Frente de Liberación Homosexual
El Frente de Liberación Homosexual (FLH; hereu del Grupo Nuestro Mundo, fundat el 1969) va ser una associació de defensa dels drets dels homosexuals de tendència d'esquerres i revolucionària, fundat al barrio de Once de Buenos Aires (Argentina) a la dècada de 1970.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Creació | 1971 |
| Data de dissolució o abolició | 1976 |
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
OrígensModifica
El Grupo Nuestro Mundo, antecedent immediat del FLH, va ser fundat en un conventico de la rodalia de Buenos Aires per un grup d'homosexuals de classe baixa, molts dels quals hi eren activistes sindicals. El seu líder va ser un exmilitant comunista degradat per la seva preferència sexual. L'activisme més important d'aquest grup va consitir a repartir butlletins de premsa reivindicant l'alliberament homosexual, activitat que van dur a terme, de forma intensiva, durant gairebé dos anys.
El 1971 es va produir la conjunció del Grupo Nuestro Mundo amb intel·lectuals què, inspirats en el Gay Power estatunidec, van decidir crear una agrupació nova; a la seva fundació hi van acudir intel·lectuals com ara Manuel Puig, Juan José Sebreli, Blas Matamoro, Néstor Perlongher i Anabitarte.
IdeologiaModifica
El FLH, al llarg dels seus anys d'existència, va pendular, ideològicament, entre el peronisme anomenat d'esquerres (Montoneros, JP, etc.) i el comunisme. Originalment, l'agrupació va pretendre ser un moviment d'opinió de tendència marxista, amb el temps i l'ingrés d'estudiants universitaris ideològicament d'esquerres i fins i tot anarquistes, va acabar convertint-se en un grup d'agitació més operatiu.
Al seu primer Butlletí, que reflectia el debat intern del FLH, es reclamava per una banda que les forces revolucionàries del moment incorporaren als seus programes de lluita les reivindicacions del camp homosexual, alhora que també, en una altra secció, s'escrivia críticament sobre les experiències de les revolucions socialistes en relació amb el seu col·lectiu.
També van entaular relacions amb agrupacions feministes de l'època, com ara la Unión Feminista Argentina i el Movimiento de Liberación Femenina.
Organització interna i militantsModifica
A més dels intel·lectuals que van participar en la seva fundació, el FLH va nodrir les seves files amb una quantitat de participants que va arribar prop el centenar al seu moment àlgid, gairebé tots pertanyents a les classes de baix nivell econòmic. Aquesta xifra es va assolir entre setembre de 1972 i agost de 1973.
Els membres del FLH aportaven una petita quota mensual. Aquests aports, sumats a la recaptació provinent de l'organització de festes per l'ambient gai, eren utilitzades per les publicacions, materials, i fins i tot per enviar queviures o estris a homosexuals presos. Els activistes s'agrupaven en cèl·lules de fins a deu persones, sense incloure-ne els simpatitzants externs. Els grups més importants van ser Nuestro Mundo, Eros (encarregat de la repartició de volants i de les pintades), Profesionales (encarregat de l'elaboració del material teòrico i d'una enquesta malmesa sobre homosexualitat), Safo (lesbianes), Bandera Negra (anarquistes) i Emanuel (cristians).
Si bé gairebé tot l'accionar del FLH es va dur a terme a Buenos Aires, també va aconseguir realitzar accions a Mar del Plata, i comptar amb simpatitzants a Mendoza i Córdoba.
Rebuig de les agrupacions armadesModifica
Amb motiu de l'assumpció presidencial del candidat peronista Héctor José Cámpora, el 25 de maig de 1973, durant una manifestació de suport, l'entrada del FLH a la Plaça de Maig, la primera aparició pública d'aquesta organització, els seus militants foren rebuts amb crits de «¡No somos putos, no somos faloperos, somos soldados de FAR y Montoneros!». Aquesta humiliació pública de l'associació va ser clau en les immediates desarticulació i desmobilització, que van durar anys.
Últims anysModifica
Durant l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional, la dictadura militar dels anys posteriors, molts homosexuals desapareixeren i foren objecte d'especial acarnissament per part dels seus segrestadors als centres clandestins de detenció, al mateix nivell que el que patiren els detinguts d'origen jueu.
Aquest context advers va decidir els últims integrants del FLH a tancar les activitats el 1976, registrant-se una fugaç refundació de l'agrupació fora de l'Argentina la qual no va tenir, però, cap projecció.
Publicacions del FLHModifica
- Homosexuales (només un número, juny de 1973).
- Revista Somos (vuit números, de desembre de 1973 fins gener de 1976, editada en forma clandestina en tirades de prop a cinc-cents exemplars per fotoduplicació i distribuïts a mà).
- Sexo y Liberación (document d'anàlisi marxista sobre sexualitat i alliberament).
EslògansModifica
Alguns dels eslògans del FLH van ser:
- Amar y vivir libremente en un país liberado.
- El machismo es el fascismo de entrecasa.
- Machismo = Fascismo.
- Para que reine en el pueblo el amor y la igualdad (lema que duia la pancarta del FLH el 25 de maig de 1973, quan van ser rebuigat i insultats pels militants de FAR i Montoneros. És una cita de la Marxa Peronista).
- Por el derecho a disponer del propio cuerpo.
- Soltáte.
ReferènciesModifica
- Carbajal, Mariana. «“Los gays no podían votar por ‘razones de indignidad'”». Página/12.
- Gundermann, Christian A. Actos melancólicos: formas de resistencia en la posdictadura argentina. Rosario: Beatriz Viterbo Editora, 2007. ISBN 9508452137.[Enllaç no actiu]
- Lennard, Patricio. «La lucha continúa». Página/12, 26-06-2009.
- Melo, Adrián. El Amor de Los Muchachos. Buenos Aires: Ediciones LEA, 2005, p. 131/133. ISBN 9872177651.
- Modarelli, Alejandro. «Víctimas sin nombre». Página/12, 20-03-2009.
- Perlongher, Néstor Osvaldo; Ferrer, Christian; Baigorria, Osvaldo. Prosa plebeya. Ediciones Colihue SRL, 1997. ISBN 9505811918.
- Schiller, Herman. Momentos de luchas populares. Buenos Aires: Ediciones del Instituto Movilizador de Fondos Cooperativos, 2005, p. 117. ISBN 9508601779.