Francesc Dionís Vives i Planes
Francesc Dionís Vives i Planes (Orà, 27 de març de 1755 - Madrid, 1 de gener de 1840) va ser un militar espanyol, governador i capità general de Cuba de 1823 a 1832.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 març 1755  Orà (Algèria) |
| Mort | 1r gener 1840 (84 anys) Madrid |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de València | |
| 25 agost 1833 – 13 desembre 1833 ← José María de Santocildes y de Llanos – Jerónimo Valdés de Noriega → | |
 Governador i Capità General de Cuba | |
| 8 desembre 1823 – 15 maig 1832 ← Sebastián Kindelán y O’Regan – Mariano Ricafort Palacín y Abarca → | |
_Golden_Fleece_Variant.svg){kind=small} Ambaixador d'Espanya als Estats Units | |
| 12 abril 1820 – 30 setembre 1821 ← Mateo José de la Serna y Santander – Hilario de Rivas y Salmón → | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra del Francès |
| Família | |
| Fills | María Dionisia Vives y Zires |
| Premis | |
Biografia
modificaAl principi del nou segle, quan Espanya encara era aliada de França, era comandant del primer batalló de voluntaris d'infanteria lleugera de Catalunya. Va servir a Etrúria, per combatre després a Alemanya sota les ordres del mariscal Brune i participar en la campanya de Pomerània (1807). Quan Napoleó va instal·lar al seu germà en el tron d'Espanya, les tropes espanyoles que es trobaven a Europa combatent amb la «Gran Armée» van haver de jurar lleialtat al nou sobirà. Però missatges de les diferents Juntes de les províncies espanyoles rebutjant al rei intrús els van arribar i després de moltes vicissituds i peripècies, Francesc Vives i els seus homes aconsegueixen embarcar a Dinamarca a bord de bucs britànics i arribar a Santander l'octubre de 1808.[1]
El 1823 Ferran VII el va nomenar capità general de Cuba, càrrec que ocuparia per espai de nou anys, deixant el record d'un governant enèrgic i íntegre. Va mantenir l'autoritat amb competència i eficiència, acabant amb les conspiracions secessionistes dels «Sols i Rajos de Bolívar» i del moviment «Àguila negra» (1829). Vives va afavorir també l'expansió de la indústria sucrera i va liberalitzar el comerç exterior, amb el que Cuba va experimentar una gran esplendor econòmic. Va realitzar importants obres d'urbanització i va tractar de millorar la salut pública, obrint el primer manicomi i un hospital amb un servei per ajudar a les parteres.
Va sortir de Cuba el 1832, substituït per Mariano Ricafort Palacín. En tornar a Espanya, el rei el va nomenar capità general de la província de València i li va concedir el títol de Comte de Cuba.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 The Papers of Andrew Jackson, Vol. 5, p. 34 n. 2 (Univ. of Tennessee Press, 1996).
Bibliografia
modifica- Wilson, James Grant; Fiske, John, eds. (1900) "Cuba, Dionisio Vives Piñón, Count of" Appletons Cyclopædia of American Biography. New York: D. Appleton.