Floricina

compost químic

La floricina és un 2'-glucòsid de floretina, és a dir, està formada per una molècula de glucosa unida a la floretina. Pertany al grup de dihidrocalcones, un tipus de flavonoides.

Infotaula de compost químicFloricina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular436,136947 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₂₁H₂₄O₁₀ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC(=CC=C1CCC(=O)C2=C(C=C(C=C2OC3C(C(C(C(O3)CO)O)O)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C1=CC(=CC=C1CCC(=O)C2=C(C=C(C=C2O[C@H]3[C@@H]([C@H]([C@@H]([C@H](O3)CO)O)O)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

Distribució modifica

La floricina és un compost que apareix naturalment en algunes plantes. Es pot trobar en l'escorça de la perera (Pyror communis) la pomera, el cirerer i altres fruiters (Rosaceae) i és responsable del color dels pètals dels clavells Dianthus caryophyllus.[1]

També es troba a les fulles seques de Lithocarpus litseifolius usades a la Xina per fer una infusió.[2] També es troba a les fulles de la família Symplocaceae, com Symplocos vacciniifolia,[3] Symplocos lancifolia i Symplocos spicata.[4]

Propietats modifica

La floricina és un sòlid cristal·lí de color blanc a groc amb un punt de fusió de 106–109 °C. Té un sabor dolç i conté quatre molècules d'aigua al cristall. Per sobre de 200 °C, es descompon. És lleugerament soluble en èter i en aigua freda, però soluble en etanol i aigua calenta. Amb una exposició perllongada a solucions aquoses de floricina, experimenta hidròlisi donant floretina i glucosa.

Farmacologia modifica

La floricina és un inhibidor competitiu dels co-portadors de sodi/glucosa cel·lulars SGLT1 i SGLT2; Això redueix el transport de glucosa renal, disminuint la quantitat de glucosa a la sang.[5][6]La floricultura s'ha estudiat per a la seva possible aplicació com a tractament farmacèutic per a la diabetis mellitus tipus 2, però des d'aleshores ha estat substituïda per altres analògics sintètics més selectius i prometedors, com ara la canagliflocina i la dapagliflocina.[7] La floricina que es consumeix oralment es converteix gairebé completament en floretina per enzims hidrolítics de l'intestí prim. Per exemple, l'enzim lactasa catalitza la conversió de floricina a floretina i glucosa.[8][9]

Altres usos modifica

La floricina es pot usar per a fer un colorant groc, molt soluble en aigua i estable, per l'acció de l'enzim polifenol oxidasa i oxigen. Aquest colorant anomenat POP (producte de l'oxidació de la floricina), podria ser utilitzat en confiteria, xarops i fins i tot en cosmètics que substitueixen la tartracina.[10]

Referències modifica

  1. Pubchem. «Isosalipurposide» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  2. Rui-Lin, Nie; Tanaka, Takashi; Zhou, Jun; Tanaka, Osamu «Phlorizin and Trilobatin, Sweet Dihydrochalcone-Glucosides from Leaves ofLithocarpus litseifolius(Hance) Rehd. (Fagaceae)» (en anglès). Agricultural and Biological Chemistry, 46, 7, 1982-07, pàg. 1933–1934. DOI: 10.1080/00021369.1982.10865357. ISSN: 0002-1369.
  3. «Còpia arxivada». Dihydrochalcones from Symplocos vacciniifolia, 2012. Arxivat de l'original el 2005-03-01 [Consulta: 7 octubre 2018].
  4. «Dihydrochalcone-glucosides as Sweet Principles of Symplocos ssp. | Sci-napse | Academic search engine for paper» (en anglès). Scinapse.
  5. Rossetti, L.; Smith, D.; Shulman, G. I.; Papachristou, D.; DeFronzo, R. A. «Correction of hyperglycemia with phlorizin normalizes tissue sensitivity to insulin in diabetic rats». The Journal of Clinical Investigation, 79, 5, 1987-5, pàg. 1510–1515. DOI: 10.1172/JCI112981. ISSN: 0021-9738. PMID: 3571496.
  6. Chao, Edward C.; Henry, Robert R. «SGLT2 inhibition — a novel strategy for diabetes treatment» (en anglès). Nature Reviews Drug Discovery, 9, 7, 28-05-2010, pàg. 551–559. DOI: 10.1038/nrd3180. ISSN: 1474-1776.
  7. «SGLT2 Inhibitors | SGLT2 Inhibition», 16-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-16. [Consulta: 7 octubre 2018].
  8. Crespy, V.; Aprikian, O.; Morand, C.; Besson, C.; Manach, C. «Bioavailability of phloretin and phloridzin in rats». The Journal of Nutrition, 131, 12, 2001-12, pàg. 3227–3230. DOI: 10.1093/jn/131.12.3227. ISSN: 0022-3166. PMID: 11739871.
  9. White, John R. «Apple Trees to Sodium Glucose Co-Transporter Inhibitors: A Review of SGLT2 Inhibition» (en anglès). Clinical Diabetes, 28, 1, 01-01-2010, pàg. 5–10. DOI: 10.2337/diaclin.28.1.5. ISSN: 0891-8929.
  10. INRA. «Salle de presse» (en francès), 01-03-2012. [Consulta: 7 octubre 2018].