François-Antoine Pomey

Jesuïta i lexicògraf francès (1618 - 1673)

François-Antoine Pomey (o Pomay o Pomai) (Pèrnas dei Fònts (Valclusa), 1618 [1]Lió, 10 de novembre de 1673), fou un jesuïta francès, lexicògraf, classicista i llatinista.

Plantilla:Infotaula personaFrançois-Antoine Pomey
Biografia
Naixement8 desembre 1618 Modifica el valor a Wikidata
Pèrnas dei Fònts (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1673 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólexicògraf, filòleg, religiós, romanista Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar amb els jesuïtes a Avinyó[1] i després a Chambéry, on va cursar-hi un any de retòrica i un de metafísica.[1] Va fer de professor a Chambéry, Arle i a Viena del Delfinat.[1] Posteriorment fou professor d'humanitats i retòrica al Collège de la Trinité (avui Collège-lycée ampère), a Lió (1653-1659), prefecte de cursos inferiors del mateix centre (1653-1659) i, posteriorment, a Chambéry (1665-1669).[1] Del 1670 al 1673, any de la seva mort, va ensenyar novament al Collège de la Trinité.[1]

Diccionaris

modifica
 
Portada de Le dictionaire royal augmenté de François-Antoine Pomey

Entre la seva fecunda obra bibliogràfica destaquen els diccionaris. Començà publicant el 1664, a Lió, Le dictionnaire royal des langues françoise & latine, que fou molt popular i s'imprimí en diversos formats.[2] L'any 1671 en feu una nova edició molt augmentada i millorada, Le dictionnaire royal augmenté,[3][nota 1] que esdevingué una obra cabdal dins del sistema educatiu dels jesuïtes.[2]

De l'èxit d'aquesta segona edició del diccionari en donen fe les múltiples estampacions, els anys 1671, 1676, 1680, 1684, 1687, 1701, 1704 i 1708, a càrrec de la família d'impressors de Lió Molin i Bray, més una altra del 1716, a càrrec de l'impressor, també lionès, Louis Servant.[4][2] Una versió trilingüe, en francès, llatí i alemany, aparegué el 1681 a Frankfurt, de la que en seguiren, com a mínim, nou impressions més.[2]

Altres obres

modifica
  • Pantheum mythicum. Seu fabulosa deorum historia,[nota 2] Lió 1659
  • Methode Pour Apprendre L'Histoire Des Faux Dieux De L'Antiquite Ou Le Pantheon Mytyque. Composé en latin par le Pere Pomey, & traduit en françois par Monsieur Tenend,[nota 3] París, 1715
  • Libitina, seu de funeribus epitomes eruditionis,[nota 4] Lió, 1659
  • Candidatus Rhetoricae, seu Aphtonii progymnasmata,[nota 5] Lió, 1661
  • L'Art de bien méditer ou la manière de prier mentalement, expliquée par diverses pratiques, Lió, 1662
  • Catéchisme théologique,[nota 6] Lió, 1664
  • Pomariolum floridioris latinitatis seu phrases synonymae A. Manutii, Lió, 1664
    • Flos latinitatis, ex auctorum latinae linguae principium monumentis excerptus in hunc digestus libellum, cui prima editio nuper inscripserat pro titulo "Pomariolum latinitatis",[nota 7] Lió/Antwerpen, 1666.
  • Les Particules françoises, méthodiquement sont exprimées en latin, avec un recueil de celles qui ne souffrent point de méthode, Lió, 1666
  • Indiculus universalis. L'Univers en abrégé,[nota 8] Lió, 1667.

Le Dictionnaire royal augmenté, font del Gazophylacium catalano-latinum

modifica

L'historiador de lexicografia català Pere Montalat, ha evidenciat que la font principal del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria i Dulac és Le dictionnaire royal augmenté de Pomey.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Montalat 2015, pàg. 11
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Montalat 2015, pàg. 12
  3. Girardin 1995, pàg. 22
  4. Backer-Sommervogel 1869-1876, pàg. 2.065
  5. Montalat 2015, pàgs. 13-26

Bibliografia

modifica