Viquipèdia

Frentans

Els frentans o frentanis (en llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia que ocupava la costa oriental de la península Itàlica des dels Apenins fins a la mar Adriàtica i des de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins.[1] Tenien a l'oest els samnites amb els qui estaven emparentats (suposadament n'eren descendents). El límit sud se suposa que fou el riu Tifernus (Biferno) i el nord el Sagrus (Sangro) però Plini l'estén fins a l'Aternus [2] (i Mela fins al Matrinus,[3] dada probablement errònia). Estrabó assegura que els marruquins posseïen la dreta de l'Aternus i els vestinis o vestins l'esquerra,[4] però cal pensar que els frentans no arribaven a l'Aternus o si més no, a prop de la desembocadura, ja que d'altra banda se sap que Ortona i Anxanum, situades al nord del Sagrus, eren ciutats frentanes.

Infotaula de grup humàFrentans
Tipusgrup humà i poble Modifica el valor a Wikidata
El territori dels frentans, just al nord del Samni.

Història modifica

Els frentans eren d'origen samnita segons Estrabó, com també ho eren els pelignis, els marruquins i els vestins.[4] Però en temps històrics ja formaven una nació separada.[a] Apareixen per primer cop el 319 aC enfrontats a Roma però derrotats foren obligats a sotmetre's a Roma.[7] Al final de la segona guerra samnita els frentans, marsis, marruquins i vestins són esmentats com a pobles que acceptaven voluntàriament l'aliança romana.[8] Van participar al costat de Roma en la lluita contra Pirros de l'Epir (279 aC) i un oficial d'aquesta nació es va distingir a la batalla d'Heraclea.[9] També durant la Segona Guerra Púnica van romandre fidels després de la batalla de Cannes el 211 aC[10] i les seves relacions essencials eren amb els veïns pobles dels marruquins, pelignis i vestins, però molt poc amb els samnites.[11]

Els frentans van formar part de l'aliança de pobles itàlics a la guerra social (90 aC)[12] però van tenir un paper poc important i van rebre la ciutadania al mateix temps que altres pobles i ciutats d'Itàlia. Ciceró esmenta els frentans que van enviar alguns dels seus caps a donar suport a la causa de Cluentius, un nadiu de Larinum.[13]

Juli Cèsar va creuar el seu territori sense resistència el 49 aC. Després ja no torna a ser esmentat com a poble separat.[14] El seu territori fou inclòs a la quarta regió d'August amb els marruquins, pelignis i marsis i, més tard, unit al Samni com una sola província.

Rius del país dels frentans modifica

Caps de la costa modifica

  • Buca (avui Termoli)
  • Punta della Penna

Ciutats modifica

A la costa
  • Ortona (avui Ortona)
  • Histonium (ruïnes de Il Vasto d'Ammnone)
  • Buca (probablement Termoli, o Santa Maria della Penna)
A l'interior
  • Anxanum (avui Lanciano)
  • Carentini supernates et infernates (esmentats per Plini)
  • Lanuenses (esmentats per Plini)
  • Pallanum (Monte di Pallano a uns 5 km al sud d'Atessa)
  • Uscosium (Guglionisi)

Comunicacions modifica

Una via creuava el país des d'Aternum a Larinum, en gran part per la costa. Aquesta via es deia via Trajana frentana i les seves estacions segons l'Itinerari d'Antoní, eren:

  • Ostia Aterni
  • Angelum (Angulus)
  • Ortona
  • Anxano
  • Histonios
  • Uscosio
  • Arenio (Larinum?)

Angulus era mal situada a l'Itinerari (en realitat era entre Hadria i Aternus).

A la Taula de Peutinger les estaciones són esmentades així:

  • Ostia Aterni
  • Teano Marrucino
  • Ortona
  • Anxana
  • Annum
  • Pallanum
  • Istonium
  • Larinum

Monedes modifica

 
Moneda dels frentans amb el cap de Mercuri i Pegàs.

Es coneixen algunes monedes amb la llegenda (en oscà) Frentrei, que probablement cal assignar als frentans.

Capital modifica

L'existència d'una ciutat de Frentum com a capital dels frentans,[15] referida indirectament per Tit Livi,[b] no ha estat demostrada.

Notes modifica

  1. ↑ L'historiador Niebuhr va fer notar que en es primeres edicions de Titus Livi surt la paraula ferentani, mentre que en algunes edicions posteriors està substituïda per frentani, com si fossin un mateix grup.[5][6]
  2. ↑ Livi diu: «Frentanos vicit urbemque ipsam - in deditionem accepit»[7]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frentans
  1. ↑ Escílax de Carianda "Periplos" Scylax § 15. p. 5
  2. ↑ Plini el Vell Naturalis Historia III, 12. 17
  3. ↑ Pomponi Mela De situ orbis II 4. § 6
  4. ↑ 4,0 4,1 Estrabó "Geografia" V, 241
  5. ↑ Malden, Henry. History of Rome, 1830, p. 98. 
  6. ↑ Niebuhr, M.B.G.. Storia romana. tipografia Bizzoni, volum III, 1832, p. 225. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Titus Livi Ab Urbe condita IX, 16
  8. ↑ Titus Livi Ab Urbe condita IX, 45
  9. ↑ Plutarc "Vides paral·leles:Pirros" 16;Luci Anneu Flor "Gestes dels romans" I, 18. § 7
  10. ↑ Titus Livi Ab Urbe condita XXII, 61;Sili Itàlic Bella Punica VIII, 521, XV, 567
  11. ↑ Polibi "Històries" II,24
  12. ↑ Appià, Bellum Civile I, 39; Estrabó V, 241
  13. ↑ Ciceró pro Cluentio 69
  14. ↑ Juli Cèsar Bellum Civile I 23
  15. ↑ Devoto, Giacomo: Gli antichi Italici, p. 137
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frentans&oldid=33130122»