Frente Antisistema
Frente Antisistema (FAS) és una organització miliciana d'ideologia neonazi[1][2] situada al País Valencià[3] que operà entre 2003 i 2005[4] dedicant-se a l'assalt, el robatori, la venda d'armes i el proselitisme d'idees d'ultradreta per la web.[5] Es dedicaven a fer caceres humanes de militants de l'esquerra, musulmans, gitanos, Latin Kings i immigrants.[6] El 2005 fou investigada per la Guàrdia Civil[3] sent desarticulada. Nou anys més tard foren portats a juí.[7] El 2014 foren absolts pels jutges de l'Audiència de València.[8] Segons la Guàrdia Civil, basant-se en les converses entre un membre del FAS i Pedro Pablo Peña (fundador d'Alianza Nacional), el FAS té relacions amb els partits ultradretans Alianza Nacional, amb qui compartien local,[5] i España 2000.[6]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | milícia  |
| Alineació política | ultradreta |
| Història | |
| Creació | 2003 |
| Data de dissolució o abolició | 2005 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Persona rellevant | Pedro Cuevas Silvestre |
Un antecedent del FAS és la banda neonazi Hermandad Nacional Socialista Armagedón. Aquesta banda fou desarticulada el 2000 i alguns dels seus membres passaren a formar part del FAS.[9]
Guardaven armes en València, Sagunt, Puçol, Xiva, La Pobla de Farnals, Torrent, Silla, Paterna, La Font de la Figuera, Burjassot i Xirivella.[3] Les armes provenien de l'exèrcit espanyol.[5]
Poc després de ser desmantellada l'organització el líder del FAS "encapçalà el projecte d'Alianza Nacional al País Valencià al cap de pocs mesos".[5]
El 2014 el Tribunal Suprem de Justícia Espanyol va ordenar la destrucció de les armes trobades.[10] La Guàrdia Civil considerà que l'assassí de Guillem Agulló hi participava[6] però més tard es considerà que no hi participà.[2] El 2015 el judici acabà amb l'absolució del grup, quedant els costos del judici (més de quaranta-dos mil euros) a càrrec de l'Acció Popular Contra La Impunitat (l'acusació).[11] Uns anys més tard, el 2017 es va indemnitzar a un dels membres per la destrucció de l'arsenal d'armes per part de la Guàrdia Civil[12] després que el Consejo General del Poder Judicial declarara la destrucció un procediment anormal.[13]
El nombre de membres es creia inicialment de 22[3] i més endavant es reduí a 18.[2]
L'estructura comptava amb una cúpula anomenada Junta de Mandos, on hi havia entre altres el comptable Pedro Costa Lofer i el cap Juan Manuel Soria, buscat per la Interpol.[6] A l'organització destaca la participació de dos militars de l'Exèrcit espanyol.[14]
Referències modifica
- ↑ «La lacra ultra sobre los Agulló». El País, 07-04-2013 [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hernández, José Antonio «El Estado indemnizará a un ultra por destruir su arsenal de armas». El País, 06-04-2017 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Desmantelada en Valencia una red neonazi que vendía armas y organizaba 'cacerías' de inmigrantes». El Mundo, 20-09-2005 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ David, Laura L. «Los 18 neonazis de la operación Pánzer, a juicio 9 años después». El Periódico, 14-07-2014 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «'Operació Pànzer': armes de l'exèrcit espanyol a mans de l'extrema dreta». El Temps, 20-05-2008 [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Gil, Joaquín «“¡Vamos a cazar a moros y guarros!”». El País, 20-07-2014 [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Cantarero, Joan «Juicio a la banda neonazi más peligrosa de España». Público, 13-07-2014 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «Los jueces absuelven al grupo neonazi que almacenó armas y un lanzagranadas». El País, 30-07-2014 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «El nazi que mató al joven antifascista valenciano Guillem Agulló también reclama sus armas de Pánzer». Público, 30-09-2015 [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Ferrando, Ramón «La Guardia Civil destruye las armas de un grupo nazi antes del juicio por un fallo judicial». Levante-EMV, 01-07-2014 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ Ramos, Miquel «25 años del asesinato neonazi de Guillem Agulló». El Salto, 10-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ «Un neonazi absuelto en el juicio de la operación Pánzer será indemnizado por la destrucción de su arsenal». Levante-EMV, 07-04-2017 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «El CGPJ reconoce error judicial por destruir el arsenal de un implicado en la Operación Panzer». Europa Press, 07-04-2017 [Consulta: 7 abril 2017].
- ↑ «El asesino de un activista, candidato de una lista nazi». Periódico Diagonal, 24-05-2007 [Consulta: 11 abril 2018].