Francesco Francia

pintor italià

Francesco di Marco di Giacomo Raibolini dit Francesco Francia o Francesco de Bolonya, lat. Franciscus Bononiensis, (Bolonya, 1450 - 5 de gener de 1517) va ser un pintor i gravador italià pertanyent a la família artística dels Francia.

Infotaula de personaFrancesco Francia
079 le vite, francesco francia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1450 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1517 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor, creador tipogràfic, medallista i orfebre Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Squarcione Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTimoteo Viti i Biagio Pupini Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Discogs: 3985631 Modifica el valor a Wikidata
El baptisme de Crist (1509) Staatliche Kunstsammlungen de Dresden

La teoria d'Antonio Panizzi segons la qual era la mateixa persona que el tipògraf Francesco Griffo ha estat refutada posteriorment.

BiografiaModifica

Francesco Raibolini era fill del gravador sobre fusta Marco di Giacomo Raibolini, pertanyent a una de les famílies més antigues i conegudes de Bolonya, que posseïen terres a Zola Predosa. Primer va treballar d'orfebre i de tallador d'encunys. L'any 1482 va ingressar al gremi d'orfebres, i l'any següent ja hi estava al capdavant de la institució. El nom de Francia el va prendre del seu mestre.

Al voltant de 1490 va començar a orientar-se vers la pintura. El seu estil pictòric s'assembla al de Perugino i al de Giovanni Bellini, amb els quals el va comparar Rafael.

El seu fill, Giacomo Francia, va imitar tan perfectament el seu estil que resulta difícil distingir les obres de l'un i de l'altre.

Amico Aspertini, Bartolommeo Ramenghi, el gravador Marcantonio Raimondi i Timoteo della Vite van ser deixebles seus.

Malgrat de vertaders èxits com a pintor, Francesco mai no va renunciar al seu primer ofici, i li agradava signar les seues obres afegint al seu nom el títol d'aurifex. Al llarg de tota la seua vida va fer medalles, gravats i niellats.

També esdevingué Mestre de Moneda de la ciutat de Bolonya, títol que el feia l'encarregat de confeccionar els encunys destinats a fer les peces.

L'any 1506, arran de la caiguda del seu protector Giovanni Bentivoglio, Francesco va abandonar Bolonya i es va posar a treballar a altres ciutats, principalment a Parma i a Mòdena.

Giorgio Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite, amb el nom de Francesco Francia Bolognese

Obres com a pintorModifica

  • Davallament de la Creu, per a l'església de Santa Maria del Borgo, conservada a la Pinacoteca Nacional de Bolonya
  • Sant Sebastià, destacable per l'exactitud de les proporcions i la bellesa de les formes (a Bolonya)
  • Josep d'Arimatea, sant Joan i les tres Maries plorant Jesús davallat de la Creu
  • El baptisme de Crist (1509), Staatliche Kunstsammlungen, Dresden
  • Al Metropolitan Museum of Art de Nova York
    • Mare de Déu i Infant amb sant Francesc i sant Jeroni
    • Mare de Déu i Infant
    • Mare de Déu i Infant amb sant Francesc i sant Jeroni
    • Retrat de Federigo Gonzaga, pintura al tremp sobre fusta, transferida posteriorment a llenç i una altra volta a fusta

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Francia