Fructooligosacàrid
Els fructooligosacàrids (FOS) de vegades anomenats oligofructosa o oligofructan, són oligosacàrids fructans, usats com substituts del sucre alternatius. Els FOS mostren nivells de dolçor situats entre el 30 i 50% del sucre en xarops preparats comercialment[1] Es presenten de manera natural, i el seu ús comercial emergí en els anys 1980 en resposta a la demanda dels consumidors per aliments més saludables i baixos en calories.
Química modifica
Hi ha dues classes de mescles de fructooligosacàrids (FOS) produïdes comercialment a partir de processos de la degradació de la inulina o de transfructosilació
La degradació de la inulina, o polifructosa es pot fer per via enzimàtica o per via química. Aquest procés també es presenta en la natura i es pot trobar en plantes asteràcies com la nyàmera i la xicòira.
El procés de transfructosilació es prepara per l'acció del fong Aspergillus niger sobre la sacarosa.[2]
Els fructooligosacàrids són més solubles que les inulines i, per tant, de vegades es fan servir com ingredient en els iogurts i altres productes lactis. Els fructooligosacàrids es fan servir especialment combinats amb edulcorants artificials dels quals en millora el reragust i el perfil de dolçor.
Fonts alimentàries modifica
Els FOS s'extreuen de fruits i hortalisses com la banana, cebes, arrel de xicòria, all, espàrrec, ordi, blat, jícama, i porros.[3] La nyàmera i el seu parent el yacón tenen altes concentracions de FOS en les plantes cultivades.[4]
Beneficis per la salut modifica
Els FOS han estat un suplement dietètic popular al Japó durant molts anys,[5] i actualment incrementa la seva popularitat entre els occidentals pels seus efectes prebiòtics. El FOS serveix com a substrat per la microflora en l'intestí gros, incrementant-ne la salut del tracte gastrointestinal. També es diu que té efecte preventiu de les infeccions per fongs del tipus llevat.
Diversos estudis han trobat que els FOS i la inulina promouen l'absorció de calci.[6][7]
Els FOS poden ser considerats una fibra dietètica (com tots els tipus de fibres) de baix contingut en calories. La fermentació dels FOS resulta en la producció de gasos i d'àcids. Aquests darrers proporcionen un poc d'energia al cos.
Efectes secundaris modifica
Tots els prebiòtics del tipus inulina, incloent-hi els FOS, generalment es creu que estimulen el creixement d'espècies de Bifidobacterium. Els bifidobacteris es consideren bacteris beneficiosos.[8] Els FOS també són fermentats per nombroses espècies de bacteris a l'intestí, incloent-hi Klebsiella, E. coli[9] i moltes espècies de Clostridium també considerades beneficioses. Aquestes espècies són responsables de la formació de gas (hidrogen i diòxid de carboni) que resulta després de la ingestió dels FOS. Els estudis mostren que fins a 20 grams/dia són ben tolerats.[10]
Regulació modifica
La FDA dels Estats Units classifica els FOS com Generalment reconegut com a segur (GRAS).[11]
L'Autoritat de Seguretat dels Aliments europea aprova l'ús dels fructooligosacàrids però amb restriccions en els infants menors d'un any.[12]
Referències modifica
- ↑ Plantilla:Rs Joseph O'Neill. «Using inulin and oligofructose with high-intensity sweeteners», 01-06-2008. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ Hartemink, R.: Prebiotic effects of Non-digestible oligo- and polysaccharides. PhD thesis, Wageningen University, the Netherlands, 1999, 218 p. ISBN 90-5808-051-X
- ↑ Campbell, J.M. et al.; Fahey «Selected fructooligosaccharide (1-kestose, nystose, and 1F-ß-fructofuranosylnystose) composition of foods and feeds». Journal of Agricultural and Food Science, 45, 8, 1997, pàg. 3076–3082. DOI: 10.1021/jf970087g.
- ↑ Severian Dumitriu. Polysaccharides: Structural Diversity And Functional Versatility. CRC Press, 2005, p. 855. ISBN 978-0-8247-5480-8 [Consulta: 13 juny 2012].
- ↑ O'Donnell, Claudia D. «Japan forges ahead to regulate functional foods». Prepared Foods.
- ↑ Zafar, T.A., C.M. Weaver, et al. «Nondigestible oligosaccharides increase calcium absorption and suppress bone resorption in ovariectomized rats». Journal of Nutrition, 134, 2, 2004, pàg. 399–402. Arxivat de l'original el 2005-02-14. PMID: 14747679 [Consulta: 22 gener 2013].
- ↑ van den Heuvel, E., et al. «Oligofructose stimulates calcium absorption in adolescents». American Journal of Clinical Nutrition, 69, 3, 1999, pàg. 544–548. PMID: 10075343.
- ↑ Kelly G. Inulin-type prebiotics--a review: part 1. Altern Med Rev. 2008 Dec;13(4):315-29
- ↑ R Hartemink, K M Van Laere, F M Rombouts «Growth of enterobacteria on fructo-oligosaccharides». J Appl Microbiol, 83, 3, 1997, pàg. 367–374. DOI: 10.1046/j.1365-2672.1997.00239.x. PMID: 9351217.
- ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10620476
- ↑ «GRAS Notice No. GRN 000044». Arxivat de l'original el 2007-04-20. [Consulta: 22 gener 2013].
- ↑ Inulin, FOS and GOS assessed in Australia, NZ