Francisco Veguillas Elices
Francisco Veguillas Elices (Alcalá de Henares, setembre de 1925[1]-Madrid, 29 de juliol de 1994),[2][3] era un militar espanyol, que va aconseguir el grau de tinent general. Va ocupar el comandament de la VII Regió Militar i va ser director general de Política de Defensa des del segon govern de Felipe González fins que va ser assassinat per l'organització terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) en 1994.[2]
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | setembre 1925  Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) | ||||||||||
| Mort | 29 juliol 1994 (68 anys) Madrid | ||||||||||
| Causa de mort | Homicidi (Plaza de Ramales attack (en)  ) | ||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Capità general de la VII Regió Militar | |||||||||||
| 11 d'abril de 1986 – gener de 1987 | |||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Director general de Política de Defensa | |||||||||||
| gener de 1987 – 29 de juliol de 1994 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | militar | ||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Rang militar | tinent general | ||||||||||
Premis | |||||||||||
| |||||||||||
Biografia modifica
Militar del cos d'Enginyers, va ingressar en l'exèrcit el 1942.[1] Era especialista en geodèsia,[4] guerra química[1] i defensa antinuclear, així com diplomat d'Estat Major.[4] Va romandre com a oficial en els anys 1950 a altres països occidentals[1] i va ser agregat a l'ambaixada d'Espanya als Estats Units.[4] Va estar en servei, entre altres destinacions, al Servei Geogràfic de l'Exèrcit, l'Escola d'Estat Major o l'Estat Major de la I Regió Militar.[5] Les seves primeres destinacions a la caserna general de la Junta de Caps d'Estat Major van coincidir amb els quals serien destacats militars en la Transició democràtica com els tinents generals Manuel Gutiérrez Mellado i Manuel Díez-Alegría Gutiérrez.[6] Ascendí a general el 1982.[1]
Des de 1983 va ser cap del gabinet tècnic del llavors ministre de Defensa, Narcís Serra.[5] El 1986 va ser ascendit a tinent general i lloc al comandament de la VII Regió Militar amb seu a Valladolid,[5] on va substituir el general Fernando Yrayzoz Castejón.[1][4] El gener de 1987 va passar al comandament de la direcció general de Política de la Defensa en substitució de la vacant deixada per l'almirall Fernando Nárdiz.[5] El nomenament anava unit a un canvi substancial quant a l'organització jeràrquica de la direcció general, que passava a dependre directament del ministre de Defensa en comptes del cap d'Estat Major.[4] Es va ocupar així de les responsabilitats directes, juntament amb Serra, en la política de defensa nacional.[1] Va seguir en el mateix lloc amb el canvi de ministeri el 1991, que va posar al capdavant a Julián García Vargas.[6] Entre el seu treball va destacar el seu paper en el procés de democratització i obertura dels exèrcits espanyols, la nova política d'aliances amb els socis internacionals, les negociacions amb els Estats Units sobre la presència i paper de les bases nord-americanes a Espanya, les negociacions davant l'OTAN[1] i també amb els socis europeus després de l'ingrés d'Espanya el 1986 en la Comunitat Europea, la seguretat a l'àrea mediterrània, els primers contactes amb els països que formaven el Pacte de Varsòvia[6] i les primeres missions de pau espanyoles en l'exterior sota el mandat de Nacions Unides.[1]
El 29 de juliol de 1994, va ser assassinat per membres del Comando Madrid de l'organització armada ETA que va fer esclatar un cotxe-bomba amb més de 50 quilos d'explosius[7] al pas del cotxe oficial a la plaça de Ramales de Madrid, molt a la vora del domicili del militar.[7] També van morir en l'acte el conductor del vehicle[8] i un jove de 23 anys, tramoista de la companyia del Ballet Clàssic de Madrid,[9] que es trobava descarregant a la zona. Va haver-hi una vintena de ferits i més de quaranta edificis van quedar danyats.[2][3] Va ser el segon director general de Política de la Defensa assassinat per ETA: el mateix dia i mes, però en 1985, l'almirall Fausto Escrigas Estrada va morir metrallat al carrer Dulcinea, també de Madrid.[1][5]
El general Veguillas estava en possessió de diverses condecoracions militars, com la Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild o l'Encomana de l'Orde d'Isabel la Catòlica[5] i, després de la seva mort, se li va concedir la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «El 'cerebro' militar de Serra». El País, 30-07-1994 [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El 'comando Madrid' burla de nuevo a la policía y asesina al general Veguillas». El País, 30-07-1994 [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «La onda expansiva de la bomba lanzó uno de los cadáveres hasta el balcón de un piso». Diario ABC, 30-07-1994, pàg. 20.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Yarnoz, Carlos «El general Veguillas es el máximo candidato a ocupar la Dirección de Política de Defensa». El País, 27-12-2986 [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «El teniente general sustituyó a un almirante también asesinado por la banda». Diario ABC, 30-07-1994, pàg. 20.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 García Vargas, Julián «Un defensor de la Constitución». El País, 31-07-1994 [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 «El fiscal pide 208 años para Hankas por asesinar al general Veguillas». El País, 12-08-1999 [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ «Francisco Joaquín Moya». RTVE. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ «César García Contenente». RTVE. [Consulta: 27 octubre 2016].