Obre el menú principal

Forum Iulium

ciutat del Vèneto
(S'ha redirigit des de: Forum Julium)
Aquest article tracta sobre la ciutat romana del Vèneto. Si cerqueu Andujar, ciutat que sota l'Imperi Romà va portar el nom de Forum Iulium, vegeu «Illiberis (Hispània)».

Forum Iulium o Forum Iulii fou una ciutat del Vèneto a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians. Ptolemeu diu que pertanyia als carns. Pau Diaca diu que fou fundada per Juli Cèsar.

Inicialment sembla que era només un lloc de reunió dels carns i després el lloc d'encontre entre aquest poble i els magistrats romans. La ciutat va créixer ràpidament. Ptolemeu l'anomena colònia romana i sembla que va augmentar la seva importància al començament de l'Imperi. A la caiguda d'Aquileia el 452 va obtenir la dignitat de capital de la regió que va continuar sota els ostrogots i els llombards (568). Sota aquest darrers fou la seu del primer ducat llombard fundat pel rei Alboí per al seu nebot Gisulf. La ciutat va donar el seu nom a la província i ducat: Friuli (Forojuliani).

El 610 fou atacada pels àvars. El 730 hi va néixer Paulus Diaconus, autor de la història dels llombards; el 774 fou ocupada pels francs i el seu nom va esdevenir Civitas Austriae (Ciutat oriental) mentre el territori va esdevenir una marca.

El 875 fou marques de Friul Berenguer de Friul que després fou rei d'Itàlia. El 1077 es va iniciar el domini del Patriarca d'Aquileia que va tenir la seva seu a Civitas (Cividale) fins al 1238 en què va passar a Udine. El 1419 es va establir el domini venecià.

El 1509 va rebutjar l'atac dels imperials; el 1511 fou parcialment destruïda per un terratrèmol. El 1553 fou inclosa en la divisió administrativa del Provveditorato Veneto; el 1598 la va afectar la pesta; el 1616 i 1617 les milícies locals dirigides per Marcantonio da Manzano es van distingir a l'anomenada guerra de Gradisca contra els imperials.

El 1797 fou ocupada per França que la va entregar a Àustria el 1798 en virtut del tractat de Campoformio, però el 1805 va tornar a França i va quedar integrada al departament del Passariano. Fou ocupada pels austríacs el 1813 i va quedar integrada al Regne Llombard-Vènet (fou cap del districte XIII del Friule) fins al 1866 en què va passar a Itàlia.

Va patir les guerres mundials com altres ciutats; el 1976 un terratrèmol hi va causar força danys. El seu nom actual és Cividale di Friuli.