Francisco Javier de Elío
Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767-València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.
Retrat del general Francisco Javier de Elío, per Vicent López i Portaña (Museu de Belles Arts de València) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 març 1767 Pamplona (Navarra) |
Mort | 4 setembre 1822 (55 anys) València |
Causa de mort | pena de mort Garrot vil |
Capità general de València | |
agost 1812 – març 1820 ← Joaquín Blake – Ildefonso Díez de Rivera i Muro → | |
Virrei del Riu de la Plata | |
12 gener 1811 – 18 novembre 1811 ← Baltasar Hidalgo de Cisneros – Gaspar de Vigodet → | |
Governació de Montevideo | |
29 setembre 1809 – 5 juny 1810 ← Vicente Nieto – Joaquín de Soria → | |
Governació de Montevideo | |
28 setembre 1808 – 15 juliol 1809 ← Juan Ángel Michelena y Moreno de Mendoza (en) – Vicente Nieto → | |
Activitat | |
Ocupació | militar, polític, soldat |
Carrera militar | |
Rang militar | Capità General de l'Exèrcit |
Premis | |
Va ser un dels principals protagonistes i responsables de la repressió contra liberals i/o constitucionals (vegeu Constitució de 1812) de l'absolutisme a València durant el regnat de Ferran VII (el mateix rei promulgà, precisament a València, un decret que restaurava l'absolutisme).
Va organitzar una policia o patrulla de vigilància a València després de la Guerra del Francés coneguda popularment com la ronda del Butoni per tal de combatre el bandolerisme, a causa del terror que produïa la brutalitat dels seus mètodes.[1][2][3]
Després del triomf de la revolució liberal del 1820 el capità general Elío va ser executat.
Referències
modifica- ↑ «ronda del Butoni | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ «RodaMots - Francesc Gisbert: “Butoni”». rodamots.cat. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble Guia de creences i criatures màgiques populars. Picanya: Edicions del Bullent, Abril 2008.