Obre el menú principal

Francesc d'Assís Planas Doria

(S'ha redirigit des de: Francesc Planas Doria)

Francesc d'Assís Planas Doria (Sabadell, 6 de desembre de 1879Barcelona, 29 de desembre de 1955) va ser un pintor català post-impressionista.[1]

Infotaula de personaFrancesc d'Assís Planas Doria
Biografia
Naixement Francesc d'Assis Planas Doria
1879
Sabadell, Vallès Occidental
Mort 1955
Barcelona
Activitat
Ocupació Pintor
Família
Cònjuge Assumpció Viloca Puig

Lloc web Pàgina Oficial de Planas Doria
Modifica les dades a Wikidata

Biografia artísticaModifica

El seu primer mestre a Sabadell fou Joan Vila Cinca. Posteriorment estudià a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (Llotja) de Barcelona amb els mestres Josep Calbó i Antoni Caba. Completà estudis a Brussel·les.

Durant els primers anys compaginà els negocis familiars amb la pintura. El 1921 exposà per primera vegada conjuntament amb un altre pintor al Saló Serra de Barcelona i el 1926 exposà individualment per primera vegada a la sala Parés de Barcelona. L'any 1930 va participar en l'exposició Barcelona vista pels seus artistes, organitzada pel Reial Cercle Artístic, on va presentar tres obres que representaven vistes del carrer dels Canvis Vells, del carrer de les Caputxes i de la Via Laietana.[2] El 1931 abandonà l'activitat mercantil per dedicar-se exclusivament a la pintura, fins a la seva mort el 1955.

Biografia familiarModifica

La família Planas tenia extenses propietats a Les Corts (la masia i els terrenys del Barça), Sant Martí de Provençals i Badalona. El seu pare es dedicava als negocis a Sabadell.

El 1907 es casà amb Assumpció Viloca Puig, filla d'un industrial tèxtil de Sabadell. Els seus descendents són dues filles i cinc néts. De tots, l'única que es dedica a les arts és la néta Glòria Rognoni, actriu, dramaturga i directora teatral.

Càrrecs i distincionsModifica

El 1921 guanyà dos premis al concurs “Barcelona vista pels seus artistes”. El 1935 obtingué el Premi d'honor al “Salón de Otoño” de Madrid. El 1936 va ser nomenat president del “Reial Cercle Artístic de Barcelona[3] i el 1942 vicepresident de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. En acabar la guerra civil (1936-1939) s'incorporà com artista a la Junta d'Obres de la Basílica del Pi de Barcelona per a la seva reconstrucció. El 1946 l'Ajuntament de Sabadell li concedí la Medalla d'Argent de la ciutat.

L'obraModifica

Planas Doria deia d'ell mateix que era un paisatgista urbà. Dedicat sempre a l'art figuratiu, el 1926 va escriure: “L'art nou no em crec pas autoritzat a jutjar-lo, però dec dir-vos d'una manera clara i terminant, que a mi no m'agrada, i si algun dia veiéssiu que jo el pinto, penseu que no sóc jo” El 2005, amb motiu del cinquantenari de la mort de l'artista, el crític Arnau Puig titulà la seva conferència al Reial Cercle Artístic: “De Claudi de Lorena i el paisatge escenogràfic al paisatge natural de Planas Doria”.[4] Destacava que els mestres de Planas Doria a Llotja eren escenògrafs, i que les obres del pintor traspuaven aquesta influència tant en els enquadraments com en la llum.

El periodista Plàcid García-Planas el 2006, fent referència a Planas Doria, escrigué a “La Vanguardia” l'article “El pintor de fàbriques”.[5] Segons ell “poquíssims artistes catalans - per no dir cap – va pintar tants vapors i tants alts forns. I, potser el que és més interessant, en poques biografies catalanes l'art i la indústria estan tan ben compenetrats”. En el període entre 1912 i 1931 va realitzar diverses obres amb temes de Montcada i Reixac, incloent una pintura de la fàbrica Asland situada en aquest municipi.[6] Referint-se a aquesta obra Francesc Fontbona, de l'Institut d'Estudis Catalans, escrigué: “D'un tema positivament lleig en fa una pintura brutalment bella, que no desentonaria a cap antologia de la pintura del seu temps”[7]

L'any 1930 va participar en l'exposició Barcelona vista pels seus artistes, organitzada pel Reial Cercle Artístic, que es va fer al Palau d'Arts Decoratives de Barcelona, en la qual va presentar tres obres: Carrer dels Canvis Vells (núm. cat. 80), Carrer de les Caputxes (núm. cat. 81) i Via Laietana (núm. cat. 82).[8]

Als anys quaranta va presentar exposicions individuals a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell 1942 i 1946) i va participar en diferents col·lectives organitzades per aquesta entitat. Igualment, l'any 1953 va participar en la primera edició del Saló Biennal de Belles Arts, que es va exposar a la Caixa d'Estalvis de Sabadell.[9]

Planas Doria tingué una excel·lent acollida al País Basc precisament per la llum mediterrània amb què veia els paisatges cantàbrics. El crític Ricard Mas escrigué “amb places fortes a Barcelona, Bilbao i Madrid, on exposa paisatges i vistes urbanes d'arreu d'Espanya, principalment de Catalunya i del País Basc”.[10]

Es tenen documentades exposicions a Londres i a Buenos Aires, i se li dedicaren cinc exposicions pòstumes. Des de fa molts anys se subhasten regularment obres seves. El maig del 2013 en subhastaren l'obra "Plaça de Sant Joan de Solsona” a la sala “Ankara Antikacilik” d'Ankara (Turquia)

L'arxiu Planas DoriaModifica

El 2005 es creà l'arxiu Planas Doria.[11] La seva missió era catalogar totes les obres de l'artista de les que se'n tingués coneixement i conservar-ne tots els documents i records. A cada obra catalogada se li assignava un número de referència i se'n registraren títol, mides, tècnica, data, foto i suport pictòric. Ja s'han ultrapassat les 1.300 referències. Els propietaris d'obres de Planas Doria poden adreçar-se a l'arxiu per comprovar si les obres que en posseeixen tenen número de referència i, si cal, demanar-lo.

L'Associació Planas DoriaModifica

El 2010 es constituí formalment l'Associació Planas Doria.[12] La seva missió era preservar la memòria de l'artista i promoure tot tipus d'iniciatives que permetessin una major difusió i coneixement de la seva personalitat. El president de l'Associació és Víctor Obach, nét gran del pintor.

ReferènciesModifica

  1. «Francesc d'Assís Planas i Dòria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Barcelona vista pels seus artistes. Barcelona: Reial Cercle Artístic, 1930. 
  3. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006a ed., p. 169. 
  4. Conferència d'Arnau Puig dictada el 01/12/2005 a la seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona
  5. «El pintor de fábricas». La Vanguardia, 10-09-2006 [Consulta: 17 març 2014].
  6. La fábrica de Lafarge Cementos en Montcada i Reixac recibe una reproducción del cuadro “Fábrica Asland”, obra del pintor Francesc d'Assís Planas Doria 06/04/2011
  7. Butlletí del Reial Cercle Artístic no. 22 gener-març 2007 article Retrobar Planas Doria pàgina 5
  8. Barcelona vista pels seus artistesc. Barcelona: Reial Cercle Artístic, 1930. 
  9. Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell. 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 140 i ss.. 
  10. Catàleg de l'exposició Planas Doria 1879-1955 feta a Sabadell el 2006, pàgina 17
  11. Arxiu Planas-Doria
  12. Registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya no. 40967

Enllaços externsModifica