Francisco Correa de Arauxo
Francisco Correa de Arauxo (Sevilla, batejat el 17 de setembre de 1584 - Segòvia, 31 d'octubre de 1654) va ser un destacat compositor organista i teòric musical andalús de l'època de transició entre el Renaixement i el Barroc.[1]
_Libro_de_tientos_y_discursos_de_musica_practica_y_theor%C3%ADca_de_organo.png)  | |
| Nom original | (es) Francisco Correa de Araujo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 setembre 1584 Sevilla (Corona de Castella) |
| Mort | 31 octubre 1654 (70 anys) Segòvia (Corona de Castella) |
| Residència | Sevilla Jaén Segòvia |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, compositor, teòric musical |
| Moviment | Música barroca |
| Professors | Francisco de Peraza |
| Instrument | Orgue |
    
| |
Molts biògrafs l'han confós amb Francisco Arauxo i Arauxo, bisbe de Segòvia, però, segons Saldoni, es tracta de dos personatges diferents.
Fou organista de l'església del Salvador, de Sevilla, i va escriure una obra titulada Libro de tientos y discursos de música pràctica y teórica de organo, intitulado Facultad orgànica, con el cual, y con moderado estudio y perserverancia, cualquier mediano tañedor puede salir aventajado en ella (Alcalà. 1626), i el tractat Casos morales de la música, què, de creure en Fétis, es troba en la Biblioteca Nacional de Lisboa, junt amb algunes poesies de l'autor.
També deixà composicions per a orgue, algunes de les quals han estat publicades en el Museo orgánico español d'Eslava.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5 (ISBN 84-239-4505-7)
Referències
modifica- ↑ Cea Galán, Andrés «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Francisco Correa de Arauxo (1584-1654)». Revista de la Fundación Juan March, 388, 2009, pàg. 2-7.