Francesc Gisbert i Muñoz
escriptor valencià
(S'ha redirigit des de: Francesc Gisbert)
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Francesc Gisbert i Muñoz (Alcoi, 1976) és un escriptor valencià. És llicenciat en Filologia catalana per la Universitat d'Alacant, és professor de secundària i autor de nombroses obres de literatura infantil, juvenil i per a adults. Ha escrit narrativa històrica, d'intriga, de suspens, novel·la de viatges i aventures i per a públic infantil ha escrit contes. És autor de novel·les per a adults i en l'àmbit de la investigació és autor de Màgia per a un poble, recull sobre costums, personatges i creences màgiques de la ciutat de València. Ha col·laborat en materials per al foment de la lectura, didàctics, contes i llibres de text per a diverses editorials. Ha rebut nombrosos premis literaris.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976 (47/48 anys) Alcoi |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Alacant |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Obra modifica
Narrativa infantil modifica
- Una llegenda per a Draco (Edicions del Bullent, 2004)[4]
- Misteris S.L. (Edicions Bromera, 2004)[1]
- La meua família i altres monstres (La Galera, S.A. Editorial, 2006)[5]
- Les aventures de Joana (Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2006)[1]
- Les històries estranyes (Edicions Bromera, 2007)[6]
- La xiqueta de les històries, (Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2008)[1]
- Les cares de la integració: per a entendre el racisme (Edicions del Bullent, 2007)[1]
- La Maria no té por. El llibre dels espantacriatures (Andana Editorial, 2013)[7]
- L'escola dels monstres (2019)
Narrativa juvenil modifica
- La Muntanya Invisible (Edicions Bromera, 2013)[8]
- El misteri de la lluna negra (Tabarca Llibres, 2000)[8]
- El secret de l'alquimista (Edicions Bromera, 2001)[1]
- El fantasma de la torre (Edicions del Bullent, 2002)[9]
- El somriure de l'Esfinx (Tabarca Llibres, 2003)[10]
- La Faula (adaptació lliure del clàssic de Torroella), (Editorial Marfil, 2009)[1]
- La llegenda del corsari, (Edicions Bromera, 2009)[11]
- Des de la foscor, (Editorial Edelvives, 2010)[8]
- Els misteris d'illa negra (SM arrels,2015)[8]
- Un mon de bojos (2016)
- Mi familia y los Monstruos (2017)
- Una familia de Por (2018)
- Por o Fugirem (2018)
- Tot o Res (Andana, Editorial, 2020)
- El misteri de Serra Perduda (2020)
Narrativa d'adults modifica
- Els lluitadors (Edicions Bromera, 2005)[6]
- València a cara o creu (Viena Ediciones, 2005) Reeditat com A la contra, Tabarca Llibres[12]
Assaig i investigació modifica
- Màgia per a un poble, Premi Bernat Capó 2008 (Edicions del Bullent, 2007)[1][2]
Antologies i llibres col·lectius modifica
- Històries d'un institut (dins de la revista Eines, IES Pare Vitoria, 1994)[8]
- Quantes coses ens passaran (antologia de joves escriptors, Edicions 3i4, 1995)[8]
- Llibre d'escolaritat, (antologia d'escriptors alcoians vinculats amb l'IES Pare Vitoria), Editorial Marfil, 2004[1]
- Projecte Pluja de Lletres, antologia de lectures per a Primària, Editorial Santillana, 2007-10[8]
Premis modifica
- 2001 Premi de Novel·la Ciutat de Torrent per El misteri de la Lluna Negra[8]
- 2001 Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per El misteri de la Lluna Negra[13]
- 2001 Enric Valor de narrativa juvenil, per El fantasma de la Torre[9][10]
- 2002 Premi Ciutat de Borriana per El somriure de l'esfinx[10]
- 2003 Premi Carmesina per Una llegenda per a Draco[4]
- 2003 Premi Vicent Silvestre, per Misteris, S.L[10]
- 2004 Nit Literària Andorrana - Laurèdia de contes infantils per Les històries estranyes[6]
- 2005 Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d'Alacant per Els lluitadors[6]
- 2005 Premi 25 d'abril de narrativa de la vila de Benissa per València a cara o creu[12]
- 2005 Premi Josep Maria Folch i Torres per La meua família i altres monstres[5]
- 2007 Premi Bernat Capó per Màgia per a un poble[1][2]
- 2007 Premi Samaruc per La meua família i altres monstres[14]
- 2008 Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per La llegenda del corsari[11]
- 2010 Premi Vila de Catarroja de narrativa per El club dels Quatre Secrets[15]
- 2011 Premi Bernat Capó per A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals[16]
- 2013 Premi Ciutat de Benicàssim de narrativa juvenil per La nostra aventura africana[17]
- 2014 Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre infantil per La Maria no té por[7]
- 2015 Premi Carmesina-la Safor per Amics i monstres[18]
- 2015 Premi Sagunt de Novel·la per Un món de bojos[19]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Gisbert, Francesc | Quien es quien en Cultura Valenciana». www.qeqculturavalenciana.es. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El professor Francesc Gisbert guanya el Bernat Capó d'enguany». El Punt Avui.
- ↑ «bullent - detalle_autor». www.bullent.net. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Francesc Gisbert guanya el XXIV Premi de Narrativa Infantil Carmesina de la Safor». La Veu PV.
- ↑ 5,0 5,1 «53è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies». Lagaleraeditorial.com, Març 2015. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 associats, Partal, Maresma i. «VilaWeb». VilaWeb.cat. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 «Premi de la Crítica "La Maria no té por" de Francesc Gisbert». Les Muntanyes - Notícies Alcoi, 10-06-2014. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Sollutia.com. «Biografia | Francesc Gisbert». www.francescgisbert.com. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 9,0 9,1 País, Ediciones El «El novel alcoyano Francesc Gisbert gana el Enric Valor de Narrativa Juvenil» (en castellà). El País, 16-12-2001.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Una novel·la d'aventures sobre corsaris i moriscos guanya el Premi Bancaixa - Edicions bromera». www.bromera.com. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 11,0 11,1 «La llegenda del corsari | llibresvalencians.com». www.llibresvalencians.com. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ 12,0 12,1 «València a cara o creu». Vienaeditorial.com. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2016. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «Gisbert Muñoz, Francesc». Lletrescatalanes.cat. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «Bibliotecaris.Org - PREMIS SAMARUC 2007», 01-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-06-01. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «L'Informatiu: Lajuntament de Catarroja lliura els XXXII Premis Vila». www.linformatiu.com. [Consulta: 14 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals | MUVAET». www.museuvalenciaetnologia.es. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «Francesc Gisbert i Muñoz | llibresvalencians.com». www.llibresvalencians.com. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «El alcoyano Francesc Gisbert gana el XXIV Premi Carmesina de la Safor de Narrativa Infantil». Levante-EMV, 28-03-2015.
- ↑ «Els XVIII Premis Literaris “Ciutat de Sagunt” recorden a l'escriptor local Jaume Bru i Vidal». www.aytosagunto.es. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 14 novembre 2016].
Enllaços externs modifica
Hi ha dues rutes literàries basades en els seus llibres: