Francisco Javier Caminero y Muñoz
Francisco Javier Caminero y Muñoz (Cervatos de la Cueza, província de Palència, 2 de desembre de 1830 - Lleó, 13 d'abril de 1885) fou un religiós i teòleg espanyol, bisbe de Lleó i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1830  Cervatos de la Cueza (província de Palència) | ||||||||||
| Mort | 13 abril 1885 (54 anys) Lleó (Espanya) | ||||||||||
 Bisbe de Lleó | |||||||||||
| 27 de març de 1885 – 13 d'abril de 1885 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat | Espanya | ||||||||||
| Religió | Catòlica | ||||||||||
| Formació | Universitat de Valladolid Universitat de Salamanca | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic (1858–), teòleg, periodista d'opinió, bibliotecari | ||||||||||
| Membre de | |||||||||||
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 1858 | ||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||
| |||||||||||
Biografia modifica
Estudià al Seminari de Palència i es llicencià en teologia a la Universitat de Valladolid. Ordenat sacerdot en 1858, fou professor de teologia a la Universitat de Valladolid i des de 1860 al monestir d'El Escorial. També fou funcionari de la Biblioteca Nacional d'Espanya i arxipreste de Medina de Rioseco.[1]
Considerat com un dels més destacats apologistes catòlics del segle xix, era influït per Juan Donoso Cortés. Va publicar diverses obres on defensava que el tomisme era insuficient per defensar la fe davant els atacs del marxisme i del krausisme.[2] En 1880 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i en març de 1885 fou nomenat bisbe de Lleó, però va morir al cap d'un mes d'ocupar el càrrec, i fou substituït per Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas, qui també el va substituir a l'Acadèmia.
Obres modifica
- Manuale Tragogicum in Sacram Scripturam (1868)
- La cuestión tradicionalista (1872)
- La fe y la ciencia (1872)
- Buchner o el catecismo de los materialistas (1874)
- La filosofia disidente (1880)
- La moral utilitaria (1888)
Referències modifica
- ↑ Gonzalo Díaz Díaz. Hombres y documentos de la filosofía española. 2. Madrid: CSIC, 1983, p.65.
- ↑ Alain Guy. Historia de la filosofía española. Barcelona: Anthropos, 1985, p.247.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miguel Sanz Lafuente |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 24 1880-1885 |
Succeït per: Francisco Gómez-Salazar y Lucio-Villegas |