Viquipèdia

Francisco de Aldana

poeta espanyol
(S'ha redirigit des de: Francesc d'Aldana)

Francisco de Aldana (Regne de Nàpols, 1537 - Kasr al-Kabir, Marroc, 4 d'agost de 1578) va ser un cavaller i poeta renaixentista napolità d'origen extremeny, un dels més importants de la llengua castellana del renaixement espanyol.

Infotaula de personaFrancisco de Aldana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1537 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Regne de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1578 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Kasr al-Kabir (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, militar, escriptor, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansCosme de Aldana Modifica el valor a Wikidata

Orígens modifica

Va néixer a Nàpols el 1537 en el si d'una família dedicada a la milícia,[1] fill d'Antonio de Aldana, natural probablement de Guadalcanal, que va estar al servei de Cosme I de Mèdici des de 1554 fins a la seva mort, el 1570.[2] Durant molt de temps es desconegué la filiació exacta del poeta, a causa de l'existència de diferents branques de la família que feien el seu pare també natural de les poblacions extremenyes d'Alcántara[3][4] o Valencia de Alcántara.[5][6] Altres teories, molt més antigues, afirmaven un origen valencià o, fins i tot tortosí.[7][8]

Vida i obres modifica

La seva joventut la va passar a Florència, entregat a l'estudi de les llengües clàssiques i dels autors de l'antiguitat, dels quals va arribar a ser un bon coneixedor. És un dels representants del neoplatonisme en la poesia espanyola.[9] Com a poeta, va ser tan lloat en la seva època que el van anomenar el Diví.

El seu germà Cosme va editar en dues parts (Milà, 1589; Madrid, 1591) allò que va poder trobar de la seva obra, en la qual destaquen en particular els sonets on revela el seu desengany i disgust per la vida militar que portava i expressa el seu desig de retirar-se a una vida contemplativa en soledat i en contacte amb la natura. També són importants una Faula de Faetonte en hendecasíl·labs blancs, la molt original Canción a Cristo crucificado i l'extraordinària Epístola a Arias Montano sobre la contemplación de Dios y los requisitos della (1577), en tercets encadenats, d'inspiració neoplatònica, que ha passat a totes les antologies de poesia en castellà com a obra clàssica per contingut i estil:

Pienso torcer de la común carrera
que sigue el vulgo y caminar derecho
jornada de mi patria verdadera;
entrarme en el secreto de mi pecho
y platicar en él mi interior hombre,
dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho.
Y porque vano error más no me asombre,
en algún alto y solitario nido
pienso enterrar mi ser, mi vida y nombre
y, como si no hubiera acá nacido,
estarme allá, cual Eco, replicando
al dulce son de Dios, del alma oído.

Admirat per Francisco de Quevedo, que va intentar editar les seves obres en el segle xvii per combatre el llenguatge culterà, Cervantes l'esmenta al costat de Boscà i de Garcilaso, i va ser reverenciat per poetes de la Generació del 27 com Luis Cernuda.

Carrera militar modifica

Es va consagrar a la carrera militar, que no va trigar gaire a detestar anhelant la vida contemplativa. Va combatre com a capità en la batalla de Sant Quintí i, arribant a general d'artilleria, als Terços de Flandes al servei de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, i durant el Setge de Haarlem va ser ferit en un peu per un tret d'arcabús.

Va residir a la cort dels Mèdicis a Florència, on va concloure la seva formació. Enviat per Felip II de Castella al servei de Sebastià I de Portugal, va morir juntament amb Sebastià lluitant contra els sarraïns en la Batalla de Kasr al-Kabir, empresa que ell havia desaconsellat fermament al rei.

Obres modifica

Sonets modifica

  • Al cielo
  • Alma Venus gentil, que al tierno arquero
  • ¿Cuál es la causa, mi Damón, que estando
  • Cuál nunca osó mortal tan alto el vuelo
  • El ímpetu cruel de mi destino
  • Es tanto el bien que derramó en mi seno
  • Galanio, tú sabrás que esotro día
  • Hase movido, dama, una pasión
  • Mil veces callo que romper deseo
  • Mil veces digo, entre los brazos puesto
  • Otro aquí no se ve que, frente a frente
  • Por un bofetón dado a una dama
  • Reconocimiento de la vanidad del mundo

Poesies modifica

  • Carta para Arias Montano (també coneguda com a Epístola a Arias Montano)
  • Pocos tercetos escritos a un amigo

Referències modifica

  1. ↑ «Francisco de Aldana» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 juny 2021].
  2. ↑ Nievas Rojas, Adalid «La verdadera familia del Divino Capitán: dos ramas Aldana frente a frente». Revista de Estudios Extremeños, vol. 25, núm. 2, 2019, pàg. 126.
  3. ↑ Rivers, Elias L. The life and works of Francisco de Aldana. Yale University, 1952. 
  4. ↑ Nievas Rojas, Adalid «Nuevos datos para la biografía de Francisco de Aldana (I). Años italianos». Rivista di Filologia e Letterature Ispaniche. Edizioni ETS [Pisa], núm. XX, 2017, p. 45-84.
  5. ↑ Menéndez y Pelayo, Marcelino. Antología de poetas líricos castellanos desde la formación del idioma hasta nuestros días. Madrid: Viuda de Hernando y ca., vol. 13, 1908, p. 461. 
  6. ↑ Rodríguez-Moñino, Antonio «Francisco de Aldana (1537-1578». Castilla. Universitat de Valladolid, núm. 2, 1941-1943, p. 57-137.
  7. ↑ López Sedano, Juan José. Parnaso español: colección de poesías escogidas de los más célebres poetas castellanos. Madrid: Antonio de Sancha, 1774, p. 277. 
  8. ↑ Ximeno, Vicente. Escritores Del Reyno De Valencia: Chronologicamente Ordenados desde el año M.CC.XXXVIII. de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hsta el de M.DCC.XLVIII... (en castellà). València: Oficina de José Esteban Dolz, 1747, p. 171. 
  9. ↑ Lennon, Paul Joseph. Love in the Poetry of Francisco de Aldana: Beyond Neoplatoism. Tamesis, 2019. 

Bibliografia modifica

  • Fernando Martínez Laínez; José María Sánchez de Toca. «Soldados y maestres». A: Tercios de España. La infantería legendaria. EDAF, 2006, p. 204-205. ISBN 84-414-1847-0. 
  • A la soledad de nuestra Señora la Madre de Dios. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, 2058, fol. 138r-141v.
  • Canción a la Soledad de la Madre de Dios y Soneto al Sepulcro de Nuestro Señor. Edic. de B. J. Gallardo. En: Ensayo d'una biblioteca española de libros raros y curiosos. Madrid: s.n., 1863, Vol. I, cols. 129-131.
  • Epistolario poético completo. Noticia preliminar por A. Rodríguez Moñino. Edic. de 500 ejemplares numerados. Badajoz: Diputación Provincial. Instituto de Servicios Culturales (Madrid, Graf. Ugina), 1946, 126 p.
  • Hombre adentro, Epístola de ... El Divino y Epístola moral a Fabio. Edic. de J. M: de Cossío. México: Séneca, 1941, 58 p.
  • Obras completas. Edic. de Manuel Moragón Maestre. Madrid: C.S.I.C., 1953, 2 v.
  • Octava de muerte del Serenísimo Príncipe don Carlos, del único Aldana. En: Rey de Artieda, A. Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro. Zaragoza: s.n., 1605, fols. 29v-30r.
  • Poesías. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, n. 17719.
  • Poesías. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, n. 18140.
  • Poesías. Prólogo, edición y notas de E. L. Rivers. Madrid: Espasa-Calpe, 1957, 151 p.
  • Primera parte de las obras que hasta agora se han podido hallar del capitán... Agora nuevamente puestas en luz por su hermano Cosme de Aldana. Milán: Pablo Gotardo Panda, 1589.
  • Primera parte de las obras. S.l.: s.n., s.a., 158 fols.
  • Retrato a Gabriel Lasso de la Vega. En: Lasso de la Vega, Gabriel. Cortés valeroso... Madrid: s.n., 1588, Preliminares.
  • Segunda parte de las obras que se han podido hallar del capitán... Sacadas a luz nuevamente por Cosme Aldana. S.l.: s.n., s.a, 160 hs.
  • Segunda parte de las obras, que se han podido hallar. Madrid: Pedro Madrigal, 1591, 111 fols.
  • Soneto al sepulcro de Nuestro Señor. Ms. Madrid, Biblioteca Nacional, 2058, fol. 141v-142r.
  • Soneto. Florencia: Torrentino, 1563.
  • Todas las obras que hasta agora se han podido hallar... Agora nuevamente puestas en luz por Cosme de Aldana su hermano... Madrid: Luys Sánchez, 1593, 109 fols.
  • Fernando Martínez Laínez; José María Sánchez de Toca. «Soldados y maestres». A: Tercios de España. La infantería legendaria. EDAF, 2006, p. 202-204. ISBN 84-414-1847-0. 
  • Love in the Poetry of Francisco de Aldana: Beyond Neoplatonism. Woodbridge, Suffolk: Tamesis, 2019. ISBN 9781855663367 [Consulta: 28 agost 2019].  Arxivat 2019-08-28 a Wayback Machine.
  • Poesías Castellanas Completas. Edic. de José Lara Garrido, Cátedra, Letras Hispánicas, Madrid, 1985.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Vegeu texts en català sobre Francisco de Aldana a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_de_Aldana&oldid=31155412»