Florian Leopold Gassmann

compositor austríac

Florian Leopold Gassmann (Most, Bohèmia, 3 de maig de 1729Viena, Àustria, 21 de gener de 1774) fou un compositor austríac d'origen txec. A més de compositor d'òperes, també fou autor d'oratoris, música sacra en llatí i música instrumental d'orquestra i de cambra, himnes, simfonies, etc.

Plantilla:Infotaula personaFlorian Leopold Gassmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1729 Modifica el valor a Wikidata
Most (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1774 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella de la cort
1772 – 1774 – Giuseppe Bonno → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació d'orgue, direcció d'orquestra, composició i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Battista Martini Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAntonio Salieri i Jan Antonín Koželuh Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaria Anna Gaßmann, Therese Rosenbaum Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: ee99e304-e349-4db9-b36d-c5c865028a93 Lieder.net: 31393 Discogs: 3070026 IMSLP: Category:Gassmann,_Florian_Leopold Modifica el valor a Wikidata

Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa. Anys més tard anà a Itàlia va estudiar a l'escola del pare Martini, a Bolonya. S'instal·là a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri. El 1757 compon la primera òpera, Merope, amb motiu del carnaval de Venècia. Pel carnaval d'aquesta ciutat creà una òpera cada any fins que fou cridat el 1762 a Viena com a mestre compositor de l'Òpera Imperial en substitució de Gluck.

Els teatres de Viena restaren tancats durant l'any de dol oficial (1765-66) per la mort de Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, i per aquest motiu Gassmann retornà a Venècia, on estrenà l'òpera Achille in Sciro al Teatre de San Giovanni Grisostomo. En aquest segon període venecià conegué Antonio Salieri, amb el qual continuà els seus estudis a Viena.

El 1770, en ocasió de la trobada de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i Frederic el Gran a Mährisch-Neustadt, escriví la que havia de ser una de les seves opéras-comiques més cèlebres i populars, La contessina. Des del 1771 exercí els càrrecs de mestre de capella de la cort i director de la Biblioteca Musical de l'emperador d'Àustria.

Gassmann fou el fundador d'una de les societats musicals més antigues de Viena, la Tonkünstler-Sozietät. Per a aquesta entitat va escriure l'oratori La Betulia liberata (1772).

Òperes

modifica

Referències

modifica