de Antonio, de Diana Cardozo Benia The Sixth Section, d'Alex Rivera
Secció Michoacana
Secció Michoacana
2017 La Palabra de la cueva, de Noé Martínez, Jorge Scobell y María Sosa
2016 Esto es lo que me tocó, d'Alexa Gutiérrez
2015 Donde nunca morirás, d’Héctor Alexis Estrada García
2014 Nunca regreses, de José Leonardo Díaz Vega
2013 Tiempos supermodernos, de Lubianca Durán
2012 Epilepsia Tinajero, de Salvador Ponce
2011 Cuanajillo: La historia sin agua, de Stefan Guzmán Sotelo
2010 Amaren Ideia. La idea de mi madre, de Maider Oleaga
2009 Nebraska, d'Adrián Ortiz Maciel
2008 Clandestino, de Juan Pablo Arroyo i Edurne Farías
2007 Axuni Atari (Cazador de venados), de Raúl Máximo Cortés
2006 Backslider (Reincidente), d'Antonio Flores Orozco
2005 Cheranasticotown, de Dante Cerano Bautista i Eduviges Tomás
2004 Bio-Bit, de Manuel Cisneros Verduzco

Impulso MoreliaModifica

En 2015 es va crear la iniciativa Impulso Morelia, la qual mostra, durant el festival, un programa exclusiu de llargmetratges mexicans en postproducció (documentals i ficcions) perquè siguin presentats, pels seus respectius equips, en funcions tancades a experts de la indústria. Programadors de festivals nacionals i internacionals, crítics, productors, distribuïdors i agents de vendes participen en aquesta oportunitat única dirigida al diàleg constructiu i directe sobre els projectes triats. Addicionalment, en cada edició d'Impuls Morelia s'atorguen diferents reconeixements i suports destinats a contribuir a la conclusió, promoció i circulació de les propostes. Les sessions són conduïdes per José María Riba, delegat general del la Académie des Lumières.[6]

Convidats especialsModifica

Des de la seva primera edició, pel FICM han desfilat figures importants del cinema mexicà i internacional com Olivier Assayas, Javier Bardem, Demián Bichir, Juliette Binoche, Laurent Cantet, Alfonso Cuarón, Geraldine Chaplin, Willem Dafoe, Bruno Dumont, Amat Escalante, Stephen Frears, Thierry Frémaux, Rodrigo García, Gael García Bernal, Terry Gilliam, Richard Glatzer, Alejandro González Iñárritu, Salma Hayek, Peter Greenaway, Todd Haynes, Michel Hazanavicius, Werner Herzog, Isabelle Huppert, Abbas Kiarostami, Dieter Kosslick, Alejandro Jodorowsky, Tommy Lee Jones, Jennifer Lawrence, Sebastián Lelio, Diego Luna, Lucrecia Martel, Cristian Mungiu, Gregory Nava, Bulle Ogier, Manoel de Oliveira, Marisa Paredes, Pawel Pawlikowski, Arthur Penn, Nicolas Philibert, Chema Prado, Bob Rafelson, Édgar Ramírez, Carlos Reygadas, Pierre Rissient, Robert Rodriguez, Tim Roth, Raúl Ruiz, Volker Schlöndorff, Whit Stillman, John Sayles, Jerry Schatzberg, Barbet Schroeder, Steven Soderbergh, Quentin Tarantino, Béla Tarr, Audrey Tautou, Bertrand Tavernier, Guillermo del Toro, Gus Van Sant i Wash Westmoreland.

AliancesModifica

Des de 2003 el FICM manté una aliança amb la Setmana de la Crítica, secció paral·lela del Festival de Cannes, gràcies a la qual, any amb any, es presenta en Morelia una selecció dels llargmetratges que la conformen. De la mateixa manera, una selecció de treballs guanyadors del FICM es presenten en una funció especial de la Setmana de la Crítica.

Des de 2008, el festival està oficialment reconegut per la Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units, per la qual cosa els curtmetratges guanyadors en les categories de Ficció, Documental i Animació poden ser considerats per a la nominació al Oscar.

Des de 2018, La Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques (AMPAS) dels Estats Units va seleccionar al Festival Internacional de Cinema de Morelia (FICM) per a formar part del seu Documentary Feature Qualifying Festival List, una llista de festivals selectes amb jurat designat, els llargmetratges documentals del qual guanyadors podran ser elegibles automàticament per a la consideració de l'Oscar en la categoria de Millor Llargmetratge Documental.[7]

ReferènciesModifica

  1.   Espot de la primera edició del FICM a YouTube
  2. ¿Qué hay detrás del Festival Internacional de Cine de Morelia?, Generación Anahuac, 28 de setembre de 2018
  3. O'Boyle, Michael «Region gains showbiz visibility». Variety Film News, 25-09-2005.
  4. «Presentación». [Consulta: 15 octubre 2019].
  5. Todo sobre el Festival Internacional de Cine de Morelia a cineoculto.com
  6. Impulso Morelia al web d'Imcine
  7. Chazelle y Cuarón engalanan Festival de Cine de Morelia en México, Agencia Efe, 20 d'octubre de 2018