Obre el menú principal

Francesc Rubio i Lloveras (Premià de Mar, Maresme, 19 d'agost de 1963) és un ex-pilot professional d'enduro català, cinc vegades Campió d'Espanya en la categoria de 80 cc. D'entre el seu important palmarès en destaquen el subcampionat mundial aconseguit als ISDE de 1985 (celebrats a La Cerdanya) i el tercer lloc al Campionat d'Europa de 1988.

Infotaula de personaFrancesc Rubio
Francesc Rubio 1985 racing equipment b.JPG
La samarreta que portava als ISDE de 1985
Biografia
Naixement Francesc Rubio i Lloveras
19 d'agost de 1963 (1963-08-19) (56 anys)
Premià de Mar, Maresme
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Activitat 1978 - mitjan anys 90
Debut Motocròs a Pineda de Mar, a 15 anys
Equips Derbi, Rieju
Palmarès als ISDE
Medalles d'Or Or 4 (1985 - 1988)
Títols nacionals/estatals en Enduro
C. Espanya 80cc 5 (1985 - 1988, 1990)
C. Catalunya 3 (1985, 1987, 1990)
Palmarès en altres disciplines
Raids
Baja Aragón 1 (1990, 125 cc)
Altres
2 Subcampionats als ISDE (Trofeu i 80cc, 1985)
Premis
Medalla d'argent al Mèrit Motociclista (1985)

Lloc web francescrubio...com
Modifica les dades a Wikidata

Casat i amb quatre filles, ha residit sempre a Premià de Mar, on treballà molts anys com a mecànic a la botiga de motocicletes fundada per son pare el 1957.

Resum biogràficModifica

 
La Rieju MR 80 oficial que pilotà als ISDE de 1985

Rubio començà a conduir motocicletes a 6 anys, tot pilotant una Minimarcelino, regal del seu pare, pels camps de la casa pairal dels seus avis. A 9 anys li regalaren una Bultaco Tirón de 100 cc amb què començà a entrenar.

A 16 anys, ja amb carnet de conduir, va començar a córrer enduro amb una Montesa després d'haver provat abans el motocròs sense èxit, ja que es trencà la clavícula a la primera cursa en què participà.[1] Més tard, Derbi li proporcionà una motocicleta amb què va córrer diverses curses fins que la va canviar per una Rieju, guanyant el seu primer títol: el Campionat Júnior.

Un any més tard ascendí a la categoria Súper i a l'any següent disputà el Campionat d'Espanya d'enduro mentre feia el servei militar,[1] cosa que va perjudicar la seva carrera esportiva. Un cop llicenciat va signar amb Rieju, començant així una fructífera relació que durà gairebé tota la seva carrera esportiva, aconseguint tota mena d'èxits com a pilot oficial d'aquesta marca.

Tot i haver-se retirat de la competició d'alt nivell, Rubio ha seguit participant regularment en tota mena de proves d'enduro i similars.

PalmarèsModifica

Títols internacionals d'enduroModifica

Títols nacionals i regionals d'enduroModifica

Palmarès al Campionat d'EspanyaModifica

Any Motocicleta 75/80 cc
1979 Montesa ? Júnior
1980 Derbi ? Júnior
1981 Rieju ? Júnior
1982 Rieju
1983 Rieju
1984 Rieju 2n
1985 Rieju 1r
1986 Rieju 1r
1987 Rieju 1r
1988 Rieju 1r
1989 Rieju ?
1990 Rieju 1r

Altres disciplinesModifica

  • Campió d'Espanya de Trams Cronometrats (1987)
  • 2 vegades Campió de Catalunya de Trams Cronometrats (1986 - 1988)
  • Campió de Catalunya de Resistència (1986)
  • 1r Classificat a la Baja Aragón en 125 cc (1990)
  • 1r Classificat Memorial Toni Soler ("Amics" - 2002, "Clàssiques" - 2004)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Francesc Rubio: El enduro como vocación» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 20-11-1985. [Consulta: 8 octubre 2012].
  • «Els inicis». francescrubio.bravehost.com. [Consulta: 24 agost 2010].

Enllaços externsModifica