Francisco Espínola

escriptor uruguaià

Francisco Espínola, més conegut com a Paco Espínola (San José de Mayo, 4 d'octubre de 1901Montevideo, 26 de juny de 1973), va ser un escriptor, periodista i professor uruguaià pertanyent a la «Generació del centenari».

Infotaula de personaFrancisco Espínola
Paco Espínola.jpg
Paco Espínola en 1969. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
San José de Mayo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, professor Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a la ciutat uruguaiana de San José de Mayo, Espínola era contrari a la dictadura de Terra i, com a resultat, va ser empresonat durant part del mandat d'aquest president. Va escriure contes per a nens, novel·les i obres de teatre.[1]

Va ser professor de llengua i literatura castellanes a l'Institut Normal de Montevideo des de 1939, i professor de literatura en ensenyament secundari des de 1945, mentre que va exercir la docència en estilística i composició literària a la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de la República.

El 1961 va rebre el Premi Nacional de Lletres.[2]

Espínola va destacar en la seva capacitat de transmetre la literatura també de forma oral. Durant els seus darrers anys de vida, va participar activament com a militant del Partit Comunista de l'Uruguai (PCU).

Va morir el 26 de juny de 1973, abans del cop d'estat d'aquell any que donaria lloc a la dictadura militar que s'estendria fins al 1985.[1]

ObraModifica

  • Raza ciega (contes, pòstum, 2009)
  • Saltoncito (novel·la per a nens, 1930)
  • Sombras sobre la tierra (novel·la, 1933)
  • Qué lástima (conte, 1933)
  • La fuga en el espejo (teatre, 1937)
  • El rapto y otros cuentos (contes, 1950)
  • Milón, el ser del circo (assaig sobre estètica, 1954)
  • Don Juan, el Zorro (tres fragments de novel·la, 1968)
  • Rodríguez (conte breu)
  • Las Ratas (conte breu)
  • El hombre pálido (conte breu)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 LaRepublica.com. «Paco Espínola, su muerte fue un símbolo» (en castellà). [Consulta: 31 març 2012].
  2. Llibre informatiu del CD Paco Espínola cuenta. Ayuí / Tacuabé A/M 36 CD. 2001

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Espínola