Francesc Torrescassana i Sallarés
Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 5 de setembre de 1845 - Barcelona, 1 de març de 1918)[1][2] fou un pintor català.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1845 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 1r març 1918 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Escola de la Llotja ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Catalunya ![]() |
Ocupació | pintor ![]() |
Art | pintor |
Professors | Ramon Martí i Alsina ![]() |
Era fill de Ramon Torrescasana i Lluch fuster de professió natural de Pujalt i Mercè Sellarés i Domènech de Barcelona. Va estudiar a l'Escola de Llotja, on va aprendre sota les ordres de Ramon Martí i Alsina. Més endavant va col·laborar al seu taller. El mateix Alsina li va fer un retrat el 1858, titulat El pintor Francesc Torrescassana.[3]
El 1864 va portar una obra a l'Exposición de Madrid, fet que li va valer una menció d'honor i una pensió a Roma. Visità també París, on va entrar en contacte amb els moviments del moment.
De nou a Barcelona, va practicar el costumisme, l'orientalisme[4] i la pintura històrica. Per practicar aquest estil, el 1869 va anar a Suez on va pintar diverses obres sobre la inauguració del canal, de les quals algunes van rebre diversos premis. Es poden veure obres seves a diversos museus catalans, com el MNAC, el Museu de Montserrat, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Galeria de Catalans Il·lustres, així com al Museu d'Art Modern de Madrid i al Louvre.
ObraModifica
En els seus inicis es pot comprovar la clara influència del seu mestre Alsina,[5] emmarcat dins del marc del realisme. Amb el temps la seva paleta de colors es va tornar més suau i la manera de pintar, més texturada, rebent influència de l'impressionisme. En aquesta darrera època també va realitzar retrats, el més famós dels quals és els de Miquel Vilaregut, pintat el 1911.
Presència a museusModifica
- Paisatge, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6]
- Nena devant el piano i El Claustre de la Catedral de Barcelona, al Museu de Montserrat
- Barca en el mar, al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
- Paisatge amb figura a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer
- ex-libris, al Museu Molí Paperer de Capellades
- Sense Títol, al Museu Etnogràfic de Ripoll[7]
- Retrat de Francesc Pi i Margall a la Galeria de Catalans Il·lustres (1906).
Exposicions rellevantsModifica
- 1934- Exposició monogràfica. Galeries Syra, Barcelona
ReferènciesModifica
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de naixements. Any 1845. Llibre tercer. Registre núm. 147.
- ↑ «esquela D.Francisco Torrescassana Sellarés». La Vanguardia, 02-03-1918, pàg. 1.
- ↑ Enciclopedia del Museu del Prado. Biografia de Martí Alsina
- ↑ Ribas Tur, Antoni «Pintors catalans orientalistes destacats». Diari Ara, 25-06-2013, p.32. ISSN: 2014-010X [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ «Francesc Torrescassana i Sallarés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Catàleg online del Mnac. Referència 010604-000
- ↑ Obres de Torrescassana a Museum en Línia