Francesc de Paula de Dusai i de Marí
Francesc de Paula de Dusai i de Marí (Barcelona, 1758 - Barcelona, 5 d'octubre de 1825).[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco de Dusay y de Mari  1758 Barcelona |
| Mort | 5 octubre 1825 (66/67 anys) Barcelona |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1820 – 1824 ← Joan Antoni Desvalls i d'Ardena | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | químic |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller |
Biografia
modificaEra fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793)[3] i de Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793).[4]
Durant 35 anys va estar vinculat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, primer com a secretari general (1789-1804) i després vicepresident (1820-1824).[5][6] Va presentar estudis sobre la metal·lúrgia (1787), el platí (1788), sobre l'art de la fabricació del vidre (1792) i sobre l'acadèmic i artista Joan González Figueras (1800). També va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1796).[7]
El 1796, el rei Carles IV li va concedir el títol de marquès de Dusai, que posteriorment seria canviat al de Monistrol d'Anoia, nom que manté en l'actualitat.[8]
Referències
modifica- ↑ «Francesc de Paula de DUSAI i de MARÍ». ACADÈMICS/Històrics. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Fco.-de-Paula de Dusay y Marí». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Fco.-Félix de Dusay y Fivaller». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Teresa de Marí y Montserrat». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ Nota: D'acord amb el que estableix la Reial Cèdula de 17 de desembre de 1765, el President nat d'aquesta Corporació era el Capità General del Principat de Catalunya, essent electiu només el càrrec de Vicepresident, que exercia ordinàriament les funcions de President efectiu.
- ↑ «Real Academia de Ciencias Naturales y Artes». ACADÈMICS/Galeria de Presidents. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Francesc de Paula de Dusai i de Marí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 31-32.
Bibliografia
modifica- Vidal y de Barnola, Luís Alfonso «Els setze quarters de Don Lluís Bertran Escrivà de Romaní i de Dusai de Taverner i de Fiveller, marquès d’Argeleta». Paratge, 10, 1999, pàg. 31-34.