Francisco Pérez Mateo
Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 17 de maig de 1903 – Madrid, 6 de novembre de 1936) va ser un escultor català, especialitzat en motius esportius. Encara que va tenir una vida professional curta, va ser un dels primers a dedicar-se als estils del Nou Realisme i la Nova Objectivitat sent coetani de la generació del 27 (en la denominada Generació del cinema i de l'esport). Va morir en el front de la defensa de Madrid l'any 1936 lluitant al front de Carabanchel.[1][2] Després de la seva mort se li va dedicar un homenatge pòstum en l'Exposició Internacional de París de 1937 en el Pavelló de la República Espanyola. La seva obra va sofrir un oblit ja en el període de post-guerra, existint poca informació sobre el parador de gran part de la mateixa, de la qual se sap de la seva existència per bases de dades fotogràfiques.[3][4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 maig 1903 |
| Mort | 6 novembre 1936 (33 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, cartellista |
_Bather_by_Francisco_P%C3%A9rez_Mateo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Referències
modifica- ↑ Ramón Balius i Juli, (2006), Francisco pérez Mateo (1903–1936): un escultor ocultado e ignorado, Apuntes, 1.er trimestre, ISBN 8480261684, págs. 77-81
- ↑ Valeriano Bozal, (1972), Historia del Arte en España, Colección Fundamentos, Editorial Istmo. p.367
- ↑ Francisco Pérez Mateo, (2002), Francisco Pérez Mateo, escultor, 1903-1936: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, del 21 de junio al 18 de agosto de 2002
- ↑ José Marín Medina, (1978), La escultura española contemporánea (1800-1978): historia y evaluación crítica, Edarcón, ISBN 8485451007, pág. 116