Franz Reuleaux
Franz Reuleaux (30 de setembre de 1829 - 20 d'agost de 1905), va ser un enginyer mecànic alemany, membre de la Berlin Royal Technical Academy, de la qual arribaria a ser president. Sovint se'l considera el pare de la cinemàtica ; va ser un dels líders en la seva professió i va contribuir en diferents àrees de la ciència i el coneixement tècnic. Avui dia, és sens dubte conegut i recordat per la seva idea del Triangle Reuleaux, una corba d'amplada constant que ell va ajudar a desenvolupar com una forma de mecanisme útil.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1829  Eschweiler (Alemanya) | ||
| Mort | 20 agost 1905 (75 anys) Charlottenburg (Alemanya) | ||
| Sepultura | Alter Friedhof der Zwölf-Apostel-Gemeinde (en)  | ||
| Formació | Institut Tecnològic de Karlsruhe | ||
| Director de tesi | Ferdinand Redtenbacher | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Mecànica | ||
| Lloc de treball | Zúric Berlín | ||
| Ocupació | enginyer, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Tècnica de Berlín ETH Zürich | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Carl von Linde | ||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Germans | Ludwig Reuleaux Carl Reuleaux | ||
| Premis | |||
Signatura .png) | |||
| |||
Biografia
modifica
Franz Reuleaux va néixer a Eschweiler (Alemanya), per aquell temps una població del regne de Prússia. El seu pare i avi van ser constructors de maquinària i, des de petit, va tenir relació amb aquest món. Va realitzar uns anys d'entrenament tècnic a la Universitat de Karlsruhe, i després va anar a estudiar a les universitats de Berlín i Bonn. Després d'un temps en el negoci familiar, Reuleaux es va convertir en professor de l'ETH de Zuric. Compaginant aquesta ocupació, en 1879 es va convertir en rector de la Königs Technischen Hochschule Berlín - Charlottenburg, que era un institut tècnic superior amb una plantilla d'uns 300 docents. Va arribar a ser un reconegut en les seves facetes d'enginyer-científic, professor, consultor en temes industrials, reformador de l'ensenyament i líder de l'elit tècnica alemanya.[2]
Reuleaux va ser designat cap del jurat alemany per a la Sisena Fira Mundial de la Indústria, que va ser inaugurada a la ciutat nord-americana de Filadèlfia el 10 de maig de 1876. Va admetre que les manufactures alemanyes eren bastant inferiors a les d'altres països participants i que el principi que regia la indústria alemanya era el de "barat i horrorós". Aquesta opinió va commocionar la indústria alemanya i va provocar nombrosos comentaris a la premsa.[3]
Cinemàtica
modificaReuleaux pensava que les màquines podien ser reduïdes a cadenes d'elements limitats en els seus moviments per components adjacents de la cadena cinemàtica. Així, va desenvolupar un complex mètode de notació simbòlica per descriure la topologia d'una gran varietat de mecanismes, mostrant com podria ser usada per a classificar-i fins i tot per inventar nous mecanismes. Becat pel govern alemany, va dirigir el disseny i construcció d'unes 300 peces de mecanisme simples com el mecanisme de quatre barres o la manovella. Aquests models van ser venuts a universitats amb propòsits pedagògics. Actualment, el set més complet d'aquesta sèrie es troba a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat Cornell (Nova York).[4]
Obra
modificaVegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Reuleaux Triangle -- from Wolfram MathWorld
- ↑ «Drilling Square Holes». Arxivat de l'original el 2005-04-04. [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ Moon, Francis. Franz Reuleaux: Contributions to 19th Century Kinematics and Theory of Machines. Cornell University, p. 7.
- ↑ The kinematic models for design digital library
Bibliografia
modifica- Bragastini, Roberto Contributo per una interpretazione filosofica dell'opera di Franz Reuleaux, Università degli Studi di Milano (Milan, 2003).
- Moon, Francis "Franz Reuleaux: Contributions to 19th Century Kinematics and Theory of Machines".
- Moon, Francis C. The Machines of Leonardo Da Vinci and Franz Reuleaux, Kinematics of Machines from the Renaissance to the 20th Century. Springer, 2007. ISBN 978-1-4020-5598-0.
«Reuleaux, Franz». A: D. C. Gilman. New International Encyclopedia. 1st. New York: Dodd, Mead, 1905.
- Müller-Sievers, Helmut. The Cylinder: Kinematics of the Nineteenth Century. Berkeley: University of California Press, 2012. ISBN 9780520270770.
Enllaços externs
modifica- Com n'és de rodona la teva circumferència? - llibre sobre diverses propietats geomètriques, incloent-hi corbes i sòlids d'amplada constant.
- Formes d'amplada constant a cut-the-knot
- Mould, Steve. Shapes and Solids of Constant Width. Brady Haran.
- Weisstein, Eric W., «Reuleaux Triangle» a MathWorld (en anglès).