Franz Wüllner

Franz Wüllner (Münster, 28 de gener, 1832 - Münster, 28 de gener, 1873) fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Infotaula de personaFranz Wüllner
Franz Wüllner.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1832 Modifica el valor a Wikidata
Münster Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1902 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Braunfels (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, pianista, pedagog musical i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola de Música Carl Maria von Weber
Hochschule für Musik und Tanz Köln Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnton Schindler Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohn Carlovitz Ames Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLudwig Wüllner Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 308b82a2-443f-45db-8e6c-108ebb358443 Discogs: 4078950 IMSLP: Category:Wüllner,_Franz Modifica el valor a Wikidata

Feu els estudis a Münster, Frankfurt, Berlín, Brussel·les i, finalment a Leipzig, on ja es va fer aplaudir com a pianista, sobretot en la interpretació de les obres de Beethoven. El 1854 s'establí a Munic i dos anys més tard aconseguí una plaça de professor de piano en el Conservatori de la mateixa ciutat.

El 1858 fou nomenat director de música de la ciutat d'Aquisgrà i el 1868 tornà a Munic com a mestre de capella religiosa de la cort, el qual amplià considerablement el territori d'activitat i on entre d'altres alumnes tingué Joseph Pembaur (senior).[1] El 1869 succeí en Hans von Búlow com a director de l'Òpera de la cort i dels concerts acadèmics, estrenant amb èxit excel·lent Das Rheingold i Die Walküre.

El 1877 passà a Dresden com a mestre de capella de la cort i director del Conservatori i dels concerts del Gürzenich de Colònia junt amb Arno Kleffel, en aquest Conservatori donà classes a diversos alumnes com el que més tard seria un compositor assenyat com en Paul Fehrmann,[2] Peter Fassbaender, John Carlovitz Ames, Jan van Gilse, Josef Frischen[3] i Otto Taubmann entre d'altres. A més, dirigí, diverses sèries de grans festivals de música i en tots aquests càrrecs donà proves del seu talentt i probitat artística. En aquest Conservatori fou succeït el 1902 per Fritz Steinbach.[4]

Compon Heinrich der Finkler, cantata. Miserere, per a doble cor. un Salm 75, per a cors i orquestra.un Stabat Mater, per a doble cor. Oberon, recitatius de Weber adoptat en quasi tots els teatres del món. Misses, motets i lieder. A més publicà un Chorübungen der Münchener Musikschule el 1875, del qual se'n feren més de 25 edicions.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1064. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 562, pàg. 179 (ISBN 84-239-4523-5)
  3. Enciclopèdia Espasa v. 24, pàg. 1333, (ISBN 84-239-4524-3)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1066 (ISBN 84-239-4557-X)

BibliografiaModifica