Campionat d'Espanya d'enduro

El Campionat d'Espanya d'enduro, regulat per la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), és la màxima competició d'enduro que es disputa a l'estat espanyol.

Plantilla:Infotaula competició esportivaCampionat d'Espanya d'enduro
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportenduro Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorRFME Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1952 – Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webrfme.com Modifica el valor a Wikidata

La competició ha tingut diversos noms al llarg de la història, tot adaptant-se als canvis de denominació i reglament que anava experimentant aquest esport.

Història modifica

El motociclisme de fora d'asfalt penetrà a la península Ibèrica per Catalunya, on ja el 1931 s'hi disputà la primera cursa "camp a través".[1] A banda, d'ençà de 1913 s'havien introduït també a Catalunya competicions de "Regularitat", consistents a recórrer llarges distàncies per carretera en uns temps determinats.[1] Aquesta especialitat acabà originant el Campionat d'Espanya de Regularitat, que es disputà entre 1952 i 1964.

Per bé que la Regularitat a l'estat espanyol era inicialment una disciplina de carretera, a finals dels anys 50 començà a alternar trams d'asfalt amb camins rurals per tal d'anar-se adaptant a la mena de curses que es disputaven a Europa amb noms diversos com ara Regolarità, Endurance i d'altres, de cada cop més semblants a l'actual enduro.[1]

Finalment, el 1965 el Campionat d'Espanya de Regularitat passà a denominar-se oficialment Campionat d'Espanya de Tot Terreny,[1] essent-ne les proves ja purament d'enduro (especialitat denominada aleshores Tot Terreny en català i Todo Terreno en castellà).

Posteriorment, el 1980 la denominació oficial del campionat canvià a Campionat d'Espanya d'enduro, vigent actualment, a fi d'adaptar-se a la unificació internacional de la denominació d'aquesta disciplina, promoguda per la FIM.

El campionat ha anat variant de categories al llarg dels anys, fins a arribar a la fórmula actual de 3 categories (Enduro 1, Enduro 2 i Enduro 3) estrenada el 2005.

Campions d'Espanya de Regularitat (1952-1964) modifica

Edició Any Campió Motocicleta
I 1952   Josep Humet OSSA
II 1953 - Anul·lat -
III 1954 César Martín Llopis OSSA
IV 1955   Joan Dalmau Montesa
V 1956 Luís Soriano MV Agusta
VI 1957   Antoni Agramunt Derbi
VII 1958 Ignacio Medina Montesa
VIII 1959   Andreu Basolí Derbi
IX 1960 Juan Ramón López De La Torre Montesa
X 1961   Juan Elizalde OSSA
XI 1962   José Sánchez Bultaco
XII 1963 Juan Ramón López De La Torre Montesa
XIII 1964 Juan Ramón López De La Torre Montesa

Campions d'Espanya de Tot Terreny (1965-1979) modifica

Edició Any Títol absolut
Campió Motocicleta
I 1965   Carles Giró OSSA
II 1966   Oriol Puig Bultó Bultaco
III 1967   José Sánchez Bultaco
IV 1968   Casimir Verdaguer Bultaco
V 1969   Casimir Verdaguer Bultaco
VI 1970 - Desert (Menys de 25 inscrits) -
VII 1971   Narcís Casas Bultaco
VIII 1972   Narcís Casas Bultaco
IX 1973   Narcís Casas Bultaco
X 1974   Ton Marsinyach OSSA
+175 cc
XI 1975   Narcís Casas[t 1] Bultaco
+75 cc
XII 1976   Narcís Casas[t 2] Bultaco
Títol absolut
XII 1977   Narcís Casas Bultaco
XIV 1978   Narcís Casas Bultaco
XV 1979   Carles Mas Montesa
Notes
  1. El 1975 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 175 cc. El campió en fou Josep Maria Pibernat (Bultaco).
  2. El 1976 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 75 cc. El campió en fou Bertomeu Quesada (Montesa).

Campions d'Espanya d'Enduro modifica

Font:[2][3]

Primera etapa (1980-2004) modifica

Edició Any 80 cc 125 cc Superiors
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
I 1980   Jordi Monjonell Puch   Joan Riudalbàs SWM   Carles Mas Montesa -
II 1981   Jordi Monjonell Puch   Josep Piella SWM   Carles Mas Montesa -
III 1982   Pep Vila Fantic   Ton Marsinyach KTM   Carles Mas Montesa -
IV 1983   Pep Vila Rieju -   Carles Mas Montesa -
V 1984   Pep Vila Rieju -   Carles Mas Montesa -
VI 1985   Francesc Rubio Rieju -   Carles Mas Montesa -
80 cc 125 cc Superiors 4T
VII 1986   Francesc Rubio Rieju   Jordi Girona Alfer   Jordi Arcarons KTM   Valentí Fargas Husqvarna
VIII 1987   Francesc Rubio Rieju   Carles Montaner Yamaha   Ferran Gil Husqvarna   Valentí Fargas Husqvarna
IX 1988   Francesc Rubio Rieju   Josep Zurita KTM   Jordi Arcarons Cagiva   Valentí Fargas Husqvarna
X 1989   Pedro Pérez Alfer   Jordi Arcarons KTM   Agustí Vall KTM   Ramon Riudalbàs Husqvarna
XI 1990   Francesc Rubio Rieju   Carles Montaner Yamaha   Agustí Vall KTM   Josep Lluís Steuri Husaberg
XII 1991   Ferran Serarols Gas Gas   Jaume Colom KTM   Heinz Kinigadner KTM   Stanislav Spacek[p 1] Husaberg
XIII 1992   Isidre Esteve Gas Gas   Carles Montaner Suzuki   Àlex Llobet KTM   Josep Lluís Steuri KTM
  Campions "Scratch"[p 2]
Edició Any 125 cc Superiors 4T
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XIV 1993   Josep Rovira Gas Gas   Àlex Llobet KTM   Carles Mas KTM
XV 1994   Paul Edmondson Gas Gas   Àlex Llobet KTM   Carles Mas KTM
XVI 1995   Xevi Puigdemont Gas Gas   Paul Edmondson Gas Gas Oscar Gallardo Husqvarna
XVII 1996   Xevi Puigdemont Gas Gas   Paul Edmondson Gas Gas Oscar Gallardo Husqvarna
XVIII 1997   Marc Puigdemont Gas Gas   Miki Arpa KTM   Joan Roma KTM
XIX 1998   Xavier Pons KTM   Xevi Puigdemont Gas Gas   Marc Puigdemont Gas Gas
XX 1999   Isidre Esteve Yamaha   Miki Arpa Husqvarna   Jordi Duran KTM
XXI 2000   Juha Salminen KTM   Xevi Puigdemont Gas Gas   Kari Tiainen KTM
125 cc 250 cc 400 cc 4T
XXII 2001   Petri Pohjamo Gas Gas   Juha Salminen KTM   Miki Arpa VOR[p 3]
XXIII 2002   Petri Pohjamo Gas Gas   Jani Laaksonen Gas Gas   Juha Salminen KTM[p 4]
125 cc 250 cc 500 cc
XXIV 2003   Petri Pohjamo Gas Gas   Ivan Cervantes KTM   Juha Salminen KTM
XXV 2004   Xevi Puigdemont KTM   Ivan Cervantes KTM   Jani Laaksonen Gas Gas
Notes
  1. Algunes fonts assenyalen com a campió de 4T de 1991 a Stanislav Spacek[4] i d'altres a Carles Mas.[5]
  2. A partir de 1993 existeix el títol complementari de "Campió Absolut", o "Scratch", atorgat al millor pilot de la temporada, independentment de la categoria en què hagi participat. Aquest títol no s'atorgà les temporades del 2001 i 2002.
  3. El 2001 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou el finlandès Kari Tiainen (KTM).
  4. El 2002 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou Ivan Cervantes (KTM).

Segona etapa (2005-Actualitat) modifica

A 12 de desembre de 2023
  Campions "Scratch"
Edició Any Enduro 1 Enduro 2 Enduro 3
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XXVI 2005   Arnau Vilanova Honda   Ivan Cervantes KTM   Xavier Galindo KTM
XXVII 2006   Ivan Cervantes KTM   Xavier Galindo KTM   Oriol Mena Gas Gas
XXVIII 2007 Cristóbal Guerrero Yamaha   Xavier Galindo KTM   Marc Puigdemont Husqvarna
XXIX 2008   Ivan Cervantes KTM Cristóbal Guerrero Yamaha   Xavier Galindo KTM
XXX 2009 Víctor Guerrero Yamaha Cristóbal Guerrero Yamaha   Ivan Cervantes KTM
XXXI 2010 Víctor Guerrero Yamaha Cristóbal Guerrero Yamaha   Ivan Cervantes KTM
XXXII 2011 Lorenzo Santolino KTM Cristóbal Guerrero KTM   Oriol Mena Husaberg
XXXIII 2012 Lorenzo Santolino Husqvarna   Ivan Cervantes Gas Gas   Joakim Ljunggren Husaberg
XXXIV 2013 Lorenzo Santolino Husqvarna   Ivan Cervantes KTM   Joakim Ljunggren Husaberg
XXXV 2014 Cristóbal Guerrero KTM   Oriol Mena Beta   Ivan Cervantes KTM
XXXVI 2015 Lorenzo Santolino Sherco   Jaume Betriu Husqvarna Jonathan Barragán Gas Gas
XXXVII 2016   Josep Garcia Husqvarna   Oriol Mena Honda   Jaume Betriu KTM
XXXVIII 2017 Lorenzo Santolino KTM Cristóbal Guerrero Yamaha   Jaume Betriu KTM
XXXIX 2018   Josep Garcia KTM   Jaume Betriu KTM Jonathan Barragán Gas Gas
XL 2019   Josep Garcia KTM Cristóbal Guerrero Yamaha   Enric Francisco KTM
XLI 2020 Sergio Navarro KTM   Josep Garcia KTM   Jaume Betriu KTM
XLII 2021 Sergio Navarro Gas Gas   Josep Garcia KTM   Jaume Betriu KTM
XLIII 2022   Antoine Magain Sherco   Josep Garcia KTM   Jaume Betriu KTM
XLIV 2023   Josep Garcia KTM   Zachary Pichon Sherco   Jaume Betriu KTM

Estadístiques modifica

A 12 de desembre de 2023

Campions amb més de 3 títols modifica

Pilot Títols[R 1]
  Ivan Cervantes 11 (10 x Scratch, 1 x 500cc 4T)
  Carles Mas 9 (1 x Absolut, 6 x Superiors, 2 x 4T)
  Jaume Betriu 8 (3 x Scratch, 1 x E2, 4 x E3)
Cristóbal Guerrero 8 (2 x Scratch, 5 x E2, 1 x E1)
  Narcís Casas 7 (5 x Absolut, 1 x +175cc, 1 x +75cc)
  Josep Garcia 7 (6 x Scratch, 1 x E1)
  Xevi Puigdemont 5 (2 x Superiors, 3 x 125cc)
  Francesc Rubio 5 (5 x 80cc)
Lorenzo Santolino 5 (5 x E1)
  Oriol Mena 4 (2 x E2, 2 x E3)
  Xavier Galindo 4 (2 x E3, 2 x E2)
  Juha Salminen 4 (1 x Scratch, 1 x 500cc, 1 x 400cc 4T, 1 x 250cc)
  1. Per als pilots que guanyaren l'Scratch i una categoria el mateix any, es comptabilitza només el títol absolut (Scratch).

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Regularidad»; «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 253-273. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). rfme.com. RFME, 21-11-2019. [Consulta: 21 gener 2022].
  3. «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].
  4. «Acabó el nacional de enduro. Títulos de 80 cc y cuatro tiempos para Serarols y Spacek» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-05-1991. [Consulta: 18 agost 2010].
  5. «Carlos Mas» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 9 d'octubre 2007. [Consulta: 18 agost 2010].

Enllaços externs modifica