Frans Eemil Sillanpää

escriptor finlandès

Frans Eemil Sillanpää pronunciació en finès pronunciació en finès (pàg.) (Hämeenkyrö, Finlàndia, 16 de setembre del 1888 - Hèlsinki, 3 de juny del 1964) fou un escriptor finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1939.

Infotaula de personaFrans Eemil Sillanpää

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Hämeenkyrö (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJumesniemi Church School (en) Tradueix
Tampereen lyseon lukio (en) Tradueix
Haukijärvi School (en) Tradueix
Universitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, novel·lista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata –
Nom de plomaEemil Syväri
Taata Sillanpää Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSigrid Salomäki (en) Tradueix
Anna von Hertzen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0798072 TMDB.org: 1202100
Musicbrainz: 1b5b80a9-28db-40d1-99f8-a64ad636bc42 Discogs: 1515370 Find a Grave: 130952844 Project Gutenberg: 43826 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 16 de setembre del 1888 a la ciutat de Hämeenkyrö, població a la província de Finlàndia occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanpää a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Hèlsinki. En aquesta universitat, va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Järnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913, va retornar a la seva vila natal, i es dedicà a l'escriptura.

Morí el 3 de juny del 1964 a la seva residència de la ciutat de Hèlsinki.

Obra literària modifica

Els seus escrits són exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlàndia rural i, en els primers relats, Elämä ja aurinko (La vida i el sol, 1916) i Ihmislapsia elämän saatossa (Els fills de l'home en el seguici de la vida, 1917) es manifesten influències de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. Els seus personatges experimenten el seu destí, sovint una pèrdua lenta, amb una resignació passiva o una indiferència serena. La vida i una natura evocades d'una manera lírica ofereixen alguns períodes de remissió i de felicitat curta.

Els esdeveniments polítics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novel·la Hurskas kurjuus (Santa misèria, 1919).

L'any 1939, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'únic escriptor en finès a aconseguir-ho, per la seva comprensió profunda del camp rural del seu país i per l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relació amb la natura.

Obra publicada modifica

  • 1916: Elämä ja aurinko
  • 1917: Ihmislapsia elämän saatossa
  • 1919: Hurskas kurjuus
  • 1919: Rakas isänmaani
  • 1923: Hiltu ja Ragnar
  • 1923: Enkelten suojatit
  • 1924: Omistani ja omilleni
  • 1924: Maan tasalta
  • 1925: Töllinmäki
  • 1928: Rippi
  • 1930: Kiitos hetkistä, Herra...
  • 1931: Nuorena nukkunut
  • 1932: Miehen tie
  • 1933: Virranpohjalta
  • 1934: Ihmiset suviyössä
  • 1936: Viidestoista
  • 1941: Elokuu
  • 1945: Ihmiselon ihanuus ja kurjuus

Reconeixements modifica

En honor seu, s'anomenà l'asteroide (1446) Sillanpää descobert el 26 de gener del 1938 per l'astrònom i físic Yrjö Väisälä.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frans Eemil Sillanpää