Francisco Fernando de Austria
Francisco Fernando de Austria (?, 15 de maig de 1626 - Eibar, 11 de març de 1634) va ser un fill natural de Felip IV, mort en la infància.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1626  Madrid |
| Mort | 11 març 1634 (7 anys) Isasi Jauregia (Markeskua) (Guipúscoa) (en)  |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
| Família | |
| Pares | Felip IV de Castella i Catalina Manrique |
Nascut el 15 de maig de 1626, va ser fill natural de Felip IV.[1] Es desconeix qui va ser la seva mare, només que era un fill de joventut que va tenir quan estava casat amb Isabel de Borbó.[2] El nen era conegut com Charelo.[3] Hi ha diverses teories sobre la maternitat del nen: que era fruit d'una relació amb la filla del comte de Chirel,[1] però d'altres el relacionen amb La Charela, germana del noble Alfonso Enríquez, mort a Flandes el 1634, o també amb Chiarella, diminutiu del nom Chiara, que en italià és Clara.[3] Algun autor, en canvi, cita com a mare a la reina,[4] cosa que no recull cap altre autor, que o bé diuen que és fill natural del rei,[2] és a dir, il·legítim, o simplement citen el monarca com a pare, sense especificar, i en tots ells atribuint el títol d'infant.[5][6][7][8]
Es considera que va ser un dels fills il·legítims més estimats per Felip IV.[9] L'1 de juny de 1630, des de Madrid es va lliurar despatx per lliurar la persona de Francisco Fernando al noble Juan de Isasi y Idiáquez, cavaller de l'orde de Sant Jaume, natural d'Eibar,[8] on era propietari d'una casa-torre, perquè s'encarregués de tenir cura de la persona i de l'educació del nen.[5][6] Allà va viure l'infant fins a la seva mort amb 8 anys, l'11 de març de 1634,[6][8] tot i que altres fonts diuen que va morir el dia següent.[2][7] La notícia es va saber a Madrid al cap de poc, el dia 17,[10] i malgrat el seu origen il·legítim es va ordenar el trasllat del seu cos per ser enterrat al monestir d'El Escorial.[2][9] El monarca va autoritzar el lliurament a través del seu secretari, Pedro de Villanueva, i va ordenar al seu majordom, Martín Abarca de Bolea, i al bisbe d'Àvila, que l'acompanyessin per assistir i rebre el cos,[11] que va ser lliurat per l'alcalde d'Eibar, Francisco de Eguren, el 15 d'abril al monestir.[6]
A la casa d'Isasi es conservava un retrat, obra de Velázquez d'un nen abillat com a caçador amb escopeta i amb un gos al costat, que hom havia afirmat que es tractava de Francisco Fernando,[8] però que posteriorment va ser identificat, per part del Museu del Prado, com el príncep Baltasar Carles, que va també residir a Eibar durant un temps a partir de 1634, quan Juan de Isasi va passar a ser també el seu mestre i institutor.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Pericot García, Luis (Dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España (en castellà). Barcelona: Océano - Instituto Gallach, 1983, p. 244.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas... (en castellà). Madrid: Oficina de la Viuda de Marín, 1790, p. 957-958.
- ↑ 3,0 3,1 RAH. Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades (en castellà). vol. 13. Madrid: Imprenta Nacional, 1861, p. 30, 37.
- ↑ Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo del Escorial... (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 367.
- ↑ 5,0 5,1 Riera i Sans, Pau (dir.). Diccionario... de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). vol. 4. Barcelona: Imprenta y Librería del Heredero de D. Pablo Riera, 1883, p. 181.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Carreras i Candi, Francesc (dir.). Geografía General del País Vasco-Navarro (en castellà). Barcelona: Establecimiento Editorial de Alberto Martín, 1915, p. 1028.
- ↑ 7,0 7,1 Balaguer, Víctor. Misterios del claustro (en castellà). vol. 2. Madrid i Barcelona: Llorens Hermanos, 1856, p. 26.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 RAH. Diccionario geográfico-histórico de España (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta de la viuda de D. Joaquín Ibarra, 1802, p. 274.
- ↑ 9,0 9,1 Felip IV. Introducció Antonio Domínguez Ortiz. Testamento de Felipe IV (en castellà). Ed. facsímil. Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte, 1982, p. XLIX. ISBN 84-276-0609-5.
- ↑ Gascón de Torquemada, Gerónimo; Gascón de Tiedra, Gerónimo. Gaçeta y nuevas de la corte de España (en castellà). Madrid: Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 1991, p. 361.
- ↑ Escudero, José Antonio. Los secretarios de Estado y del Despacho (1474-1724) (en castellà). 3a edició. Madrid: Boletín Oficial del Estado, 2020, p. 516.