Francisco Javier de Elío
Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767-València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.
Retrat del general Francisco Javier de Elío, per Vicent López i Portaña (Museu de Belles Arts de València) | |||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 5 març 1767 Pamplona (Navarra) | ||||||||||||||||
Mort | 4 setembre 1822 (55 anys) València | ||||||||||||||||
Causa de mort | Pena de mort i Garrot vil | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | militar, polític, soldat | ||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||
Rang militar | Capità General de l'Exèrcit | ||||||||||||||||
Premis |
Va ser un dels principals protagonistes i responsables de la repressió contra liberals i/o constitucionals (vegeu Constitució de 1812) de l'absolutisme a València durant el regnat de Ferran VII (el mateix rei promulgà, precisament a València, un decret que restaurava l'absolutisme).
Va organitzar una policia o patrulla de vigilància a València després de la Guerra del Francés coneguda popularment com la ronda del Butoni per tal de combatre el bandolerisme, a causa del terror que produïa la brutalitat dels seus mètodes.[1][2][3]
Després del triomf de la revolució liberal del 1820 el capità general Elío va ser executat.
Referències
modifica- ↑ «ronda del Butoni | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ «RodaMots - Francesc Gisbert: “Butoni”». rodamots.cat. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble Guia de creences i criatures màgiques populars. 1a edició. Picanya: Edicions del Bullent, Abril 2008.