Obre el menú principal

Francisco Franco Salgado-Araujo (El Ferrol, La Corunya, 1890 - Madrid, 1 de maig de 1975), conegut familiarment com a Pacón, fou un militar espanyol, cosí carnal i col·laborador del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde. Durant la Guerra Civil Espanyola i la posterior dictadura franquista va romandre al costat del seu cosí, i fou reconegut com d'un dels seus més íntims col·laboradors en l'àmbit personal.[1]

Infotaula de personaFrancisco Franco Salgado-Araujo
Biografia
Naixement 1890
Ferrol
Mort 1 de maig de 1975(1975-05-01) (als 85 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de Mingorrubio
Coat of Arms of the Former 5th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general d'Aragó
1953 – febrer de 1954
Coat of Arms of Francisco Franco as Head of the Spanish State.svg  Cap de la Casa Militar del Cap de l'Estat
febrer de 1954 – 17 de juliol de 1956
Activitat
Ocupació Militar
Període d'activitat 1912-1975
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar SP-08 Teniente General.svg Tinent general
Conflicte Guerra del Rif
Guerra civil espanyola
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Carrera militarModifica

En 1908 Franco Salgado-Araujo va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, i en 1912, un any després d'haver estat nomenat alferes, és enviat al Marroc espanyol, on participa en la Guerra del Rif.[1] Salgado-Araujo ràpidament es va caracteritzar per la seva afinitat amb el seu cosí, Francisco Franco, la qual cosa el va convertir en un fidel col·laborador de camp.[1] Col·laboraria especialment amb ell durant la preparació del cop d'estat del 18 de juliol de 1936.[1] De fet, l'acompanyaria durant el vol de Las Palmas de Gran Canaria a Tetuan a bord del Dragon Rapide. Durant la Guerra Civil Espanyola continuà al seu costat, especialment quan Franco es convertí en Cap d'Estat i líder del Bàndol Revoltat, i després de la instauració de la Dictadura franquista seria nomenat 2n cap de la Casa Militar de Francisco Franco.[2] Finalment, en 1954 fou nomenat cap de la Casa Militar de Franco,[3] càrec del que cessaria el 7 d'agost de 1956 en ser substituït pel general Antonio Barroso Sánchez-Guerra.[4]

En l'àmbit militar, en 1945 va ser ascendit a General de Divisió i recompensat amb la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild.[5] En abril de 1950 fou nomenat comandant en cap de l'11a Divisió,[6] de guarnició a Madrid, càrrec que ocuparia durant gairebé tres anys fins que va ser ascendit a l'ocupació de Tinent General i sent nomenat Capità General de la V Regió Militar (Saragossa) i al seu torn del Cos d'Exèrcit Aragó V.[7]


Vida personalModifica

Va estar casat dos cops, la primera amb María Luisa Revilla Vidal[8] i la segona amb María del Pilar de la Rocha Nogués.[9]

A més de la seva professió castrense, Salgado-Araujo també es va veure embolicat en els negocis del franquisme tal qual ocorria amb bona part dels membres de la família Franco i tots aquells afins al dictador.[10] Així doncs, va ocupar càrrecs en diferents consells d'administració, fundacions o empreses com a representant de l'estat. Per exemple, la Fundación "Hogares Infantiles Hispano-Argentinos" instituïda per ell mateix (1943),[11] o el seu nomenament com a Subcomissari del Banco de Crédito Local d'Espanya (1956).[12]

Obra escritaModifica

Després de la seva defunció van ser publicades dues obres pòstumes: Mis conversaciones privadas con Franco (1976) i Mi vida junto a Franco (1977). Per a l'historiador Ricardo de la Cierva, "les converses entre els dos cosins Franco són autèntiques i verídiques, ja que entre les múltiples virtuts de Franco Salgado no brilla una gran imaginació".[13] Sobre les Conversaciones privadas con Franco, De la Cierva apunta que Franco Salgado-Araujo va escriure aquesta obra des d'un profund ressentiment cap al seu cosí i aportant nombroses dades sobre els negocis que mantenien tots aquells que pertanyien al cercle de Franco.[13] Els comentaris que fa sobre l'esposa de Franco, Carmen Polo, també deixen entreveure un fort conflicte personal:[14]

« "...hi ha dies que no s'aguanta ni a si mateixa. Adopta un aire de severitat i empaquetatge absurd..." »
— Franco Salgado-Araujo (1954)

L'obra de Salgado-Araujo va aportar als historiadors nous dades i una nova visió de cara a l'estudi de la figura de Franco.[13] Un exemple d'això és assenyalat per Paul Preston, amb el cas dels bombardejos de Barcelona de març de 1938: Aquests havien estat ordenats directament per Benito Mussolini, encara que Franco digués llavors que s'havien produït sense el seu coneixement.[15] Referent a això, Salgado-Araujo va indicar que en 1967 Franco li havia comentat que "tots els bombardejos es feien sempre per decisió especial del comandament espanyol".[16] En altres passatges, Salgado-Araujo comentava sobre els negocis de la família Franco i el propi caudillo:[10]

« “A mi no m'agrada que S.E. [Sa Excel·lència] estigui al capdavant d'una Societat Anònima per raó del seu càrrec. Crec que hagués estat millor que comprés ell totes les accions i la finca la inscrivís al seu nom, doncs seria el seriós, i molt més quan tothom sap que la finca és de S.E. i que per allí està Sanchiz com a col·laborador o encarregat...” »
— Franco Salgado-Araujo, 19 d'agost de 1955

CondecoracionsModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica