Obre el menú principal

Font de Santa Eulàlia

escultura a Barcelona

La Font de Santa Eulàlia és un monument escultòric situat a la Plaça del Pedró de Barcelona, al Districte de Ciutat Vella. Creat el 1673, és considerat com el monument més antic de la ciutat.[1] Fou obra de Benet Parés i Josep Darder, tot i que pocs anys després la imatge de la santa va ser substituïda per altra de Llàtzer Tramulles i Lluís Bonifaç, la qual va ser destruïda el 1936; l'actual, del 1951, és obra de Frederic Marès. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/523.[2]

Infotaula d'edifici
Font de Santa Eulàlia
Font de Santa Eulàlia.JPG
Dades
Tipus obra escultòrica i font
Part de art públic de Barcelona
Arquitecte Miquel Colomer, Jaume Arnaudies, Lluís Bonifaç el Vell; Frederic Marés
Creació 1673
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
Localització Pl. Pedró
 41° 22′ 46″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.379475°N,2.166100°E / 41.379475; 2.166100Coord.: 41° 22′ 46″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.379475°N,2.166100°E / 41.379475; 2.166100
BCIL
Identificador IPAC: 41199
Modifica les dades a Wikidata

Història i descripcióModifica

 
Figura de la santa

La idea d'erigir un monument a Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona —a la qual està dedicada la Catedral— va sorgir a començaments del segle XVII. El 1616 es va construir un obelisc dedicat a la santa a la Plaça del Blat —actual Plaça de l'Àngel—, obra de Rafael Plansó. Malgrat tot, en lloc d'una imatge de la santa l'obelisc estava rematat per un àngel —obra de Felip Ros—, el qual assenyalava amb una mà una imatge de la patrona barcelonina situada al portal d'accés a la muralla medieval que hi havia al costat de la plaça, i amb l'altra apuntava al lloc on un àngel s'havia presentat a la comitiva que traslladava les despulles de la màrtir a la Catedral. Aquest monument fou enderrocat el 1823 perquè obstaculitzava el trànsit, i la figura de l'àngel va ser col·locada en una fornícula en un edifici de la mateixa plaça.[3]

Posteriorment va sorgir la iniciativa d'un nou monument que mostrés la imatge de la santa, i es va escollir com a ubicació la Plaça del Pedró, a la confluència dels carrers Carme i Hospital, al barri del Raval. Una antiga llegenda relatava que en aquest indret la santa havia sigut crucificada nua, a l'època del pretor Dacià. Així doncs, el 1670 el Consell de Cent va encarregar la construcció del monument al fuster Josep Darder, el qual va fer un model en fusta que va ser substituït dos anys més tard per l'obra definitiva, en marbre blanc i negre, a càrrec del mestre d'obres Benet Parés. La primera pedra va ser col·locada el 14 de setembre de 1672, data en què es va realitzar una reixa de protecció del monument, elaborada per Josep Gamot. En darrer lloc, l'obra, que consistia en un obelisc de forma piramidal amb diferents seccions de variat diàmetre, va ser coronada per la imatge de la santa, una obra en fusta de Josep Darder. El monument fou inaugurat el 29 de novembre de 1673.[4] Per la seva data de construcció és considerat el monument públic més antic que es conserva a la ciutat al seu emplaçament original, malgrat que l'obra en si ha sigut restaurada diversos cops i ja no pot considerar-se com l'original.[5]

 
Inscripció

Al cap de pocs anys, la imatge de fusta es veia ja deteriorada, pel que es va pensar a substituir-la per altra de marbre. Els encarregats de la nova estàtua van ser Llàtzer Tramulles i Lluís Bonifaç, els quals van terminar la seva tasca el 1687. Van elaborar una imatge de la santa dempeus amb els atributs del seu martiri: la palma i la creu en aspa. Es va haver de reforçar llavors l'obelisc que sustenta l'estàtua, ja que l'anterior estava calculat per a la imatge de fusta, i es va realitzar un nou basament confeccionat per Miquel Colomer, amb l'ayut del paleta Jaume Arnaudies i l'argenter Hilari Fornaguera.[6]

El 1823 l'Ajuntament del Trienni Liberal va pretendre desmuntar el monument, però la forta oposició popular va fer que tan sols es traslladés uns metres, a un racó de la plaça. El canvi de règim va assegurar la seva pervivència, i el nou governador militar, el marquès de Campo Sagrado, va tenir la idea de convertir el monument en font, adaptació que va ser a càrrec de Josep Mas i Vila. La nova font fou inaugurada el 12 de febrer de 1826, data en la que es van col·locar quatre plaques a cada costat de la base de l'obelisc: una rememorava el martiri de la santa l'any 303, altra la col·locació de la primera pedra, altra la inauguració del monument, i altra la seva data de reconstrucció; també es va col·locar al sòcol altra placa dedicada al marquès de Campo Sagrado.[7]

El monument va ser enderrocat el 19 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil. Tan sols va romandre la base, que va seguir com a font. El cap de la santa va ser rescatat per uns veïns, els quals la van guardar durant la pugna; actualment es conserva al Museu d'Història de Barcelona. El 1951 el monument va ser reconstruït amb una nova imatge, obra de Frederic Marès. El 1982 el conjunt va ser retornat al mig de la plaça, a la seva ubicació original. L'obra fou restaurada el 1997 per Marta Polo.[8]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 20.
  2. «Font de Santa Eulàlia». [Consulta: 2 abril 2014].
  3. Lecea et al., 2009, p. 31.
  4. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 20-23.
  5. Lecea et al., 2009, p. 32.
  6. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 23.
  7. Lecea et al., 2009, p. 33.
  8. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Rosa Maria Subirana Rebull. «Font de Santa Eulàlia». [Consulta: 2 abril 2014].

BibliografiaModifica

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de Santa Eulàlia