Franco Battiato

cantautor i compositor italià

Francesco Battiato, més conegut com a Franco Battiato (Catània, 23 de març de 1945 - 18 de maig de 2021), fou un músic, director de cinema, i pintor italià.[1]

Infotaula de personaFranco Battiato
Franco Battiato - 23 July 2010 - 05 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Francesco Battiato Modifica el valor a Wikidata
23 març 1945 Modifica el valor a Wikidata
Giarre-Riposto (Sicília) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Milo (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, cantant, guionista, pintor, escriptor, compositor, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –  2021 Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, new wave, rock progressiu, música experimental, electro i pop-rock Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficBla Bla Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1984Festival de la Cançó d'Eurovisió 1984 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbattiato.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0061394 Allocine: 191619 Rottentomatoes: celebrity/franco_battiato Allmovie: p403524
Facebook: francobattiato Youtube: UCBegBczbSAt6E1eyyKBx_Xw Spotify: 4lianjyuR1tqf6oUX8kjrZ Last fm: Franco+Battiato Musicbrainz: 0cd117b2-2e21-406d-80cf-5ce0a6065e37 Songkick: 79178 Discogs: 114390 Allmusic: mn0000659277 Modifica el valor a Wikidata

Battiato va ser una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l'escena de l'art musical italià. S'enfrontava a diversos estils musicals, sovint combinant-los entre ells com per exemple la música antiga romàntica experimental, avant-garde a través de la intel·ligència, l'òpera, la música ètnica, rock progressiu i música pop. Battiato sempre ha aconseguit un gran èxit de públic i crítica, ben sovint amb el suport de creadors excepcionals com ara el violinista Giusto Pio[2] i el filòsof Manlio Sgalambro (coautor de moltes de les seves cançons).[3]

No només la música sinó també les seves lletres reflecteixen els seus interessos nombrosos, incloent-hi la filosofia esotèrica, oriental i la meditació.

Amb 55 altres artistes italians, formà part a l'abril del 2009 del grup Artisti uniti per l'Abruzzo per a ajudar a la reconstrucció de l'Aquila.[4]

DiscografiaModifica

Anys 1970Modifica

  • La Convenzione (1971)
  • Fetus (1971)
  • Pollution (1972)
  • Sulle corde di Aries (1973)
  • Clic (1974)
  • M.lle le "Gladiator" (1975)
  • Feed Back (1975)
  • Battiato (1976)
  • Juke Box (1977)
  • L'Egitto prima delle sabbie (1978)
  • L'era del cinghiale bianco (1979)

Anys 1980Modifica

  • Patriots (1980)
  • La voce del Padrone (1981)
  • L'Arca di Noè (1982)
  • Orizzonti perduti (1983)
  • Mondi Lontanissimi (1985)
  • Echoes of Sufi Dances (1985, en anglès)
  • Ecos de Danzas Sufi (1985, en espanyol)
  • Nomadas (1987, en espanyol)
  • Fisiognomica (1988)
  • Giubbe Rosse (1989, live)

Anys 1990Modifica

  • Come un cammello in una grondaia (1991)
  • Caffè de la Paix (1993)
  • Unprotected (1994, live)
  • L'ombrello e la macchina da cucire (1995)
  • Battiato studio collection (1996, recopilació)
  • L'imboscata (1996)
  • Shadow Light (1996)
  • Battiato Live Collection (1997, live)
  • Gommalacca (1998)
  • Fleurs (1999)
  • El 1996 col·laborà amb el grup CSI (ex CCCP Fedeli alla linea), en l'àlbum Linea Gotica

Anys 2000Modifica

  • Campi magnetici (2000)
  • Ferro battuto (2001)
  • Fleurs 3 (2002)
  • Last Summer Dance (2003, live)
  • Dieci stratagemmi (2004)
  • Il vuoto (2007)
  • Fleurs 2 (2008) (3 vegades disc de platí)
  • Inneres Auge – Il tutto è più della somma delle sue parti (2009) (disc de platí)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franco Battiato
  1. «Mor el músic italià Franco Battiato als 76 anys». 324cat, 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  2. Basciano, Fabrizio «Giusto Pio, morto a 91 anni il violinista di Battiato: da L’era del cinghiale bianco a La voce del padrone, i grandi successi» (en italià). FQ Magazine, 12-02-2017 [Consulta: 18 maig 2021]. «Un violino solo, una batteria incalzante, un brano dal titolo ermetico: L’era del cinghiale bianco, la prima di una lunga serie di fortunatissime collaborazioni tra Franco Battiato e il maestro Giusto Pio»
  3. Fernández Escobar, Ramón «Todas las almas de Battiato». El País, 09-03-2016 [Consulta: 18 maig 2021].
  4. «[https://www.repubblica.it/2009/05/sezioni/spettacoli_e_cultura/musica-per-abruzzo/musica-per-abruzzo/musica-per-abruzzo.html La musica italiana per l'Abruzzo 56 artisti cantano per ricostruire]» (en italià). La Repubblica, 05-05-2009 [Consulta: 18 maig 2021].