Frans Eemil Sillanpää

Frans Eemil Sillanpää pronunciació en finès (?·pàg.) (Hämeenkyrö, Finlàndia, 16 de setembre del 1888 - Hèlsinki, 3 de juny del 1964) fou un escriptor finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1939.

Frans Eemil Sillanpää

Biografia
Naixement	16 setembre 1888 Hämeenkyrö (Imperi Rus)
Mort	3 juny 1964 (75 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Sepultura	Cementiri jueu del Mont de les Oliveres
Formació	Jumesniemi Church School (en) Tampereen lyseon lukio (en) Haukijärvi School (en) Universitat de Hèlsinki
Activitat
Ocupació	escriptor, novel·lista, poeta
Activitat	1916 -
Nom de ploma	Eemil Syväri Taata Sillanpää
Família
Cònjuge	Sigrid Salomäki Anna von Hertzen
Premis
(24 juny 1948)  Comandant Primera Classe de l'Orde del Lleó de Finlàndia (1939)  Premi Nobel de Literatura (1937)  Premi Aleksis Kivi

Biografia

Va néixer el 16 de setembre del 1888 a la ciutat de Hämeenkyrö, població a la província de Finlàndia occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanpää a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Hèlsinki. En aquesta universitat, va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Järnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913, va retornar a la seva vila natal, i es dedicà a l'escriptura.

Morí el 3 de juny del 1964 a la seva residència de la ciutat de Hèlsinki.

Obra literària

Els seus escrits són exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlàndia rural i, en els primers relats, Elämä ja aurinko (La vida i el sol, 1916) i Ihmislapsia elämän saatossa (Els fills de l'home en el seguici de la vida, 1917) es manifesten influències de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. Els seus personatges experimenten el seu destí, sovint una pèrdua lenta, amb una resignació passiva o una indiferència serena. La vida i una natura evocades d'una manera lírica ofereixen alguns períodes de remissió i de felicitat curta.

Els esdeveniments polítics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novel·la Hurskas kurjuus (Santa misèria, 1919).

L'any 1939, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'únic escriptor en finès a aconseguir-ho, per la seva comprensió profunda del camp rural del seu país i per l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relació amb la natura.

Obra publicada

1916: Elämä ja aurinko 1917: Ihmislapsia elämän saatossa 1919: Hurskas kurjuus 1919: Rakas isänmaani 1923: Hiltu ja Ragnar 1923: Enkelten suojatit 1924: Omistani ja omilleni 1924: Maan tasalta 1925: Töllinmäki

1928: Rippi 1930: Kiitos hetkistä, Herra... 1931: Nuorena nukkunut 1932: Miehen tie 1933: Virranpohjalta 1934: Ihmiset suviyössä 1936: Viidestoista 1941: Elokuu 1945: Ihmiselon ihanuus ja kurjuus

Reconeixements

En honor seu, s'anomenà l'asteroide (1446) Sillanpää descobert el 26 de gener del 1938 per l'astrònom i físic Yrjö Väisälä.

Enllaços externs

• «Frans Eemil Sillanpää» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.