Francesc Escudero i Ribot

arquitecte espanyol

Francesc Escudero i Ribot (Llançà, Alt Empordà, 19 d'abril de 1930 - Barcelona, 22 de febrer de 2012) fou un arquitecte català.[1] Fill de mestres catalans del Patronat Escolar de Barcelona represaliats pel franquisme, es casà amb Maria Assumpta Anglès i Abella (1958) i tingueren tres filles: Carme, Anna i Rosa Neus. Germà de la historiadora de l'art Maria Assumpta Escudero i Ribot.

Infotaula de personaFrancesc Escudero i Ribot
Biografia
Naixement19 abril 1930 modifica
Llançà (Alt Empordà) modifica
Mort22 febrer 2012 modifica (81 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
Sepulcre del Comte Guifré al monestir de Ripoll, restaurat per Francesc Escudero

BiografiaModifica

Estudià al Col·legi dels Jesuïtes de Casp (Barcelona) i es doctorà en Arquitectura per la Universitat de Barcelona l'any 1955. Va dirigir un estudi d'arquitectura situat a la Casa Amatller, al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb molta activitat dels anys 60 als 80. Com a funcionari, treballà per a l'Ajuntament de Barcelona, arribant a Director Tècnic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, passant a dependre de la Diputació de Barcelona i posteriorment de la Generalitat de Catalunya, on va ser Cap de servei de Planificació, també Cap de servei de Gestió Urbanística i Cap dels Serveis Territorials a Manresa, on es va estar fins a la seva jubilació.

Obres més rellevantsModifica

És autor o coautor de les següents obres destacades:

ReferènciesModifica

  1. La Vanguardia, Nota de la defunció

Enllaços externs i bibliografiaModifica

  • Article a la Revista Serra d'Or: "El nou eixamplement de Barcelona". El futur urbanístic de Barcelona.- Josep M. Martorell, Manuel Ribas i Piera, Francesc Escudero i Ribot, Oriol Bohigas. Any IV, número 3, març 1962.
  • Escudero Ribot, Francisco. Comunicación que bajo el título "Ponderación en la medida de la ciudad: tamaño y densidad" presenta a la 2a. ponencia del I Congreso Nacional de Urbanismo. Barcelona, 1959. 16 p.; 31 cm.
  • Coautor del Pla d'Urbanització de la zona del Tibidabo.